La presa de Damasc es va produir el 1r d'octubre de 1918, després de la presa de Haifa i la victòria a la batalla de Samakh, que va obrir el camí a la persecució al nord des de la mar de Galilea i el la tercera batalla del Tansjordà que va obrir el camí a Dera i la persecució per l'interior, després de la decisiva victòria de la Força Expedicionària Egípcia (EEF) a la batalla de Meguidó durant la Campanya del Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial.
Damasc va ser capturat quan el Desert Mounted Corps (Cos Muntat del Desert) i l'Exèrcit Xerifià Hejaz del príncep Faisal van encerclar la ciutat, després d'una persecució de cavalleria cap al nord pels dos principals camins a Damasc. Durant la persecució cap a Damasc, moltes rereguardes establertes per les restes del 4t, 7è i 8è exèrcits otomà van ser atacades i capturades per l'Exèrcit Xerifià del príncep Faisal, la 4a i 5a divisions de cavalleria del Cos Muntat del Desert.
L'important èxit tàctic de la captura de Damasc va donar lloc a maniobres polítiques per part de representants de França, Gran Bretanya i la força del príncep Faisal.
Arran de les victòries a la batalla de Sharon i la batalla de Nablus durant la batalla de Meguidó, el 25 de setembre, els atacs combinats del XXI Cos, Cos Muntat del Desert, el XX Cos recolzat per amplis bombardeigs aeris, van aconseguir tots els objectius. El 7è i 8è Exèrcit Otomà als turons de Judea es van veure obligats a lluitar pels atacs a Tulkarem, i Tabsor a retirar-se, obligant al seu torn el 4t Exèrcit, a l'est del riu Jordà, a evitar el flanqueig retirant-se d'Amman quan van ser atacats per la Força de Chaytor. Com a conseqüència d'aquestes retirades, un gran nombre de presoners van ser capturats a Jenin mentre les columnes supervivents es van retirar darrere d'una forta rereguarda a Samakh.
El comandant de la Força Expedicionària Egípcia, el general Edmund Allenby, va ordenar al Cos Muntat del Desert del tinent general Harry Chauvel que perseguissin les restes dels tres exèrcits otomans i capturés Damasc. La 4a Divisió de Cavalleria va començar la persecució, atacant la rereguarda al llarg de la carretera interior a Irbid el 26 de setembre, a Er Remta i l'Exèrcit Xerifià del Príncep Faisal va capturar Dera el 27 de setembre. La Divisió Muntada Australiana va atacar la rereguarda al llarg de la carretera principal, a Jisr Benat Yakub el 27 de setembre, ocupant Quneitra l'endemà, a Sa'sa' el 29/30 de setembre, i a Kaukab i el congost de Barada el 30 de setembre, mentre que la 5è Divisió de Cavalleria també va atacar una rereguarda a Kiswe el mateix dia. Després d'aquests atacs i avenços reeixits, la 3a Brigada de Cavalleria Lleugera va rebre l'ordre de moure's cap al nord de Damasc, marxant per la ciutat el matí del 1r d'octubre per continuar el seu atac a les columnes en retirada, tallant la carretera cap a Homs.
Antecedents
Amb les forces de l'Imperi Britànic havent aconseguit tots els objectius durant les batalles de Sharon i Nablus (trencant la línia del front otomà i els extensos atacs de flanc de les divisions d'infanteria que van continuar mentre les divisions de cavalleria van cavalcar molts kilòmetres per encerclar als otomans) es van destruir dos exèrcits otomans a l'oest del riu Jordà amb un 3r Exèrcit Otomà en plena retirada, molts dels quals es van veure obligats a marxar després que l'Exèrcit Xerifià tallés el ferrocarril del Hejaz, mentre que la meitat de la seva força va ser capturada per la Força de Chaytor. El Grup d'Exèrcits Yıldırım també havia perdut la major part del seu transport i armes, mentre que els avenços de la Força Expedicionària Egípcia van tensar encara més els seus serveis administratius i de transport.
A Lajjun el 22 de setembre, Allenby va explicar els seus plans a Chauvel per a un avanç cap a Damasc. Abans que això es pogués aconseguir, calia capturar Haifa i els nodes logístics importants. A més, el 4t Exèrcit Otomà encara tenia Amman i la rereguarda encara estava al seu lloc a Samakh. No obstant això, el 26 de setembre, l'Inspector General de Línies de Comunicació va prendre el control de tot el territori capturat fins a una línia que s'estenia des de Jisr ed Damieh (al riu Jordà) fins a Nahr el Faliq (a la mar Mediterrània). El mateix dia, destacaments del XX i XXI Cos s'havien traslladat al nord per fer-se càrrec de les funcions de guarnició a la plana d'Esdraelon, a Natzaret i a Samakh, i es va posar a la disposició del Cos Muntat del Desert el transport del XXI Cos.
Preludi Liman von Sanders es retira miniatura|El mapa 43 de Gullett mostra el riu Jordà des de la mar Morta i Jericó fins a Semakh i el camí dels pelegrins de Ziza a Dera amb la 4a Brigada de Cavalleria Lleugera a Samakh, columnes otomanes en retirada, el quarter general del 4t Exèrcit Otomà a Dera i la Força de Chaytor a Amman el 25. setembre Mentre Otto Liman von Sanders va estar fora de contacte fins a última hora de la tarda del 20 de setembre, després de la seva precipitada retirada de Natzaret a primera hora del matí, el 4t Exèrcit Otomà, encara sense ordres, es va mantenir ferm. Liman va continuar el seu viatge per Tiberíades i Samakh on va ordenar una rereguarda a última hora de la tarda, arribant a Dera el matí del 21 de setembre, camí de Damasc. Aquí va ordenar que s'establís la línia Irbid-Dera i va rebre un informe del 4t Exèrcit, al qual va ordenar retirar-se sense esperar que les tropes del ferrocarril del Hijaz del sud enfortèssin la nova línia defensiva.
Liman von Sanders havia trobat Dera «bastant segura» a causa de les accions del seu comandant, el major Willmer, a qui va posar al comandament temporal de la nova línia del front des de Dera fins a Samakh. Mentre estava a Dera durant la nit del 21 de setembre, Liman von Sanders es va reunir amb líders de diversos milers de drusos, que van acceptar mantenir-se neutrals. Va arribar a Damasc el vespre del 23 de setembre, ja havia arribat el seu personal. Aquí, va demanar al 2n Exèrcit que estava guarnició del nord de Síria per avançar a la defensa de Damasc. Dos dies després, el 25 de setembre, Liman von Sanders va ordenar que el seu personal tornés a Alep.
El Grup d'Exèrcits Yıldırım es retira Entre 6.000 i 7.000 soldats alemanys i otomans restants del 4t, 7è i 9è Exèrcit Otomà havien aconseguit retirar-se via Tiberíades o Dera cap a Damasc, abans que aquests llocs fossin capturats el 25 i 27 de setembre, respectivament, i es trobaven a Muzeirib o al nord de Muzeirib.
El 26 de setembre el coronel von Oppen, comandant del Cos d'Àsia (Asien-Korps, anteriorment part del 8è Exèrcit) va arribar a Dera amb 700 homes, inclosa la 205a Companyia «Pioniere». Liman von Sanders va ordenar a von Oppen que es retirés amb tren; el Cos d'Àsia va sortir de Dera a les 05:30h del 27 de setembre abans que els irregulars xerifians capturessin la ciutat. El tren de von Oppen es va retardar nou hores per una interrupció a la línia de 460 m de llarg a 50 km al nord de Dera, per arribar a Damasc el matí següent, 28 de setembre. El Cos d'Àsia va rebre l'ordre de continuar en tren fins a Rayak, on el cos de von Oppen havia de reforçar una línia defensiva.
Els plans d'Allenby i preparatius Després de la seva reunió inicial amb Chauvel a Lajjun el 22 de setembre pel que fa a la persecució proposada, Allenby va respondre el 25 de setembre al Cap de l'Estat Major Imperial (Sir Henry Wilson) sobre la pressió per a un avanç cap a Alep. En la seva resposta, Allenby va advocar per un «avançament per etapes», tal com s'havia fet anteriorment. Va afegir que aquest plantejament seria necessari «fins que el Gabinet de Guerra estigui preparat per emprendre una operació combinada naval i militar a gran escala a Alexandretta, i per mantenir per mar les forces militars emprades en ella».
Una conferència a Jenin el 25 de setembre amb el GHQ i els estats majors del Cos Muntat del Desert, va ser seguida l'endemà per una reunió de comandants del cos presidida per Allenby i es van emetre ordres per a la persecució el 27 de setembre. Allenby va descriure el seu avanç previst a Damasc fins a Wilson el 25 de setembre. La primera etapa de la línia, «Damasc-Beirut» havia de començar aviat. Mentre una divisió d'infanteria marxava per la costa des de Haifa fins a Beirut, tres divisions del Cos Muntat del Desert avançarien cap a Damasc. La quarta divisió que havia capturat Amman havia de romandre per capturar les unitats del 4t Exèrcit en retirada de Ma'an. Allenby va planejar que la Força de Chaytor es reincorporés al Cos Muntat del Desert a Damasc. La 7a Divisió (Meerut) no va abandonar Haifa fins al dia de la captura de Damasc, el 1r d'octubre. Les tropes capdavanteres van arribar a Beirut el 8 d'octubre.
Amb la 5a Divisió de Cavalleria del general H. J. Macandrew avançant, la Divisió Muntada Australiana del general H. W. Hodgson va rebre l'ordre d'avançar cap a Damasc (a 140 km de distància) viatjant al llarg de la costa oest de la mar de Galilea i al voltant del seu extrem nord, a través del el riu Jordà superior al sud del llac Hula, passant per Quneitra i per l'Hauran i fins a Damasc.
La 4a Divisió de Cavalleria del general G. de S. Barrow va rebre l'ordre de viatjar al nord des de Bet-Xean i travessar el riu Jordà a Jisr el Mejamie abans d'avançar cap a l'est per Irbid fins a Dera amb l'esperança de capturar les restes en retirada del 4t Exèrcit Otomà. Si no aconseguien capturar les columnes en retirada, les havien de perseguir cap al nord per l'antic camí dels pelegrins i el ferrocarril del Hijaz fins a Damasc, a 230 km de distància.
Les divisions 3a (Lahore) i 7a (Meerut) del XXI Cos es van traslladar a la guarnició de Haifa, Natzaret i Samakh; el 2n Batalló Regiment de Leicestershire, 28a Brigada (7a Divisió (Meerut)) va ser transportat cap a Haifa en camions amb subministraments per a sis dies per rellevar la 5a Divisió de Cavalleria el matí del 25 de setembre, la 21a Brigada (7a Divisió (Meerut)) va marxar per la costa per arribar a Haifa el 27 de setembre, la 7a Brigada (3a Divisió (Lahore)) va marxar cap al nord cap a Jenin i cap a Natzaret, on van separar un batalló abans de continuar cap a la guarnició de Samakh el 28 de setembre.
La persecució Captura de Deraa per l'Exèrcit Xerifià miniatura|El mapa 38 de Falls mostra les incursions àrabs al ferrocarril del Hijaz entre el 17 i el 27 de setembre, l'avanç de l'Exèrcit Xerifià i la 4a Divisió de Cavalleria a la regió de Dera La participació limitada de la força del príncep Faisal havia estat convidada el 21 de setembre, quan un avió de la RAF va lliurar notícies de l'ofensiva reeixida d'Allenby i de la destrucció del 7è i 8è Exèrcit Otomà, a la seva base avançada a Al-Àzraq. L'avió també portava instruccions del tinent coronel Alan Dawnay, responsable de l'enllaç entre la Força Expedicionària Egípcia i els àrabs, informant al príncep Faisal que havien tancat totes les vies d'escapament, excepte la vall de Yarmuk, que es trobava a l'est del Jordà. El missatge exhortava als àrabs a intentar tallar aquesta ruta i es va deixar clar al príncep Faisal que la seva força no havia de «embarcar-se en cap empresa cap al nord, com ara un avanç cap a Damasc, sense obtenir prèviament el consentiment del comandant en cap».
Allenby va escriure al príncep Faisal: