Miquel de Giginta i Oms (Perpinyà, ca 1538 - Perpinyà, després de 1587) va ser un religiós i escriptor rossellonès, que proposà reformes socials per a ajudar les persones desfavorides.
Biografia Membre d'una important família nord-catalana, era fill de Francesc de Giginta i Mestre i el 1568 rebé un benefici eclesiàstic sobre Santa Eulàlia de Millars. Obtingué el títol de batxiller en dret per la universitat de Perpinyà i esdevingué canonge i vicari general d'Elna. Davant de l'augment de casos de pobresa i desempar que constatà a la societat, proposà la creació de cases d'acollida que permetessin de controlar la mendicitat i alhora regenerar-ne els ocupants. Amb aquesta finalitat, va ser autor de textos d'ascetisme i de teologia moral relacionats amb l'assistència als desfavorits, que escrigué en castellà per adreçar-los a altes personalitats de Castella i de Portugal. El 1576 presentà a les corts de Castella un Memorial sobre el cuidado de los pobresEl Memorial sobre el cuidado de los pobres posteriorment s'integrà en el Tratado de remedio de pobres, publicat el 1579 on es declarava partidari d'una "llibertat vigilada" en residències especialitzades sostingudes per la caritat dels particulars. En viatges per Espanya i Portugal materialitzà les seves propostes promoguent la fundació d'hospitals i cases de misericòrdia a Toledo, Madrid, Granada i Barcelona que, si bé inicialment trobaren una certa resistència, constituirien un model que se seguí aplicant durant molts anys.
Els seus germans grans van ser Antoni i Onofre
Obres
Edició moderna:
Edicions també a Saragossa; i ? Barcelona 1583
Bibliografia Giginta. De la charité au programme social conté les ponències: * * * * * * * * * * * *
A:
Notes
Referències
Categoria:Defensors dels drets humans Categoria:Religiosos rossellonesos històrics Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Perpinyanencs històrics Categoria:Activistes nord-catalans Categoria:Religiosos rossellonesos contemporanis Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Nascuts al segle XVI Categoria:Morts al segle XVI