Sant Jaume de Timor és una església del despoblat homònim, prop del poble de Sant Pere dels Arquells (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Esmentada per primera vegada en les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles i , va pertànyer a aquest bisbat fins al 1957, quan passà a formar part del de Solsona.
La referència directa més antiga és del 1133, quan Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell, hi va deixar 10 morabatins per a l'obra de l'eglésia, manant a més que hi donessin la ¼ part d'unes vinyes, i que els seus marmessors compressin alous amb el que restés per repartir dels seus béns mobles per tal de fundar-hi un benefici amb un prevere que cantés misses per la salvació de la seva ànima i la de la seva muller. El 1147 fou jurat el testament sacramental de Ramon de Timor sobre l'altar de Sant Joan quod est situm in ecclesia Sancti Iacobi kastri Timor. El primer capellà o rector conegut fou Joan, que el 1167 signà el testament de Pere de Llindars, que va fer un llegat de 10 mitgeres d'ordi a l'església, la meitat per a l'obra i l'altra meitat per a què el clergue hi digués misses. El 1173 va rebre un llegat de 100 sous per a l'obra de Guillem de Cervera, i el 1182 un de 2 sous de Berenguer de Bellestar.
En el repartiment de les dècimes per a les croades dels anys 1279 i 1280 es reconeix que Sant Jaume de Timor tenia una categoria impositiva superior a la de la propera parròquia de Sant Antolí, però al es convertí en sufragània d'aquesta.
Descripció És un temple d'una sola nau amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d'una cornisa, actualment esfondrada i teulada a doble vessant. L'absis semicircular ha desaparegut i ha estat substituït per un espai de planta quadrada obert a la nau mitjançant un arc presbiteral de mig punt, avui també desaparegut. A la banda de ponent, un espai d'amplada i alçada més reduït és cobert amb una volta de canó apuntada que suportava el cor.
A la façana sud, hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat, damunt la qual hi ha una finestra amb amb llinda paredada. A la façana est, el santuari, més baix que la nau i cobert amb un sol pendent, és il·luminat per una petita finestra amb llinda situada al sud. A la façana oest, es troba el cementiri, que abraça el temple fins a arribar a la porta. Hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull situat al carener de la façana de ponent, molt deteriorat. L'aparell emprat és de carreus gairebé sense escairar i irregulars, disposats en filades desordenades.
Referències
Categoria:Esglésies romàniques de la Segarra Categoria:Patrimoni monumental de Ribera d'Ondara Categoria:Esglésies de Ribera d'Ondara