El Campionat Nacional d'Escala i Corda fou la primera competició per a jugadors professionals d'Escala i corda de la pilota valenciana. L'organitzava la Federació de Pilota Valenciana i es disputà entre els anys 1952 i 1993 (amb un recés entre els 1953 i 1963), i va ser substituïda pel Circuit Bancaixa.
Els equips eren formats per dos o tres pilotaris (depenent de llur qualitat) i eren patrocinats pels ajuntaments i, els jugadors per empreses. El sistema de competició era una lliga d'anada i tornada entre els equips, amb una partida final d'exhibició entre campió i subcampió (amb l'excepció del 1974), així va ser fins a l'any 1983, en què es passà al format eliminatori, jugant una partida final els guanyadors de les semifinals.
Historial Any Campió Subcampió Resultat Trinquet 1993 Oltra, Grau, i Vicentico 1992 Sarasol I i Sarasol II 1991 Fredi, Xatet II i Ribes Puchol, Grau i Tino 60-50 El Zurdo (Gandia) 1990 Oltra i José María Sarasol I i Sarasol II 60-50 El Zurdo (Gandia) 1989 Genovés I i Pepet Pigat II i José María Tavernes de la Valldigna 1988 Fredi, Edi i Pasqual II Genovés I i Sanchis 60-30 Pelayo (València) 1987 Pigat II, Perele i Sarasol II Fredi, Sanchis i Pepet 60-30 Sagunt 1986 Fredi, Xatet II i Ribes Genovés I i Pepet 60-35 Alberic 1985 Pigat II, José María i Presencia Puchol i Genovés I El Zurdo (Gandia) 1984 Puchol i Genovés I Fredi, José María i Vicente Alginet 1983 Genovés I i Pepet Fredi, Vinyes i Vicente 60-35 Pelayo (València) 1982 Eusebio, Xatet II i Machí Fredi, Vicente i Gat I - - 1981 Genovés I i Pepet Eusebio, Vinyes i García - - 1980 Fredi, Vicente i Gat I Genovés I i Pepet - - 1979 Genovés I i Pepet Eusebio, Vinyes i Gómez - - 1978 Genovés I i Pepet Eusebio i Roget - - 1977 Llopis, Xatet II i Machí Genovés I i García - - 1976 Genovés I i García - - 1975 Genovés I i García Ricardet, Gat I, i Locheta - - 1974 Llopis, Machí i García José Luis, Gat I i Locheta 60-55 El Zurdo (Gandia) 1973 Antoniet, Gat I i Carboneret II Llopis, Natàlio i Micó - - 1972 Suret I, Ruiz i Xatet II - - 1971 Llopis, Machí i Micó Eusebio i Xato de Museros - - 1970 Rovellet i Pasqual I Llopis, Machí i García - - 1969 Suret I, Xatet i Ribes Eusebio i Gat II - - 1968 Eusebio i Ribes Soro I, Peris i García - - 1967 No n'hi hagué 1966 Ferreret i Gat I - - 1965 Soro I i Xato de Museros Ferrer II, Deval i Gómez - - 1964 Ferrer II i Ruiz Ferreret i Xatet - - 1953-1963 No n'hi hagué 1952 Roget i Patet de Carlet Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol - -
Campionats 1952 L'any 1952 el president de la Federació, José Marín, decideix organitzar una lliga amb quasi tots els pilotaris professionals i afeccionats, resultant un total de 18 equips, no equilibrats totsen qualitat, motiu pel qual moltes partides s'ajornaren o no es jugaren, amb alguns equips que es retiraren. El campionat estava patrocinat pel setmanari Deportes, quasi l'únic que feia esment aleshores a la Pilota valenciana.
La competició començà el 20 d'octubre de 1952, i estava prevista d'acabar el 20 de desembre, però es donà per acabada quan la parella de Carlet (Roget i Patet) es proclamaren matemàticament vencedors.
El gran absent fou Juliet d'Alginet, qui no hi participà per estar en desacord amb el company assignat, Pelets, i fou castigat amb no poder jugar en cap dels 9 trinquets on es disputava el Campionat durant 3 mesos. La seua revenja, però, arribà quan, després de l'exili forçat, exigí cobrar 4.000 pessetes per jugar la primera partida en cada trinquet, rescabalant-se així econòmicament de les pèrdues sofertes el temps que romangué inactiu.
Equips Gasent, Xatet de Carlet i Navarro Xiquet de Gata, Rodríguez i Grimalt Ferreret, Xato de Museros i Alcover Ibáñez, Danielet i Aureliet Enrique I, Xato de Pedreguer i el Blau d'Alginet Losa, Miguel i Xurret Villareal, Mora i Peiró Ferrer I i Deval Royo, Albalat i Coll Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol (subcamp.) Rovellet i Miliet Enriquito, Balaguer i Canyeta El Rullo, Sebastià i Cachorro El Morquero, Crespo i Moreta Gorrea, Gómez i Micó El Grauero de Gandia, Ruiz i Pelets Darás, Alberto i Xiquet de Borriol Roget de Carlet i Patet de Carlet (camp.)
De 1953 a 1963 La mala organització i l'absència de la figura del moment en la primera edició provocaren la renúncia a més temporades del Campionat durant 12 anys.
1964 José Marín de bell nou organitzà un nou Campionat d'Espanya de Pilota Valenciana, "en conmemoración de los 25 años de Paz Española", amb només 5 equips, el qual fou un èxit. Ferrer II resultà ser-ne el campió malgrat haver entrat com a substitut d'Eusebio. Per altra banda, però, la figura del moment, Rovellet es retirà abans d'acabar la competició.
Equips Borriana: Ferreret i Xatet de Carlet (subcamp.) Gandia: Soro I i Gat I Sueca: Llopis i Xato de Museros Tavernes de la Valldigna: Ferrer II i Ruiz (camp.) València: Rovellet i Machí
1965 La parella campiona de l'any passat, Ferrer II i Ruiz, es trencà amb la lesió de Ruiz en la primera partida, motiu pel qual fou substituït per Deval i Gómez (de Benissanó).
Per primera vegada s'organitzà també el campionat de segona categoria.
Equips Algemesí: Llopis i Xatet de Carlet Alzira: Ferreret i Gat I Llíria: Ferrer II, Deval i Gómez (subcamp.) Massamagrell: Soro I i Xato de Museros (camp.) València: Eusebio i Ribes Vila-real: Rovellet i Machí
1966 En la partida de Ferreret i Gat I contra Soro I i Ruiz al trinquet d'Alberic els primers anaven perdent, ja que Gat I estava neguitós per la seua dona, qui estava de part en aquells mateixos moments. Va ser quan ja perdien 15-40 que li varen informar que sa dona havia donat a llum un xiquet, i llavors s'animà i acabaren guanyant la partida.
Equips Alberic: Soro I i Ruiz Benissa: Ferreret i Gat I (camp.) Borriana: Rovellet i Machí Gandia: Llopis i Xato de Museros Sueca: Ferrer II i Natàlio Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Ribes València: Eusebio i Gómez
1967 El 1967 no n'hi hagué, o no consta enlloc que es jugara, potser perquè José Marín deixà la presidència de la Federació.
1968 Jacinto Quincoces comença la seua presidència de la Federació renovellant la competició, que resultà més igualada que mai, amb empat a punts entre la parella de Eusebio i Ribes i el trio de Soro I, Peris i García, amb només un joc de diferència a favor dels primers.
Equips Benaguasil: Eusebio i Ribes (camp.) Borriol: Soro I, Peris i García (subcamp.) Montcada: Rovellet i Xato de Museros Vilallonga: Llopis, Deval i Gómez
1969 De bell nou empat a punts trencat per la diferència en el tanteig particular.
Equips ? Eusebio i Gat II (subcamp.) Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Ribes (camp.)
1970 Jacinto Quincoces, per a fomentar l'aparició de nous jugadors, obliga a les empreses a presentar abans de cada partida de professionals una altra de juvenils.
Equips Benissa: Ferreret, Oñate I i Gómez Bétera: Alberto, Gat I i Gat II Gandia: Llopis, Machí i García (subcamp.) Massamagrell: Soro I, Alfonso i Xato de Museros Sueca: Eusebio i Micó Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Ribes València: Rovellet i Pascual (camp.) Vila-real: Ferrer II, Ruiz i Ramonet
1971 Equips Benissa: Enrique II, Natàlio i Ribes Borriana: Alberto, Gat I i Ramonet Gandia: Llopis, Machí i García (camp.) Massamagrell: Soro I, Oñate I i García La Pobla de Vallbona: Ricardet, Gat II i Carboneret II Sueca: Eusebio i Xato de Museros (subcamp.) Tavernes de la Valldigna: Suret I, Xatet de Carlet i Gómez
1972 L'equip campió tingué dos personatges destacats: Ruiz, que tornà als trinquets 2 anys després, havent superat un càncer que li delmà les cordes vocals, i el debutant amb només 16 anys, Xatet II.
Equips Almassora: Suret I, Ruiz i Xatet II (camp.) Benissa: Enrique II, Natàlio i Carboneret II Gandia: Llopis i Machí Massamagrell: Soro I, Oñate I i Pascual La Pobla de Vallbona: Alberto, Gat II i Ribes Sueca: Ferrer II, Peris i Gómez Tavernes de la Valldigna: Manolete, Gat I i Micó València: Eusebio i Xato de Museros
1973 Antoniet d'Almassora debuta amb triomf.
Equips Alzira: Ferrer II, Machí i Ribes Benissa: Eusebio i García Gandia: Llopis, Natàlio i Micó (subcamp.) Massamagrell: Soro I, Oñate I i Xato de Museros La Pobla de Vallbona: Ricardet, Peris i Pascual Tavernes de la Valldigna: Enrique II, Gat II i Gómez València: Suret I, Ruiz i Xatet II Vila-real: Antoniet, Gat I i Carboneret II (camp.)
1974 Es prova un nou sistema de competició: En lloc d'una lligueta per punts amb una partida d'exhibició final entre campió i subcampió, només per aquest any es divideixen els equips entre nord i sud, amb dos lligues paral·leles i una final entre els campions d'ambdues lliguetes. L'any 1974 és històric, a més, per ser el debut del mític Genovés I.
Equips Zona nord: Borriana: Eusebio i Pascual Massamagrell: Soro I, Oñate I i Micó Moncofa: Antoniet, Vicentico i Ramonet La Pobla de Vallbona: José Luis, Gat I i Locheta (subcamp.) València: Suret I, Ruiz i Ribes Zona sud: Alzira: Ferrer II, Xatet I i Xatet II Benissa: Enrique II, Peris i Xato de Museros Gandia: Llopis, Machí i García (camp.) Sueca: Genovés I i Carboneret II Tavernes de la Valldigna: Manolete, Gat II i Gómez
1975 Comença el regnat de Genovés I. Per altra banda, Eusebio es lesiona i és substituït per Alberto i Natàlio.
Equips Almassora: Antoniet, Peris i Vicentico Carcaixent: Genovés I i García (camp.) Massamagrell: Soro I, Ruiz i Pascual La Pobla de Vallbona: Ricardet, Gat I i Locheta (subcamp.) Sueca: Suret I, Gat II i Gómez València: Eusebio i Roget
1976 Equips Genovés I i García (camp.)
1977 El nou president de la FPV, Roberto Bonora, palesa el seu desconeixement de la pilota organitzant improvisadament la temporada de 1977 amb només quatre equips.
Atesa la superioritat manifesta de Genovés I, hom li prohibeix de jugar "per alt", per tal de dificultar-li el joc i anivellar les possibilitats dels rivals.
Equips Alzira: Llopis, Xatet II i Machí (camp.) Massamagrell: Soro I, Natàlio i Gat I Moncofa: Eusebio i Peris València: Genovés I i García (subcamp.)
1978 Genovés I, una altra volta privat de jugar "per alt", recupera el títol de campió, malgrat l'empat a punts amb el subcampió, només trencat per un joc a favor.
Equips Borriana: Antoniet, Peris i Vicentico Gandia: Llopis, Vicente i Machí Pedreguer: Juanito, Vinyes i Gat I La Pobla de Vallbona: Genovés I i Pepet (camp.) Sueca: Eusebio i Roget (subcamp.)
1979 De bell nou, Genovés I només pot jugar "per baix", i de bell nou empata a punts amb Eusebio, resultant campió per un sol joc a favor.
Equips Gandia: Juanito, Xatet II i Machí Massamagrell: Genovés I i Pepet (camp.) Sueca: Eusebio, Vinyes i Gómez (subcamp.) València: Fredi, Locheta i Gat I Vila-real: Antoniet, Peris i Vicentico
1980 Genovés I no pot superar el hàndicap d'haver de jugar només "per baix", i dona el relleu als emergents Fredi, Vicente i el veterà Gat I. Per altra banda, la lesió d'Eusebio obliga a ajornar les partides del seu equip, i, finalment, a prescindir de la seua participació per manca de restos que el substituïren amb garanties.
Equips Borriana: Antoniet, Vinyes i Vicentico Gandia: Ribera I, Xatet II i Machí Massamagrell: Eusebio, Locheta i Ribes La Pobla de Vallbona: Genovés I i Pepet (+ feridor: García) (subcamp.) València: Fredi, Vicente i Gat I (camp.)
1981 Genovés I fou, una altra volta, privat de jugar "per alt", però les lesions que venia patint li fan plantar cara a l'organització, de manera que es nega a acceptar aqueixa condició i, desfermat, guanya el Campionat invicte.
Equips Bétera: Genovés I i Pepet (+ feridor: Gómez) (camp.) Gandia: Eusebio, Vinyes i García (subcamp.) La Pobla de Vallbona: Antoniet, Xatet II i Machí València: Fredi, Vicente i Gat I
1982