CyanogenMod (pronunciat ), generalment abreujat CM, és un sistema operatiu de codi obert per telèfons intel·ligents i tauletes tàctils, basat en la plataforma mòbil Android. Es desenvolupa com a programari lliure i de codi obert basat en les publicacions oficials d'Android per Google, amb addició de codi de tercers original. Es basa en un model de desenvolupament de publicació contínua. Va ser llençat el 2009.
Cyanogenmod ofereix característiques i opcions que no es troben al microprogramari oficial distribuït pels proveïdors de dispositius mòbils. Cyanogenmod té funcionalitats diverses, com el suport nadiu de temes, suport del còdec d'àudio FLAC, una gran llista de noms de punt d'accés, un client OpenVPN, Privacy Guard (aplicació de gestió de permisos per aplicació), suport per tethering a través d'interfícies comunes, forçament de la CPU i altres millores de rendiment, desbloqueig del carregador de l'arrencada i accés com a superusuari, botons programables i altres "ajustos de tauleta", commutadors ràpids accessibles des d'un desplegable (com ara de Wi-Fi, Bluetooth i GPS), i altres millores en la interfície. Cyanogenmod no conté programari espia ni programari pre-instal·lat, segons els seus desenvolupadors. També augmentaria el rendiment i la fiabilitat en comparació amb les versions oficials de microprogramari.
Encara que només un subconjunt del total d'usuaris de Cyanogenmod decideixen informar del seu ús del microprogramari, a data de 23 de març de 2015, alguns informes indiquen que més de 50 milions de persones utilitzen Cyanogenmod en els telèfons.
El 2013, el fundador del projecte, Steve Kondik, va anunciar que havia obtingut finançament de capital de risc per establir Cyanogen Inc. com a empresa comercial per desenvolupar i comercialitzar el microprogramari més àmpliament. Aquest anunci va provocar controvèrsia dins de la comunitat, amb alguns desenvolupadors protestant que no havia abordat de manera adequada la problemàtica dels drets i llicències, el reconeixement i la compensació dels antics desenvolupadors, i no s'honorava l'esperit original del projecte comunitari.Guillaume Lesniak - Developer of "Focal" Camera App, Google+ post 2013-09-20 - covers licensing and dispute controversy with Cyanogen Inc. Aquestes crítiques van ser rebutjades per Kondik, que va confirmar el seu suport a la comunitat i va confirmar que la majoria del codi Cyanogenmod, com Android en general, està limitat per una llicència Apache no-restrictiva.
Història i desenvolupament Poc després de la introducció del telèfon mòbil HTC Dream (anomenat "T-Mobile G1" als Estats Units) el setembre de 2008, es va descobrir un mètode per aconseguir el control privilegiat (anomenat "accés root") del subsistema d'Android, que estava basat en Linux. Tenir accés privilegiat, combinat amb la natura de codi obert del sistema operatiu Android, permetia modificar i tornar a instal·lar el microprogramari que venia de fàbrica del telèfon.
L'any següent, els entusiastes d'Android van començar a desenvolupar i distribuir firmwares modificats per al Dream. Un d'ells, mantingut per un desenvolupador anomenat JesusFreke, es va fer popular entre els usuaris del Dream. L'agost de 2009, JesusFreke va deixar de treballar en el seu firmware, i va recomanar als usuaris que es canviessin a una versió de la seva ROM que el desenvolupador Cyanogen (Steve Kondik) havia millorat encara més. Aquesta versió s'anomenava "CyanogenMod".
CyanogenMod va anar creixent en popularitat, i una comunitat de desenvolupadors, anomenada "equip CyanogenMod" (i de manera informal "Equip Douche") hi van fer aportacions. En pocs mesos, el nombre de dispositius i funcions compatibles amb CyanogenMod va disparar-se i CyanogenMod es va convertir en una de les distribucions populars de microprogramari d'Android.
Igual que molts projectes de codi obert, CyanogenMod es desenvolupa utilitzant un sistema de control de versions distribuït amb els repositoris oficials allotjats a GitHub. Els col·laboradors presenten els canvis per a noves funcionalitats o correccions d'errors utilitzant Gerrit. Les contribucions les pot provar qualsevol persona, els usuaris registrats hi poden votar a favor o en contra, i la decisió d'acceptar-les en el codi la pren algun dels pocs desenvolupadors de CyanogenMod.
Una versió d'ADW.Launcher, un llançador d'alternatiu (pantalla inicial) per al sistema operatiu Android, va esdevenir el llançador per defecte en Cyanogenmod 5.0.8. El llançador proporciona funcions addicionals no previstes pel llançador per defecte d'Android, incloent més capacitats de personalització (inclosos els temes d'icones, efectes i comportament), la capacitat de còpia de seguretat i restaurar els valors de configuració, i altres característiques. A partir de la versió 9, utilitzen el llançador propi de CyanogenMod, Trebuchet, s'inclou en el microprogramari.
Inicialment, els comunicats de CyanogenMod es van proporcionar en nightly, milestone, i "versions estables"; com les de CyanogenMod 11 M6, ja no s'utilitzarà l'etiqueta "estable", havent estat suplantada per "milestone" versions M que formen part de CyanogenMod amb el model de desenvolupament rolling release.
Algunes versions no oficial construeixen per als dispositius compatibles i s'enumeren en la CyanogenMod Wiki.Unofficial Ports, CyanogenMod Wiki.
Llista actual de versions de CyanogenMod:
CyanogenMod 3 (basat en Android "Cupcake" 1.5.x, versió inicial) CyanogenMod 4 (basat en Android "Cupcake" i "Donut" 1.5.x i 1.6.x) CyanogenMod 5 (basat en Android "Eclair" 2.0/2.1) CyanogenMod 6 (basat en Android "Froyo" 2.2.x) CyanogenMod 7 (basat en Android "Gingerbread" 2.3.x) CyanogenMod 9 (basat en Android "Ice Cream Sandwich" 4.0.x, important reforma d'interfície d'usuari) CyanogenMod 10 (basat en Android "Jelly Bean" 4.1.x – 4.3.x) CyanogenMod 11 (basat en Android "KitKat" 4.4.x) CyanogenMod 12 (basat en Android "Lollipop" 5.0.x – 5.1.x, important reforma d'interfície d'usuari) CyanogenMod 13 (basat en Android "Marshmallow" 6.0.x) CyanogenMod 14.1 (basat en Android "Nougat" 7.1.x)
miniatura|Un myTouch 4G corre CyanogenMod 6.1
CyanogenMod 7 El microprogramari de CyanogenMod 7 es basa en Android 2.3 Gingerbread amb codi personalitzat addicional aportat per l'equip de Cyanogenmod. Les porcions personalitzats de Cyanogenmod estan escrits principalment per Cyanogen(Steve Kondik) però inclouen aportacions de la comunitat xda-developers (com ara un llançador millorat, marcador, i explorador) i el codi de projectes de codi obert establertes (com BusyBox a la shell).development thread.
El desenvolupament de CyanogenMod 7 començar quan Google va llançar el codi font d'Android 2.3. El 15 de febrer de 2011, els primers candidats d'alliberament de CyanogenMod 7 s'han anat estenent en diversos dels dispositius compatibles. La quarta versió candidata va ser posat en llibertat el 30 de març de 2011 i va portar un major suport per a la Nook Color i dispositius similars, així com moltes correccions d'errors. L'11 d'abril de 2011, la versió pública de CyanogenMod 7.0 va ser llançat, basada en Android 2.3.3. CyanogenMod 7.1 va ser llançat el 10 d'octubre de 2011, basat en Android 2.3.4. L'última versió estable, CyanogenMod 7.2 va ser llançat el 16 de juny de 2012, basat en Android 2.3.7, portant un marcador telefònic predictiu, actualitzacions de pantalla de bloqueig, animació backports ICS i moltes correccions d'errors.
CyanogenMod 8 La versió de CyanogenMod 8 va ser planejat per ser basat en Android 3.x Honeycomb. No obstant això, cap codi font d'Honeycomb va ser proporcionada per Google fins que va aparèixer en la història de l'arbre de l'alliberament font 4.0 Ice Cream Sandwich d'Android. Des Honeycomb va ser reemplaçat per Ice Cream Sandwich, el calendari de llançaments va avançar de CyanogenMod 7 directament a CyanogenMod 9.
CyanogenMod 9 miniatura|CyanogenMod 9 en Galaxy Ace GT-S5830
CyanogenMod 9 es basa en Google Android 4.0 Ice Cream Sandwich i la primera versió de Cyanogenmod utilitzar el llançador Trebuchet. Steve Kondik i el seu equip van anunciar que havien començat a treballar en la nova versió després que Google va alliberar el codi font d'Android 4.0.1.@cyanogen cyanogen ..and we're off. check back in 2 months :) #cm9 #ics, 2011/11/15, Twitter El desenvolupament sobre aquest comunicat va prendre més temps que amb les versions anteriors, a causa de la importància dels canvis entre Android 2.3 "Gingerbread" i 4.0 "Ice Cream Sandwich", i l'equip va aprofitar l'oportunitat per aclarir la seva visió per al ROM i repensar les modificacions que eren ja no eren necessàries a causa de les millores d'Android.
Pels últims dies de novembre de 2011, algunes versions alfa s'havien distribuït, en particular per als telèfons mòbils de Samsung Nexus S i Galaxy S. El 9 d'agost de 2012, després de diverses betes i alliberen candidats, Cyanogenmod va llançar la versió acabada de Cyanogenmod 9. Tenint en compte que la propera versió d'Android, 4.1 "Jelly Bean", que ja s'havia donat a conèixer per aquest punt, el desenvolupament es va moure ràpidament a CyanogenMod 10. El 29 d'agost de 2012, CyanogenMod llançat una actualització menor, la versió 9.1.0, amb correccions d'errors que porten i un aplicació crida SimplyTapp per pagaments amb NFC.
El 4 d'abril de 2012, durant el desenvolupament, CyanogenMod va donar a conèixer "Cid" (pronunciat ), la nova mascota de CyanogenMod, que va substituir la mascota de l'anterior, Andy el skate "bugdroid". Dissenyat per l'usuari Ciao, Cid (C.I.D.) és una abreviatura de "Cyanogenmod ID".
CyanogenMod 10 CyanogenMod 10.0 A principis de juliol de 2012, l'equip de Cyanogenmod ha anunciat, a través del seu comte de Google+, que CyanogenMod 10 es basaria en Android 4.1 Jelly Bean. Les construccions Nightly de CyanogenMod 10 es van posar a disposició per a molts dispositius compatibles amb CyanogenMod 9. A partir de la construcció de Setembre de 2012 M1, l'equip de CyanogenMod va començar amb els comunicats mensuals "sèrie M". Al principi de cada mes, una congelació suau del codi base de CyanogenMod es posa en pràctica; una vegada que l'equip consideri una acumulació prou estable per a l'ús diari, que es publica sota la fita o una sèrie "M". El 13 de novembre de 2012, la construcció final estable va ser posada en llibertat per a diversos dispositius.
CyanogenMod 10.1 CyanogenMod 10.1 es basa en Android 4.2 Jelly Bean. Les versions Nightly estan sent llançades actualment per a una gran varietat de dispositius, juntament amb M Snapshots (Instantànies Mensual) que s'estan llançat per a determinats dispositius. El 24 de juny de 2013, el codi base de CyanogenMod 10.1.0 (basat en la versió Android 4.2.2) es va traslladar a l'estat "estable", amb una majoria dels dispositius compatibles actualment reben estable es basa en el mateix dia. Els desenvolupadors de CyanogenMod han indicat que seguiran la programació d'instantànies mensuals per incorporar noves funcions fins que la propera versió CyanogenMod. Malauradament, molts dispositius que utilitzen Samsung SoC Exynos i Nvidia Tegra 2 no eren part de la versió inicial.
CyanogenMod 10.2 La primera versió nightly de CyanogenMod 10.2, que es basa en Android 4.3 Jelly Bean, va començar el desplegament d'un nombre seleccionat de dispositius el 14 d'agost de 2013. Porta en algunes noves millores al sistema, com ara Bluetooth de baixa energia i suport per a OpenGL ES 3.0, una aplicació de telèfon renovada, suport de resolució 4K, així com moltes millores de seguretat i estabilitat.
CyanogenMod 11 miniatura|Pantalla d'inici de CyanogenMod 11, amb el llançador Trebuchet