Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat. És cap al centre de la meitat meridional de la comarca i és molt ben comunicat (a 30 minuts de Reus i 40 de Tarragona).
És el municipi més poblat de la comarca i, en conseqüència, el que té un nombre més gran de comerços i serveis: centre d'assistència primària mèdica, llar d'infants, escola, institut, biblioteca, teatre, museu, arxiu, església, camp de futbol, piscina, pavelló poliesportiu, comissaria policial, jutjat de primera instància, mercat setmanal, etc. De la mateixa manera, Falset té un teixit associatiu força potent que fa que el poble sigui un bull permanent d'activitats culturals, esportives, socials i festives.
El terme de Falset, poblat des de la prehistòria, sembla tenir el seu origen com a municipi durant l'Al·làndalus, moment en què el turó de la plana estava coronat per una petita alqueria musulmana. Amb la reconquesta de les muntanyes de Siurana, el 2 de febrer de 1168, el seu senyor, Albert de Castellvell, va donar el lloc de Falset al castlà Pere de Déu per construir-hi una fortificació i repoblar la zona reconquerida pels cristians. No fou fins al 5 de maig de 1191 que Pere de Déu signà la carta de poblament als habitants del terme, concedint-los els drets i deures. Al voltant d'aquest castell del va créixer el poble actual.
Etimologia Per bé que apareix documentat ja al (Falceth) és dels topònims catalans que encara avui dia no tenen una etimologia clarament definida.
L'etimologia popular el fa derivar de falç (a l'escut de la vila n'hi ha un parell), cosa que faria que el nom de la vila s'hagués d'escriure amb c: Falcet. Es tracta, segurament, d'una de tantes etimologies populars sorgides de la imaginació que fa que en els escuts dels municipis apareguin símbols que no tenen res a veure amb el veritable origen del nom del poble. Cal dir que a l'escut de Falset, hi apareixen dues falçs, a banda i banda d'un castell daurat central caironat d'atzur, el color heràldic del comtat de Prades.
Altres propostes el vinculen al mot llatí felix -icis (que en català va donar feliç) o a ser un derivat de falks, que designa un lloc caracteritzat per un castell o torre (en aquest cas, falkset, en diminutiu, per diferenciar-lo d'altres existents al Bages i a la Baixa Ribagorça). També podria tenir un origen àrab i venir de hàll Sa'íd (la residència de Saíd), entre altres opcions.
Val a dir que l'intel·lectual falsetà Salvador Estrem i Fa proposavaPeriòdic Priorat, 1932. d'escriure Falcet. Aquest autor es basava en la documentació antiga per a fer una tal proposta, ja que fins pràcticament al no es va introduir la grafia Falset.
Geografia
La meitat sud-oest del terme és una gran plana, mentre que a la meitat nord-est comencen els contraforts de les serres que marquen la complexa orografia de la meitat septentrional de la comarca.
La plana es mou entre 300 i 380 metres d'altitud. La vila de Falset es troba a aquesta darrera altitud. Aquesta part plana és tota la zona de confluència del barranc de la Vila, que neix a les muntanyes de Sant Gregori, i el barranc de la Foïna, que neix a la partida dels Fontanals. Tots dos barrancs, ja units, surten del terme de Falset cap al sud-oest, formant el barranc de l'Anguera, més endavant anomenat barranc dels Molins. En aquesta zona hi ha encara, just al sud del turó de Coll de Móra, de 333 m. alt., el barranc d'Aiguassals, que s'aboca al barranc dels Molins just al límit del terme de Marçà amb Bellmunt del Priorat.
D'altra banda, la zona més muntanyosa conforma la petita vall del barranc de les Sentius, que marxa cap al nord de la comarca, per formar el riu Cortiella ja a l'alçada de Porrera. Al nord-oest del terme, zona també orogràficament molt accidentada, discorre el barranc de la Sardana, que té a la capçalera el barranc del Barretot i el barranc dels Masos, i el seu afluent, el barranc del Pistoles, que s'aboca al riu de Siurana al límit amb el Lloar.
Tot el límit de llevant del terme, que el separa de Pradell de la Teixeta, és muntanyós: comença al sud per la muntanya de les Soleies, de 541 m., va a buscar el Coll del Guix, de 539 m., per on discorre la carretera principal del terme, la que ve de Reus, s'enfila cap a la Pòpia, de 671 m., i continua en direcció nord, cap a Porrera, seguint una carena que va davallant progressivament.
El límit septentrional, que el separa del terme de Porrera, és també accidentat: des de la carena descrita fa un moment, trenca cap a ponent i aproximadament seguint unes carenes, ateny lo Querol, de 602 m d'alçada, i poc després la Pedra del Terme, de 601, al lloc anomenat la Serra Alta. Després ja va baixant gradualment, en direcció de Gratallops, cap al riu de Siurana, que entra en contacte amb el terme de Falset a uns 175 m. d'alçària.
El límit de ponent, amb Gratallops breument i després amb el Lloar, el forma el riu de Siurana, per la qual cosa la línia termenal és molt sinuosa. Va baixant progressivament fins als 125 m d'altitud, just en trobar-se amb el termenal de Bellmunt del Priorat, moment en què la línia termenal deixa de ser el riu. S'enfila cap a la Serra d'Obagues, a uns 375 metres d'altitud, i torna a baixar cap a la zona de les mines de Bellmunt (una de les mines és dins del terme de Falset) i dels molins: els Molins de la Vila, de Bellmunt, i el Molí de Falset, en el barranc ara anomenat de Molins, que és el de la Foïna, amb l'adjunció de tota una sèrie de torrents complementaris. Un bon tros torna a ser el barranc qui fa de termenal, el qual torna a esdevenir sinuós. El darrer tram del terme de ponent torna a ser muntanyós: és el límit amb el Masroig. Per anar-lo a trobar, la línia de terme s'enfila sobtadament del barranc, a uns 215 m d'altitud, de dret cap a l'Ereta de les Bruixes, de 337,5 m., tot i que no arriba a tocar el cim. Després, sempre cap al sud, va a buscar els tossals del Collroig, de 343 m., a prop d'on torça ja cap a llevant.
El meridional, límit amb els Guiamets i Marçà, esdevé ràpidament pla, baixant des de lo Collroig, i és de caràcter bastant arbitrari, tot i que va seguint aproximadament unes suaus carenes al voltant dels 350 metres d'altitud, anomenades els Colls de Móra. Cal dir que la línia termenal passa a frec de la mateixa vila de Falset, just al seu sud, des d'on s'enfila suaument cap a la ja esmentada Muntanya de les Soleies seguint aproximadament una altra carena.
A l'interior del terme destaquen al sud-est de la vila els turons de Sant Cristòfol, de 541 m., i les Torres d'Altafalla, que arriba als 633 (és on hi ha el repetidor de telecomunicacions). És aquesta una zona amb importants avencs, com el de les Torres i el de Sant Cristòfol. Al nord-est destaca lo Morrot, de 681 m., que culmina una serra anomenada lo Morral. Al nord, hi ha el cim de los Masos, de 627 m. i de los Colls de Porrera, de 555, que constitueixen una mateixa serra. Al nord-oest, les Obagues, amb 432 m. d'alçària.
La vila Habitat des de la prehistòria, a la zona de les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol, de les Torres d'Altafalla i de les Quimeres, el nucli actual es troba en una zona planera una mica a ponent del poblament primitiu. Tot i que l'orografia del terme de Falset és inclinada vers l'Ebre, la població (com la comarca) ha estat vinculada tradicionalment al Camp de Tarragona.miniatura|esquerra|Portal del Bou El nucli medieval antic, creat entre l'església i el castell, i conegut com a Malanyet, va créixer amb una sèrie de carrers paral·lels, que uneixen el carrer de Dalt i el carrer de Baix, amb la plaça d'Àngel Marquès com a centre de la vila medieval. Es conserven fragments de les muralles medievals i el portal del Bou, l'únic en peu que queda dels cinc que hi hagué. Així com la fortificació d'època moderna que va engrandir la fortificació medieval, de la qual pràcticament només es conservaven les dues torres que caracteritzen el castell de Falset.
miniatura|Vista del Castell de Falset El castell de Falset , que podria ocupar l'antic resinte d'una petita alqueria musulmana, és d'origen medieval. Datat de la segona meitat del , va ser seu de la baronia d'Entença i després del comtat de Prades. Amb una història mil·lenària, va ser residència d'importants membres de la família reial catalanoaragonesa com l'infant Pere d'Aragó, Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida de Prades, reina de la Corona d'Aragó i darrera reina de la dinastia de Barcelona com a esposa de Martí l'Humà. El baluard del castell va ser l'últim reducte austriacista abans de la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió, l'11 de setembre de 1714.
El castell conserva estructures medievals, com l'església romànica (en part destruïda i convertida en presó), les parets del palau gòtic, espai reconstruït que actualment acull el museu comarcal. A l'altra banda del pati d'armes, abraçant les dues torres originals, es va reconstruïr l'antic espai que ocupaven les oficines administratives del comtat per acollir-hi, avui, l'arxiu comarcal del Priorat. Cal dir que, s'hi ha fet una notable feina de reconstrucció, que pot ser molt discutible però que no ha pretès en cap moment fer passar el nou per vell: amb la simple observació es pot veure perfectament què s'havia conservat i què ha estat refet, tant pels materials com pels colors que s'hi han fet servir. Això és degut al molt mal estat de la fortificació abans de la reconstrucció i de les moltes modificacions posteriors a l'edat mitjana que s'hi han fet.
Com a curiositat, darrere del castell s'hi va fer l'última execució pública de la demarcació, el 1892, i l'antepenúltima de Catalunya amb garrot vil. Els condemnats a mort van ser una veÏna de Cabacés, Maria Rosa Macip Prunera, José Ferré Sas (Manduco) i Francisco Ferré Sabaté (Quico Basetas) que, per motius econòmics, van organitzar un complot per matar el marit d'aquesta. Van ser executats darrere l'absis del castell, lloc tradicional d'execució al municipi, un dia de tardor de 1892 a l'alba davant l'atenta mirada de milers de curiosos vinguts d'arreu de la demarcació.miniatura|Plaça Vella o d'Àngel Maquès És de destacar, dins del recinte clos del Falset antic, la plaça Vella (oficialment dita d'Àngel Marquès). Té poc interès arquitectònic, llevat del fet que és porxada, que conté desenes de sitges soterrades i un parell d'edificis nobles al costat nord, però històricament té gran valor, perquè antigament hauria acollit l'ajuntament medieval i les fires i mercats locals. Tot plegat, abans que la plaça de la Quartera es convertís amb el centre neuràlgic de la vila. Cal esmentar també el call jueu, situat entre la plaça Vella i la de la Quartera, que fou molt destruït per les remodelacions urbanes de l'edat moderna, però que encara conserva alguns elements arquitectònics dins de diferents cases de la zona i hauria sigut important al sud de Catalunya pel seu elevat nombre d'habitants.
Lesglésia parroquial de Santa Maria de Falset és una obra de dimensions gegantines. De fet, la planta és gòtica, però la seva lenta construcció va fer que anessin canviant les formes amb què s'alçava: hi ha elements barrocs i neoclàssics, sobretot. Finalment es va consagrar el 1770. És la seu de l'Arxiprestat del Priorat, de l'Arquebisbat de Tarragona.
miniatura|Església parroquial de Santa MariaEntre els edificis notables de la vila hi ha diversos palaus senyorials, avui dia tots convertits en seus d'institucions públiques:
miniatura|esquerra|Palau dels Ducs de Medinaceli, seu de l'Ajuntament
miniatura|La Quartera