miniatura|Una partida de Dungeons & Dragons. La història dels jocs de rol s'inicia amb la combinació d'una ja establerta tradició de jocs d'interpretació de rols, amb els reglaments dels jocs de guerra de fantasia, originant el joc de rol modern.
Un joc de rol és un tipus de joc en el qual els participants assumeixen els rols de personatges i, a través d'ells, creen una història. Els participants determinen les accions del seu personatge segons la seva caracterització. Aquestes accions poden o no tenir èxit en funció d'un sistema de regles. Dins dels límits establerts per les regles, es pot improvisar lliurement. Un dels participants s'anomena el director de joc, que guia la sessió i en determina el resultat.
En general, els jocs de rol són substancialment diferents dels jocs competitius com els esports i els jocs de cartes. Això ha confós sobre la naturalesa del joc a les persones que no estan familiaritzats amb ells. El joc Dungeons & Dragons va ser objecte de controvèrsia durant la dècada de 1980 quan alguns opositors van declarar que causava efectes espirituals i psicològics negatius. Recerques acadèmiques han desacreditat tals declaracions. Alguns educadors recolzen als jocs de rol com una manera saludable de millorar les tècniques de lectura i aritmètica. Tot i que els jocs de rol han estat acceptats, alguns religiosos conservadors continuen objectant-los.Christian Gamers Guild explicant que una persona pot ser Cristiana i jugador de rol al mateix temps. No obstant això, al mateix temps que l'atenció mediàtica va incrementar les vendes, també va estigmatitzar-los negativament.
Des de llavors el gènere ha passat de tenir pocs adeptes i produir petites publicacions fins a ser una part econòmicament significativa de la indústria dels jocs, on l'esforç d'editorials independents i la petita empresa segueixen sent substancials. Hasbro, empresa capdavantera del ram, va comprar a la companyia de jocs de fantasia Wizards of the Coast per un valor estimat de 325 milions de dòlars EUA.
Orígens La tradicional interpretació dels rols combinada amb els sistemes de joc dels jocs de guerra de fantasia, van donar peu a la creació dels jocs de rol moderns a la dècada del 1970.: jocs de «primera generació»
La interpretació dels rols a través de la història En l'Europa del , grups ambulants d'actors presentaven una forma de teatre improvisat conegut com a Commedia dell'arte, amb situacions, personatges i diàleg improvisat. Durant el i a principis del , molts jocs de tauler i jocs de saló, com a «jurat» incloïen elements d'interpretació de rols. Van sorgir també els Jocs Teatrals creats per Viola Spolin, simulacions de judicis i de legislatures, dins dels quals els jugadors prenien els rols de personatges i improvisaven, però sense les regles formals que caracteritzarien als jocs de rol moderns.Role-Playing Games: An Overview, de Andrew Rilstone a Inter*Action #1, 1994
Hi ha alguna evidència que jocs a l'estil de l'assassí podrien haver estat jugats per adults als anys 20 a Nova York. Una versió senzilla del joc en el qual un assassinat era perpetrat dient «estàs mort» va ser esmentat a l'autobiografia de Harpo Marx titulada Harpo Speaks.
Als anys 1960, grups de recreació històrica van donar lloc als jocs d'«història creativa», dels quals probablement en van resultar la fundació el 1966 la Society for Creative Anachronism («Societat per a l'Anacronisme Creatiu»). Un grup similar, Markland Medieval Mercenary Militia, va començar a organitzar esdeveniments a la Universitat de Maryland el 1969. Aquests grups estaven dedicats principalment a recrear de manera realista la història i la cultura medieval, amb només alguns elements de fantasia.
Jocs de guerra (Wargames) Inspirant-se en els escacs, Helwig, Mestre de Patges del Duc de Brunswick, va crear un joc d'emulació de batalles el 1780. Variacions cada vegada més realistes van passar a formar part de l'ensinistrament estratègic i militar al llarg del , anomenant-se kriegspiel o wargames (jocs de guerra). Aquests wargames o exercicis militars segueixen sent una part important de l'entrenament militar en l'actualitat. Els wargames van derivar de l'entrenament militar a l'àmbit lúdic i comercial amb la publicació de Little Wars (Petites Guerres), un joc de soldats per a nens creat per H.G. Wells el 1913. L'afició pels wargames va derivar cap al mercat adult amb jocs de recreació i de models derivats del període de les guerres napoleònics i posteriors. Encara que en aquests primers jocs cada miniatura representava un sol soldat aviat van començar a aparèixer figures que representaven unitats militars senceres.
El joc de taula de guerra anomenat Diplomacy, inventat per Allan B. Calhamer el 1954 i publicat el 1959 va fer que les interaccions socials i personals passessin a formar part del joc. Una variant en viu del Diplomacy anomenada Slobbovia va ser utilitzada per a desenvolupar el personatge i no el conflicte.
A la fi de la dècada de 1960 van començar a afegir-se elements de fantasia als jocs de guerra. El lingüista M.A.R. Barker va començar a utilitzar les seves sessions de wargame per desenvolupar la seva creació Tékumel. El 1970 l'Associació de Wargamers de Nova Anglaterra va presentar un wargame de fantasia anomenat Middle Earth (Terra Mitjana) en una convenció de l'Associació de Col·leccionistes de Figures Militars. L'escriptor de fantasia Greg Stafford va crear el wargame White Bear and Red Moon («ós blanc i lluna vermella») per explorar el seu món de fantasia, Glorantha, encara que no es va publicar fins al 1975.
Braunstein El 1969 es va celebrar a la Universitat de Minnesota una sessió de wargames amb David Wesely com a moderador, en la qual els jugadors van interpretar a personatges personalitzats en un escenari del període napoleònic situat entorn d'una petita ciutat anomenada Braunstein. Aquesta sessió no va produir cap desenvolupament immediat, però sens dubte va ser un precedent. Realment semblava més una partida de joc de rol en viu que no pas un joc de rol tradicional. Posteriorment David Wesely va dirigir aquest mateix any una segona sessió a Braunstein, situant els jugadors en els papers de funcionaris del govern i de revolucionaris en una fictícia república. Braunstein va ser un precedent dels jocs de rol moderns perquè en ell cada jugador interpretava a un únic personatge fictici, característica pròpia dels jocs de rol.Braunstein: the Roots of Roleplaying Games, artículo publicado por Ben Robbins en su sitio web ars ludi, especializado en la teoría de juegos de rol A History of Role-Playing, article escrit per Steve Darlington a Places to Go, People to Be, The Online Magazine for Roleplayers, revista electrònica especialitzada en jocs de rol (anglès)
Chainmail i Blackmoor L'experiència d'ambdues sessions de Braunstein va ser utilitzada parcialment per Dave Arneson, que va participar en elles, per enfocar les seves idees i elaborar un regne de fantasia conegut com a Blackmoor («erm negre»), i el 1971 Arneson va començar a dirigir partides d'aquest joc de rol convencional basat en l'escenari del seu món fantàstic. Aquesta campanya encara es jugava l'any 2006, convertint-se en la campanya més llarga d'un joc de rol. Blackmoor contenia els elements bàsics que s'aplicarien més tard als jocs de fantasia: punts de vida, punts d'experiència, nivells de personatge, classes d'armadura i masmorres. Com els wargames dels quals derivava, Blackmoor feia servir miniatures i mapes de terreny per il·lustrar l'acció. La principal diferència de les partides de Blackmoor respecte al wargame Braunstein és que permetien als jugadors decidir els objectius dels seus personatges, a més dels objectius de l'escenari presentats per Arneson.
Gary Gygax, de l'associació de wargamers de la Universitat de Minnesota, va elaborar una sèrie de regles per a un exèrcit baix medieval. Aquest wargame inusual va ser publicat el 1971 amb el nom de Chainmail («cota de malla»). Encara que essencialment es tracta d'un joc de referència històrica, incloïa un apèndix per poder afegir elements fantàstics, com a mags i dracs.
Posteriorment Dave Arneson i Gary Gygax es van conèixer i van col·laborar junts per crear el primer joc de rol a ser comercialitzat: Dungeons & Dragons. El nom del joc derivava d'altres dos jocs comercialitzats amb anterioritat, però eren jocs de tauler: Gary Gygax havia descobert, a principis dels anys 70, un joc australià titulat Dungeon. Poc més tard va descobrir un altre joc de tauler, però nord-americà i titulat Dragon, i va ser inspirant-se en els títols d'aquests dos jocs que va decidir donar títol a Dungeons & Dragons.«Dossier Dungeons & Dragons», revista Líder, tercera època, Joc Internacional, n° 29, juny de 1992, pàgina 32
Popularització del rol miniatura|Set complet de daus de jocs de rol.
La dècada de 1970: els primers jocs de rol moderns miniatura|Gary Gygax a la Gen Con de 2007. El primer joc de rol comercialitzat va ser Dungeons & Dragons, publicat el 1974 per TSR, l'editorial de Gary Gygax. TSR va obrir el camí dels jocs de rol en l'àmbit lúdic. Al principi Gygax esperava vendre unes 50.000 còpies. Però ben aviat va tenir molts seguidors. El creixent èxit del joc va provocar l'aparició d'indústries de marxandatge i d'altres productes perifèrics. Companyies com Chaosium (fundada en 1975 per Greg Stafford), que publicaven jocs de taula, van començar a publicar suplements per TSR i el seu joc Dungeons & Dragons (com ara la sèrie de suplements All the World's Monsters de Steve Perrin). Steve Perrin, Ray Turney i altres col·laboradors d'en Stafford van acabar així per rebre una proposta de TSR per crear un suplement de Dungeons & Dragons adaptable a Glorantha, però Stafford va rebutjar i el joc de rol de Glorantha va acabar per anomenar-se RuneQuest. Publicat per primera vegada el 1978. No només va haver-hi companyies sinó també jugadors particulars que també creaven els seus propis suplements per Dungeons & Dragons. Un d'ells, fins i tot, va arribar a convertir-se en un joc propi, com va ser el cas de The Arduin Grimoire de David A. Hargrave (1977).
En pocs anys van començar a aparèixer altres jocs de rol de fantasia, alguns dels quals copiaven l'estil i l'ambientació del joc original de Dungeons & Dragons, com Tunnels & Trolls («Túnels i Trolls», 1975), Chivalry & Sorcery («Cavalleria i Bruixeria», 1977) o The Arduin Grimoire («El grimori d'Arduin», 1977). Van seguir altres jocs que no s'inspiraven tant, o fins i tot gens, amb l'univers propi de Dungeons & Dragons, com ara En Garde! («En guàrdia!», 1975), Traveller (1977), RuneQuest (1978) i Space Opera (1980). També van aparèixer els primers grups d'acció en viu com el Dagorhir (1977), convencions de jocs de rol i publicacions periòdiques com Dragon Magazine (1976), que van fomentar l'expansió del nou passatemps entre els aficionats, principalment adolescents, estudiants d'institut i universitaris.
L'editorial TSR va publicar tres volums entre el 1977 i el 1979 d'Advanced Dungeons & Dragons. Aquesta edició, entre els jugadors, es va conèixer posteriorment com la «primera» edició. Aquest ambiciós projecte va expandir les regles a una sèrie de tres llibres de tapa dura amb centenars de pàgines. Aquestes regles expandides cobrien fins a detalls tan nimis com la possibilitat de trobar una espasa cantadora dins una pila d'un botí o les possibilitats d'aconseguir informació d'un taverner. A banda de les regles també es van publicar suplements que oferien escenaris i ambientacions d'aventura. La primera Dungeon Master's Guide (Manual del Director de Joc) es va publicar el 1979 i incloïa una llista de 25 autors de ficció recomanats. Els altres dos volums van ser Monster Manual (1977) i The Players Handbook (1978).
La dècada de 1980: expansió i controvèrsia