és un escriptor, periodista i polític català.
Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Alguns d'aquests títols s'han traduït al castellà, l'alemany, el francès i l'italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d'actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».
Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d'altres. Ha estat professor de gèneres d'opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d'administració de BTV, diputat al Parlament de Catalunya per CDC i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Biografia Villatoro va néixer a Terrassa. La seva mare, Teresa Lamolla, era filla d'un militant d'Estat Català, Artur Lamolla. El seu avi, Vicenç Villatoro Porcel, va migrar de Castro del Río (província de Còrdova) a Terrassa durant la dècada del 1960.
Periodista Llicenciat en Ciències de la Informació. Va treballar a diversos mitjans, com el Diari de Terrassa o El Correo Catalán, on va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Posteriorment va dirigir el diari Avui entre 1993 i 1996. També ha col·laborat amb diversos mitjans escrits, com Catalunya Ràdio, lAvui, El Periódico de Catalunya, El País. També publica un article diari a lAra.
A televisió ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Escriptor La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. Ha publicat 12 novel·les. Destaquen Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Carrera política i càrrecs institucionals Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2002-2003) i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004). Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya dins les llistes de Convergència i Unió a Barcelona.Diputats de la VI Legislatura
Entre 2004 i 2008 presidí la Fundació Ramon Trias Fargas. Va formar part del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta. També és membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.
Fou president de l'Institut Ramon Llull entre el 31 de gener de 2011 i el 3 d'octubre de 2013. Actualment, forma part del consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTVNoticies.cat. El 2014 substituí Marçal Sintes com a director del CCCB, càrrec que ocupà fins 2018; tant el nomenament de Marçal Sintes, en substitució de Josep Ramoneda, com el de Vicenç Villatoro es van fer sense concurs públic.
El setembre de 2022, després d'un any en el càrrec, renuncià per motius personals a la presidència del Memorial Democràtic de Catalunya i fou substituït per Enric Pujol i Casademont.
Entre altres activitats ha estat també comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.
Obra Narrativa breu 1983 — Passeu, passeu
Novel·la 1981 — Papers robats que cremen 1982 — Evangeli gris 1984 — País d'Itàlia 1986 — Els anys a ciutat 1987 — Les illes grogues: tres novel·les romàntiques 1987 — Entre batalles 1990 — Titànic 1992 — Hotel Europa 1996 — Memòria del traïdor 1997 — La claror del juliol 1997 — Tres dies de glòria 2001 — La ciutat del fum 2004 — La derrota de l'àngel 2005 — La dona a la finestra 2006 — La mirada del vampir (Barcanova) 2006 — La torre (Cruïlla) 2010 — Tenim un nom 2011 — Moon River 2014 — Un home que se'n va (Proa) 2016 — El retorn dels Bassat (La Magrana) 2021 — La casa dels avis (Proa) 2022 — Tren a Maratea (Proa) 2024 — Urgell. La febre de l'aigua (Proa) 2025 — Polonesa (Proa)
Poesia 1974 — Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist 1978 — Les banderes, tampoc 1981 — Els arbres vora els marges 1988 — Cartografies 2011 — Sense invitació 2025 — Via Toscana (Stonberg)
No ficció 1989 — A l'inrevés (dietari) 1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997 2000 — De part del pare 2004 — Catalunya després del tripartit 2005 — Crear Europa, reconstruir Occident 2005 — Els jueus i Catalunya 2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya (Ara Llibres) 2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba, (Fragmenta. (en castellà, ) 2012 — Llibre d'actes (1998-1999) 2018 — Massa foc: diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel 2019 — La bona mort (Gregal) 2025 — Sant Llorenç de Munt (Símbol)
Premis i reconeixements 1979 — Martí Dot per Les banderes, tampoc 1980 — Joaquim Ruyra per Papers robats que cremen 1981 — Sant Jordi per Evangeli gris 1983 — Sant Joan per País d'Itàlia 1987 — Ciutat de Barcelona per Les illes grogues: tres novel·les romàntiques 1991 — Documenta per Hotel Europa 1996 — Llorenç Villalonga per La claror del juliol 2001 — Prudenci Bertrana per La ciutat del fum 2003 — 31 de desembre 2004 — Carlemany per La derrota de l'àngel 2006 — Vaixell de Vapor per La Torre 2010 — Ramon Llull per Tenim un nom 2018 — Premi Carles Rahola d'assaig per Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel
Referències
Enllaços externs
Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per CDC Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Categoria:Diari Ara Categoria:Directors de l'Institut Ramon Llull Categoria:Periodistes terrassencs Categoria:Polítics terrassencs Categoria:Escriptors del Vallès Occidental contemporanis en català Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Premis Joaquim Ruyra de narrativa juvenil Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Membres de Plataforma per la Llengua Categoria:Novel·listes catalans del sud Categoria:Novel·listes catalans en català Categoria:Directors generals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Categoria:Premis Vaixell de Vapor Categoria:Diputats de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la Categoria:Catalans del sud d'ascendència andalusa Categoria:Escriptors terrassencs en català Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Activistes del Vallès Occidental Categoria:Docents del Vallès Occidental Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Premi Prudenci Bertrana de novel·la