La cristobalita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la coesita. La cristobalita és estable a temperatures superiors als 1470 °C; tot i això es pot formar a temperatures més baixes en condicions de metaestabilitat. Es pot formar com a mineral secundari de roques volcàniques com per exemple en processos de desvitrificació. També es forma com a mineral magmàtic. Sol trobar-se com a constituent de l'òpal.
El seu nom prové del Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1887.
Galeria
Referències
Bibliografia
Murdoch, Joseph (1942) Crystallographic notes, cristobalite, stephanite, natrolite. American Mineralogist: 27: 500-506. Henderson, J.H., Jackson, M.L., Syers, J.K., Clayton, R.N., Rex, R.W. (1971) Cristobalite Authigenic origin in relation to montmorillonite and quartz origin in bentonite. Clays and Clay Minerals: 19: 229-238. Murata, K.J., Nakata, J.K. (1974) Cristobalite stage in the diagenesis of diatomaceous shale. Science: 184: 567-568. Richet, P., Bottinga, Y., Deniélou, L., Petitet, J.P., Téqui, C. (1982) Thermodynamic properties of quartz, cristobalite, and amorphous SiO2: drop calorimetry measurements between 1000 and 1800 K and a review from 0 to 2000 K. Geochimica et Cosmochmica Acta: 46: 2639-2658.
Categoria:Minerals òxids Categoria:Minerals de silici Categoria:Minerals descoberts a Mèxic