miniatura|El cavaller polonès per Rembrandt,(1655). miniatura|upright|Pintura d'un lisowczyk - per Juliusz Kossak, circa 1860-65, inspirada en la pintura de Rembrandt. Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com a Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew "elearska" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,"guerrer") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del de la Corona del Regne de Polònia i de la Lisowczycy. Els Lisowczycy prenien part en moltes batalles arreu d'Europa i eren extremadament àgils, guerrers i sanguinaris. El seu nombre va variar segons l'època, des d'uns pocs centenars a uns quants milers.
miniatura|upright|Lisowczycy (Arquers) - pintat per Józef Brandt 1885 L'origen d'aquest grup es pot trobar en la konfederacja (una forma de motí semi-legal de les forces reials, practicada al Regne de Polònia i després a la Comunitat Polonesa-Lituana) organitzada al voltant de l'any 1604 per Aleksander Józef Lisowski. El Lisowczycy van ser temuts i menyspreats pels civils on sigui que van passar i es van guanyar la fama dubtosa per les atrocitats que duien a terme (el saqueig, la violació, l'assassinat i altres ultratges). No obstant això, també els van respectar a contracor els seus oponents per les seves habilitats militars. Ells no dubtaven a saquejar fins i tot la seva terra natal, on van saquejar l'Acadèmia Racoviana. Segimon III Vasa va tractar de mantenir-los allunyats de la Comunitat Polonesa-Lituana durant el major temps possible.
Els Lisowczycy van prendre part en molts conflictes dins la història de Polònia.
miniatura|Lisowczycy pintat per Józef Brandt Les darreres companyies que van usar el nom de Lisowczycy es van formar a la dècada de 1620 i finalment van ser dissolts per una llei del Sejm, el 1636.
Bibliografia Władysław Magnuszewski, Z dziejów elearów polskich. Stanisław Stroynowski, lisowski zagończyk, przywódca i legislator, PWN, Warszawa – Poznań 1978. Kazimierz Korkozowicz, Jeźdźcy Apokalipsy t. 1–3., Wyd. MON, Warszawa 1990. Bohdan Królikowski, Szable nie rdzewiały, Wyd. MON, Warszawa 1983. Aleksander Lisowski, [w:] Szymon Starowolski, Wojownicy sarmaccy, Wyd. MON (wyd. I), Warszawa 1978, s. 270–273. Ferdynand Antoni Ossendowski, Lisowczycy. Powieść historyczna, Wydawnictwo Polskie R. Wegnera, Poznań 1929; Wyd. Libra (wyd. I powojenne), Warszawa 1990. Bogusław Sujkowski, Lisowczycy. Powieść historyczna z XVII w., Wyd. Łódzkie (wyd. III), Łódź 1988. Henryk Wisner, Lisowczycy, Dom Wyd. Bellona (wyd. II, poprawione i uzupełnione), Warszawa 2004, . Tadeusz Nowak, Jan Wimmer, Dzieje oręża polskiego do roku 1793, Warszawa 1968. Radosław Sikora, Wojskowość polska w dobie wojny polsko-szwedzkiej 1626–1629. Kryzys mocarstwa, Poznań 2005.
Enllaços externs Lisowczycy nad oceanem Lodowatym.Opowieść o św. Hiobie Mazowskim, by Zbigniew Wierzbicki. 22.12.2012
Categoria:Història de Polònia Categoria:Cavalleria