La Torre del Cargol o Força d'Estany és una torre de defensa situat a l'antic terme de Seró, al municipi de Artesa de Segre (Noguera), declarada bé cultural d'interès nacional. Es troba a l'extrem d'un altiplà damunt d'un dels passos que permeten de comunicar la conca del Llobregós amb la contrada d'Artesa de Segre i amb Balaguer.

Història miniatura|esquerra|Ermengol II d'Urgell rebent l'homenatge de fidelitat d'Arnau Mir de Tost Cal relacionar aquesta fortificació amb l'anomenada torre de Dàdila, que apareix esmentada a la carta de venda que del castell d'Artesa de Segre pel comte Ermengol II d'Urgell a Arnau Mir de Tost el 1039: ipso castro suprascripto ad ipsam turrem de Dalila. Aleshores aquesta torre tenia a l'entorn un petit nucli habitat del qual subsisteix l'esglesiola dedicada a Sant Miquel, situada molt a prop i avui enderrocada.

EL 1420, els Casaldàliga van comprar la jurisdicció de la Força al rei Alfons el Magnànim, i el 1427 el senyor era Ramon de Casaldàliga, que també ho era de Ponts i Torreblanca, entre altres llocs. En el fogatjament del 1497 consta que la Força, el Tossal i Torreblanca formaven part de la mateixa baronia.

El 2009 es va redactar el projecte de restauració de la torre, que aleshores es trobava en un molt mal estat de conservació, per tal de recuperar-ne l'estabilitat i consolidar-la.

Descripció Es tracta d'una torre de guaita amb dues fases constructives ben diferenciades: la primera correspon possiblement als segles  i es tracta d'una torre islàmica de planta quadrada feta de tàpia amb un petit sòcol de pedra. Els costats feien 4,20 m i els murs eren fets de blocs de tàpia de 3,80 m de llarg × 0,80 m d'ample i 0,90 m d'alt, fins a unes 7 tàpies, uns 6,30 m.

Posteriorment, en època romànica (), fou folrada amb un recreixement de pedra de planta circular, feta de petits carreus units amb argamassa, i de la que només es conserva la paret nord (amb una important esquerda vertical que ha estat consolidada), mentre que la sud està completament esfondrada. El seu diàmetre és de 7,2 m, i a la part inferior, s'adossà a la torre quadrada. Els carreus són poc o molt escairats i ben arrenglerats: els inferiors són més grans (25 cm × 50 cm) i els de més amunt són una mica més petits (15 cm × 30 cm). A l'interior hi ha vestigis de les quatre plantes que la dividien, tancades per una volta amb lloses verticals en forma de plec de llibre. A sobre d'aquesta volta es construí una sala, més espaiosa que la inferior i amb una alçada d'uns 4 m, acabada també amb una volta, feta també amb pedres col·locades verticalment. En aquest nivell superior hi ha quatre espitelleres, totes orientades cap al nord, més difícil de defensar.La porta devia ésser situada al nivell superior i orientada cap al sud, a la banda que ha caigut.

Al voltant de la torre hi ha les restes del que havia estat un recinte de planta quadrangular d'aparell constructiu molt gran. El costat septentrional fa uns 12 m de llarg i són visibles tres filades dels grans carreus de 50 x 80 cm; també es veu el costat oest i una part de l'est, mentre que el meridional està colgat, segurament per les runes de la torre.

Referències

Categoria:Torres de guaita de la Noguera Categoria:Castells de la Noguera Categoria:Monuments històrics de la Noguera Categoria:Patrimoni monumental de Ponts Categoria:Edificis de Ponts