fou un farmacèutic català, una de les figures fonamentals de la ciència catalana a la seva època de finals del i principis del .

Biografia Era fill del farmacèutic Jaume Carbonell i de Maria Teresa Bravo. El 29 de gener de 1789 fou admès com a farmacèutic col·legiat amb només 20 anys. Es traslladà a Madrid el 1790, dedicant-se bàsicament a la botànica i a la farmàcia. Soci de l'Academia Médica Matritense el 1791.

Després es matriculà a la Facultat de Medicina de la Universitat d'Osca, on es graduà el 1795, mantenint-hi sempre una relació molt estreta. A la Facultat de Medicina de Montpeller aconseguí el grau de doctor en medicina i ciències naturals el 24 de març de 1801.

Se'l considera deixeble del gran químic francès Joseph Louis Proust (1754-1826), amb qui col·laborà durant un any (1802) en el laboratori que el químic regentava a Madrid. Els seus amplis coneixements li donaren com a resultat una gran activitat professional. El 1803 és designat per ocupar la càtedra de Química per la Reial Junta de Comerç de Catalunya, i el 1805 posà en funcionament l'Escola Química de Barcelona. La seva producció científica té importància quant als coneixements químics pròpiament dits, de tipus bàsic, com la seva aplicació a la medicina.

La seva feina com a professor de Mateu Orfila, el creador de la Toxicologia científica, també indica la seva vàlua. Fou revisor de gèneres medicinals de l'Aduana de Barcelona i ministre de Protomedicato a l'Audiència de Farmàcia.

Obra Pharmaciae Elementa Chemiae recientioris fundamentis inixa. Barcelona. 1796. Elementos de farmacia fundados en los principios de la química moderna, Barcelona 1801, 1805, 1824 (castellano). Química aplicada a las Artes. Barcelona 1816. Curso analítico de química. Barcelona 1818. Ejercicios públicos de química que sostendrán los alumnos de la Escuela Gratuita de esta ciencia establecida en la ciudad de Barcelona, bajo la enseñanza y dirección del Dr. don Francisco Carbonell y Bravo. Barcelona 1807. Arte de hacer y conservar el vino. Barcelona. (Primer manual de enología científica en español). 1820.

Referències

Bibliografia

Chiarlione, Mallaina, Historia de la Farmacia. Madrid 1865. (Reimpreso 1999). Gomez Caamaño, José Luis. Páginas de Historia de la Farmacia. Barcelona. 1982. Folch Andreu, R. Elementos de historia de la Farmacia. Madrid 1923. Gil-Sotres, P. La obra del boticario de Tudela, Miguel Martinez de Leache. Albarelo II etapa número 5. Peralta-Reglado, JM. Las obras para la instrucción de los boticarios en la España del siglo XVIII: análisis y aportaciones.Tesis doctoral. Universidad de Alcalá, 2004. Peralta Reglado JM, Gomis, A. Las cartillas farmacéuticas publicadas en España en el siglo XVIII. Ars Pharm, 2006; 47(1): 22-36. Puerto Sarmiento, F.J. 1997. El mito de Panacea. Compendio de Historia de la Terapéutica y de la Farmacia, Madrid, Doce Calles. Alegre Pérez, M.E.; Gil Alegre, M.E. 1992. La Farmacia en el siglo XIX, Madrid, Akal. Bajo Santiago, F. El "Arte de hacer y conservar el vino" de Francisco Carbonell y Bravo: primer manual de enología científica española(2001) Burckhardt, T. 1994. Alquimia. Significado e imagen del mundo, Barcelona, Piados. Camacho Arias, J. 2001. Fleming. La prodigiosa penicilina, Madrid, Nivola. Carmona i Cornet, AM. 2001. Història de la farmàcia, Barcelona, Gràficas Signo. Cowen, D.L.; Helfand, W.H. 1994. Historia de la Farmacia, 2 vols., Barcelona, Doyma. Dioscórides, Pedanio. De Materia Medica. Traducción del Dr. Laguna. Editorial Gredos 1998. . Esteva de Sagrera, J. 1988. Apuntes de historia de la farmacia, Universidad de Barcelona, Departamento de Farmacia. Esteva de Sagrera, J. 2004. Historia de la Farmacia, los medicamentos, la riqueza y el bienestar. Barcelona. Folch Jou, G. (dir.) 1986. Historia general de la farmacia : el medicamento a través del tiempo, 2 vols., Madrid, Sol. García Ballester, L. 1989. La medicina a la Valencia medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani. València, Alfons el Magnànim. García Ballester, L. 2001. La Búsqueda de la salud: sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Península. Girona, J. 1992. Apuntes para la historia de la Química Farmacéutica Bayer, Barcelona, Bayer. Lacarra, JM. 1975. Historia del Reino de Navarra en la Edad Media. CAN. Laín Entralgo, P. 1974. Farmacología, farmacoterapia y terapéutica general, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, p. 259-267. Laín Entralgo, P., Inmunoterapia e inmunología, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, p. 192-202. Laín Entralgo, P.La medicina hipocrática. Madrid, 1987. Lopez Piñero, J.M. Patología y clínica (en el siglo XIX), En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. V, p. 255-267; vol. VI, p. 123-155. López Piñero, JM (dir.) 1988-1992. Historia de la Medicina Valenciana, 3 vols., València, Vicent García. López Piñero JM, Navarro Brotons, V (1995), Història de la ciència al País Valencià. Valencia. Alfons el Magnànim. López Piñero, J.M.; Terrada, M.L. 2000. Introducción a la medicina, Barcelona, Crítica. Malo García, P. et al. 1995. El Monitor de la Farmacia y de la Terapéutica, Madrid, Centro Farmacéutico Nacional. Marco Cuéllar, R., La histología y citología (en el Romanticismo), En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. V, p. 205-220. Martín Martín, C. 1995. La farmacia en la América Colonial: el arte de preparar medicamentos, Granada, Universidad de Granada. Martínez Calatayud, J(coord.) 1998. Ciencias farmacéuticas, del amuleto al ordenador, Valencia, Fundación Universitaria San Pablo C.E.U. Muñoz Calvo, S. 1994. Historia de la farmacia en la España moderna y contemporánea, Madrid, Síntesis. Needham, J., dir. 1974. La química de la vida. México, Fondo de Cultura Económica. Pagel, W., Paracelso, vol. En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. IV, p. 107-118. Pardo Tomás, J. 2002. El tesoro natural de América. Colonialismo y ciencia en el siglo XVI: Oviedo, Monardes, Hernández, Madrid, Nivola. Pelt, J.M. 1971. Los medicamentos. Barcelona, Martínez Roca. Puerto Sarmiento, F.J. 2001. El hombre en llamas: Paracelso, Madrid, Nivola. Puerto Sarmiento, F.J. et al. (coords.) 2001. Los hijos de Hermes. Alquimia y espagiria en la terapéutica española moderna, Madrid, Corona Borealis. Puerto Sarmiento, F.J. 2003. La leyenda verde. Naturaleza, sanidad y ciencia en la corte de Felipe II (1527-1598) Valladolid, Junta de Castilla y León. Terrada, M.L.; López Piñero, J.M., La citología y la histología (en el positivismo),En: P. Laín Entralgo, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, p. 36-46. Theodorides, J., La microbiología médica, En: P. LAIN ENTRALGO, dir., Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, vol. VI, p. 75-192. Uriach i Marsal, J. 1996. Aportación hispanoamericana al nacimiento de la farmacopea en Europa, Sevilla, Academia Iberoamericana de Farmacia.

Enllaços externs

Categoria:Farmacèutics barcelonins Categoria:Alumnes de la Universitat Sertoriana d'Osca Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Científics barcelonins contemporanis Categoria:Farmacèutics catalans del sud contemporanis Categoria:Morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1768