El tinent general Sir Thomas Picton GCB (24 d'agost de 1758Authoritative sources such as Havard 2004 give his date of birth as 24 August 1758. Older sources sometimes give it as 20 August, and this is the date that appears on the plaque on his birthplace. – 18 de juny de 1815) va ser un oficial gal·lès de l'exèrcit britànic que participà en diverses campanyes durant les guerres napoleòniques. D'acord amb l'historiador Alessandro Barbero, Picton era «respectat per la seva valentia i temut pel seu temperament irascible». El Duc de Wellington l'anomenà un "diable dur i malparlat com no hagi hagut mai", però molt capaç.
Picton es va fer conegut inicialment per la seva crueltat durant l'època en què va ser governador de Trinidad, sent jutjat a Anglaterra per torturar il·legalment una dona. Tot i que va ser declarat culpable, la condemna finalment va ser revocada.
És conegut principalment pels seus èxits a les ordres de Wellington durant la Guerra del Francès, durant la qual lluità en diversos combats mostrant una gran valentia i persistència. Va resultar mort lluitant en la batalla de Waterloo, durant una càrrega a la baioneta crucial en la que la seva divisió aturà l'atac del cos de d'Erlon contra l'esquerra del centre aliat. Va ser l'oficial de més alt rang que va morir a Waterloo.
Joventut miniatura|esquerra|El lloc de naixement de Picton al carrer Hill, Haverfordwest, marcat amb una placa blava commemorativa. La casa es va convertir més tard en el Dragon Hotel. Thomas Picton va ser el setè dels dotze fills de Thomas Picton (1723-1790) de Poyston Hall, Pembrokeshire, Gal·les, i la seva dona, Cecil nascuda Powell (1728-1806).Havard 2004. Va néixer a Haverfordwest, Pembrokeshire (probablement) el 24 de d'agost de 1758. En 1771 va obtenir una comissió d'alferes al 12è Regiment a Peu, però no es va unir fins a dos anys més tard. El regiment va ser després estacionat a Gibraltar, on va romandre fins que va ser capità en el 75è el gener de 1778, moment en què va tornar a Gran Bretanya.
El regiment es va dissoldre cinc anys més tard, i Picton va sufocar un motí entre els homes amb la seva ràpida acció i coratge personal i se li va prometre el rang de major com a recompensa. No el va rebre i, després de viure a la propietat del seu pare durant gairebé dotze anys, es va retirar a les Índies Occidentals el 1794 amb Sir John Vaughan, el comandant en cap, que va fer. el seu aide-de-camp i li va donar una capitania al 17è a Peu. Poc després va ser ascendit al rang de major en el 58è a Peu.He was probably still acting in a 'staff' role rather than (simply) as a regimental officer : Fortescue History of the British Army notes him 'making his first appearance in these pages' directing reinforcements to various islands without need for reference to Vaughan
Carrera al nou món Sota Sir Ralph Abercromby, que va succeir Vaughan el 1795, va estar present a la captura de Saint Lucia (després de la qual va ser ascendit a tinent coronel del 56è a Peu) i després a la de Saint Vicent.
Després de la reducció de Trinitat el 1797, Abercromby va fer de Picton governador de l'illa. Durant els propers 5 anys va mantenir l'illa amb una guarnició que considerava inadequada contra les amenaces de molèsties internes i de reconquesta per part dels espanyols. Va assegurar l'ordre mitjançant accions vigoroses, vistes diverses com una justícia aproximada i preparada o com una brutalitat arbitrària. A l'octubre de 1801 va ser promogut a general de brigada. Durant les negociacions per a la pau d'Amiens de 1802, molts dels habitants britànics van presentar una petició contra el retorn de l'illa a Espanya; això juntament amb les representacions de Picton i Abercromby, van assegurar la retenció de Trinitat com a possessió britànica.
Aleshores, els informes d'arbitrarietat i brutalitat associats a la seva governança havien provocat la demanda del seu relleu. (Picton també estava guanyant diners amb les especulacions en terres i esclaus i la seva amant mulata, Rosetta Smith, es creia que influïa de manera corrupta en les seves decisions.) A més, Trinitat ja no afrontava cap amenaça externa, el ministeri de Pitt havia caigut i la nova administració d'Addington no volia que Trinitat desenvolupés l'economia de plantacions que Picton havia afavorit. El 1802, William Fullarton (1754-1808) va ser nomenat membre major d'una comissió per governar l'illa, Samuel Hood es va convertir en el segon membre, i el propi Picton el més jove.
Fullarton tenia una història molt diferent de Picton. Procedia d'una família rica i propietària de terres escoceses i era un parlamentari Whig, un company de la Royal Society, un terratinent millorat i un patró de Robert Burns. Havia estat un diplomàtic més jove, abans d'organitzar un regiment en el transcurs de la Guerra de la Independència dels Estats Units, del qual en va esdevenir naturalment coronel. Va acabar amb aquella guerra a l'Índia comandant un exèrcit de 14.000 homes en operacions contra Tippu Sultan.The general being sacked for incompetence, Fullarton, (a civilian 3 years ago, and fresh to India) was (because he had raised a regiment at his own expense) senior in the Army List to other colonels present, and hence took command (and acquitted himself well) després de la qual va escriure un influent fulletó argumentant que la East India Company havia produït problemes per si mateixa, pel seu tractament inèdit de prínceps i súbdits autòctons, i que una política més humana que "deixar-los odiar sempre que tinguessin por" seria més eficaç per aconseguir la seva posició. El nou secretari d'estat de les colònies, Lord Hobart, havia estat governador de Madras poc després que el fulletó sortís, coneixia Fullarton i s'havia vist influenciat per les seves opinions.
La política de Picton pel que fa a diverses seccions de la població illenca havia estat "efectivament deixar-los d'odiar-me mentre em tinguin por", i ell i Fullarton van desaparèixer ràpidament. (Això, per si mateix, va empitjorar encara més la ruptura: el fulletó indi de Fullarton també havia denunciat negativament conflictes d'interès i dissensió entre els anglesos que havien debilitat la seva capacitat de governar bé, de negociar eficaçment i de defensar efectivament les seves possessions.) Fullarton va iniciar un una sèrie de consultes obertes sobre al·legacions contra Picton i va informar sobre les seves opinions desfavorables sobre les accions passades de Picton a les reunions de la comissió. Picton després es presentà la seva dimissió i fou seguit per Hood (1803).
Arrest i judicis Picton es va unir a Hood en operacions militars a Saint Lucia i Tobago, abans de tornar a la Gran Bretanya per enfrontar-se a les acusacions de Fullarton. El desembre de 1803 va ser arrestat per ordre del Consell Privat i va ser alliberat ràpidament sota llibertat sota fiança de 40.000 £ (Picton va poder assegurar-se per la meitat d'això; dos propietaris de plantacions de les Antilles occidentals van cobrir la resta).
El Consell Privat va tractar la majoria dels càrrecs contra Picton. Aquests càrrecs es referien principalment a l'excessiva crueltat en la detecció i el càstig dels practicants d'obea, la severitat vers els esclaus i l'execució de sospitosos fora de mà sense el degut procés. Només aquesta darrera classe de càrrecs semblava haver preocupat seriosament el Consell Privat i, a continuació, l'argument de Picton segons el qual les lleis de Trinitat (aleshores encara les lleis de l'antiga potència colonial espanyola: Abercromby havia encarregat específicament a Picton que es comportés segons aquestes lleis) o "l'estat de la guarnició" (llei marcial) van justificar l'execució immediata en els casos especificats eventualment durant el dia.This was not a foregone conclusion, nor unimportant to Picton: one of the cases was the execution without trial or court-martial of a British soldier for desertion and rape; in the same period, the former military commander of Gorée was publicly hanged for having a soldier flogged to death without a court-martial.
miniatura|La tortura de Luisa Calderón, tal com es mostra en una de les moltes estampes del seu moment Picton fou, però, jutjat al Tribunal de King's Bench davant Lord Ellenborough el 1806 amb un sol càrrec; el delicte d'haver fet torturar el 1801 il·legalment per extreure una confessió de Luisa Calderón, una jove mulata lliure sospitosa d'assistir a un dels seus amants per burlar la casa de l'home amb qui vivia, fent-se aproximadament amb un botí de £500. La tortura (però no la forma específica) havia estat sol·licitada per escrit per un magistrat local i aprovada per escrit per Picton. La tortura aplicada ("piquet") era una versió d'un càstig militar britànic i consistia en el principi d'obligar el sospitós amagat a mantenir-se un peu sobre un puny de cap pla durant una hora en moltes ocasions en un termini de pocs dies. De fet, Calderón va ser sotmesa a una sessió de 55 minuts i una segona a 25 minuts l'endemà.After confessing, she was held for another 18 months before being released: under English law, if found guilty, she would have been eligible to be hanged.
El període entre el retorn de Picton i el judici havia vist una guerra de fulletons entre els camps rivals i la venda generalitzada de gravats mostrant a un curiós públic britànic què era una persona mulata de 14 anys que es trobava sotmesa i torturada semi despullar-da. Al judici, Luisa Calderón va donar testimoni en persona ("La seva aparença va ser extremadament interessant, i la seva cara, que era la d'una mulata, extremadament prepotent i agradable") de la naturalesa i la durada del seu piquet. Els arguments legals, però, van centrar-se en si la legislació espanyola permetia la tortura de sospitosos: en les proves presentades per la fiscalia i amb la defensa de Picton perjudicada per l'examen creuat dels seus testimonis («alcalde, o la justícia a Trinitat. Segons el seu examen creuat per William Garrow, va dir, la primera introducció de la tortura va ser pel general Picton» ... «El senyor Gloucester, el fiscal general de Trinitat, va verificar diversos llibres com a llibres d'autoritat, en els quals estava expressament posat per la llei espanyola, es podria aplicar tortura; aquests llibres eren el Borvillia, la Curia Phillipion i el Elesando. En el seu examen creuat va admetre que la Caedula i la Raecopilazione també eren llibres d'autoritat. Contenien un codi expressament aplicable a les Illes de l'Índia Occidental espanyoles i no hi havia cap paraula sobre la tortura ") El jurat va decidir que no ho va fer i va declarar a Picton culpable.
Picton va buscar ràpidament un nou procés, que va obtenir el 1808. En aquest sentit, el conseller de Picton va recalcar que el magistrat local l'havia sol·licitat l'ús de la tortura, que hi havia autoritats copioses que demostraven la seva legalitat segons la legislació espanyola i que Calderón era prou gran com per a ser torturada legalment. Contra l'argument que la tortura era legal segons les lleis d'Espanya, però enlloc autoritzada per les de les seves colònies, va presentar un cos considerable de deposicions d'habitants de Trinitat demostrant que la tortura havia estat recorreguda freqüentment per magistrats els darrers anys d'ocupació espanyola. El jurat va comprovar que la tortura estava autoritzada per la llei de l'illa en el moment de la cessió i que l'acusat actuava sense malícia, a més de dictar una ordre que creia obligada a complir. Per tant, van revertir el veredicte del judici anterior, però van demanar al tribunal complet que considerés l'argument més del processat segons el qual la tortura d'una persona lliure era tan repugnant a les lleis d'Anglaterra que Picton devia saber que no ho podia permetre, qualsevol que fos la llei espanyola que ho autoritzava.