Emmanuel Pahud (Ginebra, 27 de gener de 1970) és un flautista franc-suís, conegut principalment pel seu repertori de música barroca i clàssica.
Biografia Els viatges formen part de la vida de Pahud des de ben jove. Per qüestions laborals del seu pare, durant la infància va viure a Bagdad, a París, a Madrid i a Roma. El 1974 la família es va establir definitivament a Roma. En el mateix edifici hi vivia la família Binnet, els fills de la qual tocaven diversos instruments musicals. El pare, François Binnet, era flautista, i un dels fills, Philippe, també. Aquest fet casual va influir definitivament en la vida d'Emmanuel.
Primer Philippe, que només tenia 15 anys, i més endavant el seu pare François, van ser els seus primers mestres. El 1978, als vuit anys, la família Pahud es va traslladar a Brussel·les, Bèlgica. Emmanuel va començar a estudiar a l'Acadèmia Musical d'Uccle, al sud de Brussel·les. Allà va estudiar amb Michel Moinil del 1979 fins al 1985. Determinat a estudiar la flauta al més alt nivell, va rebre classes de CArlos Bruneel, el flautista principal del Teatre Reial de la Moneda de Brussel·les. El 1985, Pahud va guanyar la Competició Nacional de Bèlgica (el concurs Nacional de Bèlgica) i el mateix any va interpretar el primer concert amb l'Orquestra Nacional de Bèlgica. Als 17 anys va traslladar-se a París per acabar els seus estudis, i es va acabar de formar amb els millors flautistes d'Europa, com Peter-Lukas Graf a Basilea.
Estudis i primers èxits Pahud va assistir al Conservatoire de París (Conservatoire National Supérieur de Musique de París) a França, estudiant amb Michel Debost, Alain Marion, Pierre Artaud i Christian Lardé. Mentre estudiava, va guanyar dos grans concursos, un a Duino el 1988 i l'altre a KobeKobe 2nd International Flute Competition Archived 2 January 2009 at the Wayback Machine, Kobe City Office. Retrieved on 19 April 2009 el 1989. El 1988, Emmanuel també va guanyar el 2n Premi al Concurs Internacional de Música de Scheveningen a Scheveningen, Països Baixos.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009Interview with Emmanuel Pahud- pages 1–3, 5, 8, 11 (en français) Archived 21 September 2008 at the Wayback Machine La Traversière. Retrieved on 30 June 2009 Guanyar aquests concursos va posar Pahud al capdavant per convertir-se en flautista principal de la Simfònica de la Ràdio de Basilea, sota la direcció de Nello Santi, que va obtenir el càrrec l'any 1989 mentre acabava els seus estudis a París. Va renunciar a l'orquestra el 1992.Interview with Emmanuel Pahud- pages 1–3, 5, 8, 11 (en français) Archived 21 September 2008 at the Wayback Machine La Traversière. Retrieved on 30 June 2009 Pahud també va ocupar el càrrec de flautista principal a la Filharmònica de MúnicJoseph Stevenson, Artist: Emmanuel Pahud, All Music Guide. Retrieved on 1 April 2009 sota la direcció de Sergiu Celibidache. Pahud es va graduar amb 20 anys al Conservatori l'any 1990, obtenint el Primer Premi (Premier Prix). Després va continuar avançant els seus estudis durant els dos anys següents en estil i interpretació amb una de les més grans flautistas de França, la suïssa Aurèle Nicolet, que va resultar ser la seva veïna.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009Berlin Philharmoniker: Emmanuel Pahud Principal Flautist Archived 15 October 2009 at the Wayback Machine, Berlin Philharmoniker. Retrieved on 25 April 2009 El 1992, Nicolet va preparar Pahud en un extens assaig de 10 dies tant per al Concurs Internacional de Música de Ginebra, o el Concours International de Genève el setembre d'aquell any com per a l'audició per a flautista principal de l'Orquestra Filharmònica de Berlín (BPO) a l'octubre.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009 Atribueix l'obtenció del primer premi al Concours International de Genève i el fet de ser nomenat per al càrrec als 22 anys pel director de BPO, Claudio Abbado,Joseph Stevenson, Artist: Emmanuel Pahud, All Music Guide. Retrieved on 1 April 2009 a la seva experiència amb Nicolet.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009
Carrera Orquestra Filharmònica de Berlín Ser nomenat flautista principal de l'Orquestra Filharmònica de Berlín (BPO)"Emmanuel Pahud". Berliner Philharmoniker. Retrieved 16 September 2021 va marcar l'entrada de Pahud en el focus internacional. Va entrar a l'orquestra durant el seu període de rejoveniment quan la generació de músics de la postguerra va començar a retirar-se.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009 Més del 40 per cent, inclosa la posició de Pahud, estava a l'audició o a judici. El seu predecessor va ser Karlheinz Zöller (1960–69, 1976–93).Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009 A part de Pahud, altres flautistas internacionals anteriors van ocupar la mateixa posició de flautista principal com Aurèle Nicolet (1950–59)Zoran Minderovic, Artist: Aurèle Nicolet, All Music Guide. Retrieved on 30 April 2009 i Sir James Galway (1969–75).Joseph Stevenson, Artist: Emmanuel Pahud, All Music Guide. Retrieved on 1 April 2009 Pahud va escriure sobre la seva experiència tocant amb l'orquestra:
Hi havia una manera de fraseig i d'onada que va per tota l'orquestra, provinent del baix i donant forma a la frase amb una bellesa i intensitat sorprenents.Sir James Galway, Interview with Emmanuel Pahud Archived 3 February 2009 at the Wayback Machine, thegalwaynetwork. Retrieved on 18 April 2009 El rang dinàmic de l'orquestra era fenomenal. L'art de tocar amb el Berlin Phil és molt diferent en comparació amb altres orquestres, on treballem com a iguals amb la nostra veu individual.Patrick Lam, Emmanuel Pahud – The showcase behind a début, ConcertoNet, 16 May 2008. Retrieved on 20 April 2009
Amb 22 anys, Pahud va ser l'interpret més jove de la Filharmònica de Berlín, posició a la qual va tornar el 2002 amb Sir Simon Rattle després de prendre un any sabàtic de 18 mesos l'any 2000Biography, EMI Classics/Virgin Classics. Retrieved on 18 April 2009 per ensenyar la classe de virtuositat al Conservatori de Música de Ginebra. durant un any i per actuar en concerts arreu del món. Es va sorprendre de l'emoció que va ser deixar el BPO. Recorda les seves emocions començant un parell d'hores abans de tocar el seu últim concert i només el va deixar un cop es va incorporar a BPO el 2002.Profile: Emmanuel Pahud Archived 21 June 2008 at the Wayback Machine, Muso, October 2005. Retrieved on 2 April 2009, meanwhile no longer available La versatilitat i l'autoritat del director actual Sir Simon Rattle,Classical glamour with style Archived 6 October 2009 at the Wayback Machine, Fine Music (magazine), 2MBS-FM 102.5, August 2005 (reprinted on NSW HSC Online). Retrieved on 19 April 2009 diu Pahud, dona a l'orquestra una associació de treball única i la capacitat de ser més aventurera en la seva exploració del repertori.Classical glamour with style Archived 6 October 2009 at the Wayback Machine, Fine Music (magazine), 2MBS-FM 102.5, August 2005 (reprinted on NSW HSC Online). Retrieved on 19 April 2009 També veu en Rattle com un intel·lecte; En la música barroca i clàssica, això representa la influència de la interpretació d'època.Classical glamour with style Archived 6 October 2009 at the Wayback Machine, Fine Music (magazine), 2MBS-FM 102.5, August 2005 (reprinted on NSW HSC Online). Retrieved on 19 April 2009
La Filharmònica de Berlín en aquests dies es considera un "gran conjunt" molt individualista i solista.Patrick Lam, Emmanuel Pahud – The showcase behind a début, ConcertoNet, 16 May 2008. Retrieved on 20 April 2009 El 2007, Pahud va ser votat al Media Vorstand (o membre de la Junta de Mitjans) de la BPO.Biography, EMI Classics/Virgin Classics. Retrieved on 18 April 2009Berlin Philharmoniker: Emmanuel Pahud Principal Flautist Archived 15 October 2009 at the Wayback Machine, Berlin Philharmoniker. Retrieved on 25 April 2009 Comparteix la posició de flauta principal amb Mathieu Dufour."Mathieu Dufour, Principal Flute | Berliner Philharmoniker".
Aparicions internacionals La càrrega de treball de Pahud s'ha més que triplicat des dels primers dies de la seva carrera internacional el 1992. En aquell moment feia uns 50 concerts a l'any, però amb l'èxit de la seva carrera en solitari i la participació continuada amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, aquest nombre s'ha disparat, a uns 160:Profile: Emmanuel Pahud Archived 21 June 2008 at the Wayback Machine, Muso, October 2005. Retrieved on 2 April 2009, meanwhile no longer available 90 concerts en solitari o de cambra i 75 concerts d'orquestra en un any mitjà, aproximadament el doble del nombre d'actuacions que la majoria dels músics considerarien una gran càrrega de treball.Shirley Apthorp, "Arts: An indefatigable flautist with an experimental nature", The Financial Times Ltd, 17 May 2006. Retrieved on 30 April 2009 Pahud diu que és un equilibri que ha tingut tota la vida i el que li impedeix quedar aïllat en un gènere o repertori de música, o el que ell anomena "un racó musical".Shirley Apthorp, "Arts: An indefatigable flautist with an experimental nature", The Financial Times Ltd, 17 May 2006. Retrieved on 30 April 2009
El 1993, Pahud va començar a acceptar concerts internacionals poc després d'establir la seva posició a Berlín. Ha actuat com a solista amb orquestres de renom internacional a més de la Filharmònica de Berlín: la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra, la London Symphony Orchestra, la Tonhalle Orchester Zürich, l'Orchestre de la Suisse Romande, la Camerata de Ginebra, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín i la Danish Radio Symphony també coneguda com l'Orquestra Simfònica Nacional Danesa.Joseph Stevenson, Artist: Emmanuel Pahud, All Music Guide. Retrieved on 1 April 2009 També apareix regularment en els principals festivals d'Europa, els Estats Units i l'Extrem Orient.Vancouver Recital Society, Emmanuel Pahud, flute & Hélène Grimaud, piano Archived 17 July 2011 at the Wayback Machine, Vancouver Recital Society, Retrieved on 30 April 2009 Les seves aparicions i col·laboracions internacionals més famoses de les últimes temporades (2005-2008) inclouen la Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de Baltimore, l'Orquestra Filharmònica de Londres, l'Orquestra Filharmònica de Monte-Carlo, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i l'Orquestra Simfònica de la NHK, la Berliner Barock-Solisten, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena, l'Orchestre National de Belgique, l'Orchestre philharmonique de Radio France i una gira pels Estats Units amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (incloent un debut al Carnegie Hall).Vancouver Recital Society, Emmanuel Pahud, flute & Hélène Grimaud, piano Archived 17 July 2011 at the Wayback Machine, Vancouver Recital Society, Retrieved on 30 April 2009 Una altra col·laboració famosa de concerts va tenir lloc el 2005–2006 amb lOrquestra de Cambra d'Austràlia per reviure els Concerts per a flauta de Vivaldi.The Kennedy Center: Biography of Emmanuel Pahud, Archived 25 January 2008 at the Wayback Machine, John F. Kennedy Center for the Performing Arts. Retrieved on 28 April 2009