La proctitis, en medicina, fa referència a la inflamació rectal o inflamació del recte. Aquesta inflamació produeix dolor, molèstia i fins i tot hemorràgia. Aquesta inflamació també pot anar acompanyada de secrecions mucoses o pus.
Etiologia Aquesta inflamació es pot desencadenar per diferents processos de l'organisme. Algunes d'aquestes causes són: malalties autoimmunitàries, malalties de transmissió sexual (MTS), substàncies externes a l'organisme i malalties infeccioses d'origen no sexual.
Malalties autoimmunitàries Les malalties autoimmunitàries poden desencadenar el quadre inflamatori del recte. Malalties com la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.
MTS La poden provocar malalties com herpes simple virus 1 i 2, clamídies, gonorrea i limfogranuloma veneri.
Infeccions diverses Aquesta és la causa de proctitis en la majoria d'infants. És provocada pel mateix bacteri que desencadena l'amigdalitis estreptocòccica.
Simptomatologia La proctitis es presenta amb un quadre clínic d'inflamació, molèsties anals i secreció de moc o pus en cas avançat. A més a més, hi ha altres signes i símptomes que acompanyen aquest quadre clínic. Símptomes com el tenesme, disquèzia (dolor en defecar), hemorràgia rectal (sang en femta), augment del peristaltisme intestinal. miniatura|Imatge microscòpica de la proctitis
Diagnòstic El diagnòstic d'aquesta patologia es fa mitjançant l'anamnesi, l'exploració clínica, i tota una sèrie de proves complementàries. Les proves complementàrie són coprocultiu, rectoscòpia, sigmoidoscòpia, anàlisis de sang i valoració de marcadors de malalties infeccioses.
Complicacions La complicació més freqüent, deguda a l'hemorràgia rectal i quan aquesta persisteix, és l'anèmia (una disminució dels glòbuls vermells a la sang). Els símptomes associats a l'anèmia són pal·lidesa cutània, cansament, debilitat, entre d'altres.
Rarament es pot produir una fístula anal (que consisteix en una connexió anormal entre l'anus i el recte) o una fístula rectovaginal (entre recte i la vagina)
Tractament El tractament es basa a detectar la causa subjacent i iniciar el tractament farmacològic i no farmacològic adequat. Generalment, s'utilitzen antibiòtics per tractar la infecció i tractament complementari per controlar signes i símptomes, com analgèsia. Si la proctitis és causada per la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, el metge pot receptar el medicament àcid 5-aminosalicílic (5ASA) o glucocorticoides aplicats directament a la zona en forma d'ènema o supositori, o presos per via oral en forma de pastilles. En cas d'anèmia caldran suplements de ferro i si és molt important una transfusió sanguina.
Referències
Categoria:Malalties infeccioses intestinals Categoria:Malalties autoimmunitàries Categoria:Malalties de transmissió sexual