María Carbonell Sánchez (València, 27 d'abril de 1852 - València, 27 d'agost de 1926) fou una pedagoga que visqué a València i Granada, era propera a l'Institucionisme, el feminisme, i la pedagogia social, i estigué vinculada amb la Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid), l'Escola Normal Femenina de València, i la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, que havia creat l'ILE a València. La seua germana, Josefa Carbonell Sánchez, fou també professora de la Normal femenina de València, coincidint pràcticament en els mateixos anys en el seu Magisteri.

Biografia Mestra, filla i germana de mestra, Maria Carbonell, mestre de mestres ella també, és una de les figures més recordades de la pedagogia valenciana.

Va néixer en una casa que encara existeix, a la cantonada dels carrers de Palau i dels Venerables, filla de de María Sánchez, que dirigí una escola de xiquetes a la ciutat. Posseïdora d'una completa formació pedagògica, va combinar teoria i pràctica i va exercir durant tota la seua vida el magisteri, bé en escoles primàries o en l'Escola Normal. Alhora, es convertia en una excel·lent divulgadora de les idees regeneracionistes, mitjançant una copiosa producció escrita i una no menys abundant presència en tota mena de congressos i jornades.

Inicià els seus estudis en la Normal Femenina de València, on obtindrà el títol elemental (1870) i el superior de mestra (1871) i comença la seua trajectòria professional en diverses escoles valencianes, entre les quals les de Russafa, Xest, on s'estarà sis anys, i les del carrer de la Corona i de les Barques a València. El 1891 obté el títol de mestra a l'Escola Normal Central de Mestres (Madrid), i el de mestra especial de sordmuts i cecs al 1898.

Ja el 1900 és professora de l'Escola Superior de Mestres de Granada, on sols romandrà un any. Es trasllada el 1901 a València, on exercirà fins al 1922, quan es jubile. Hi imparteix les matèries d'Antropologia i Principis de Psicogenèsia; Pedagogia; Història de la Pedagogia, Rudiments de Dret i Legislació Escolar.

Interessos i activitats Combina la seua docència oficial amb les classes que imparteix a la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, continuant una relació amb l'institucionisme que havia començat a Madrid i perduraria al llarg de tota la seua vida, sent especialment visible el seu influx en els tres temes centrals de la seua preocupació pedagògica: l'educació de les dones, l'higienisme i la pedagogia social, que es concretava en aquells anys en la universalització de l’educació, la investigació científica i la fi del caciquisme.

Aquests interessos centrals seran tractats amb profunditat en les seues intervencions en els nombrosos congressos en què participa, com l'Assemblea Pedagògica regional de València, al 1886; el IV Centenari de la Universitat de València el 1902, el Congrés Pedagògic i els congressos de París (1908), de Saragossa (1909) i de Brussel·les (1910). O les activitats educatives en què intervé (Assemblees Pedagògiques de València, IX Congreso de Higiene y Demografia, Congreso Pedagógico Nacional, Congressos Pedagògics de Saragossa, París i Brussel·les), així com en les seues col·laboracions en revistes pedagògiques (La Escuela Moderna i El Educador Contemporáneo) i en articles dels diaris valencians (El Mercantil Valenciano, Las Provincias i La Voz Valenciana). A més, seria autora de diverses obres didàctiques.

La seua intensa activitat s'estén a l'àmbit social, i exercirà diferents càrrecs en una important quantitat d'associacions i institucions de caràcter assistencial: les Colonias Escolares valencianas (1906-1936), l’Associació per al foment de la Cultura i la Higiene, la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat o el Comité Femení d’Higiene... miniatura|334x334px|Placa a la pedagoga Maria Carbonell, a la façana de l'ajuntament de València Al mateix temps tindrà una influent presència en la vida cultural valenciana, sobretot a través de l'Ateneu Científic i de l'Ateneu Pedagògic, encara que no reduirà la seua presència a València i serà sol·licitada per pronunciar conferències en tot l'estat. No descuidà, tampoc, les reivindicacions en el terreny professional, i serà membre destacada de l'Associació del Professorat d'Escoles Normals.

Feminista identificada amb els pressupostos del catolicisme social i el regeneracionisme, mantingué postures molt properes a les de Rosa Sensat, defensant una educació femenina més pràctica i útil, fonamentada en pressupostos científics, comprenent història natural, química i física, i donant una gran importància a la higiene i a l'educació física.

Obra escrita Publicà obres didàctiques, entre les quals Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, narracions com Las hadas modernas: cuento, i articles sobre l’educació física de la dona. El seu manual Los pequeños defectos. Ligeros estudios sobre la educación de la juventud esdevingué lectura obligatòria a les escoles de Magisteri el 1893.

Mantingué una certa polèmica amb l'escriptora i activista Maria Lluïsa Gagneur, i la seva novel·la Coqueteries –publicada el 1897 com a fulletó a El Correo de Valencia–, que vol ser una rèplica de les que havia escrit l'autora francesa, i que Carbonell considerà frívoles i nocives per a les donesː Pour être aimée. Conseils d’une coquette. Secrets féminins i Bréviaire de la femme élégante: l’éternelle séduction, sota el pseudònim de Duchesse Laurianne.

Reconeixement El desembre del 1915 fou nomenada filla predilecta de València i se li va oferir un homenatge. Tot plegat, juntament amb els escrits dedicats per les seues alumnes i diverses personalitats, serien recollits al llibre Homenaje a María Carbonell, prologat per Félix Martí Alpera.

Es jubilà el 1922, i el 1928, dos anys després de la seua mort, la Institució per a l'Ensenyament de la Dona li retria un homenatge al Paranimf de la Universitat en què destaquem la participació de Carmen García de Castro, que ressaltaria «el seu vessant com a pedagoga dins i fora de la classe».

Ja en vida seva, se li va dedicar un carrer de la ciutat de València, al barri de la Malva-rosa. I l'Institut d'Ensenyament Secundari de la població de Benetússer porta el seu nom.

Referències

Bibliografia Caballero, A. (1996). «María Carbonell y Sánchez: su contribución al cambio en las relaciones de género», en El currículo: historia de una mediación social y cultural. Universidad de Granada. Vol. II. p. 29-36 Carbonell Sánchez, María. (1915). Obras publicadas con motivo del Homenaje que le ofrecen sus admiradores. València: Hijos de F. Vives Mora,. Notes bibliogràfiques per Félix Marti Alpera. Llinares, M. Jesús (1985) Temas de pedagogía en María Carbonell. Tesina de llicenciatura dirigida pel Dr. Alejandro Mayordomo Pérez. Universitat de València. Ruiz Rodrigo, Cándido; Palacio Lis, Irene (2002). «Desde el estudio y las convicciones al compromiso social: algunos aspectos del legado educativo de María Carbonell Sánchez» en Miscelánea pedagógica, n. 3, Universidad Pontificia de Salamanca. P. 76-96. Sánchez Vidal, María Soledad (2021). «Higienismo, proteccionismo y mutualismo escolar. La aportación regeneracionista de María Carbonell Sánchez (1893-1926)». Historia Digital, núm. 37, págs. 85-149

Arxiu Històric de la Universitat de València. Expedient personal. signatura 1385/7.

Categoria:Pedagogs de València Categoria:Pedagogs valencians contemporanis Categoria:Feministes de València Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes valencians contemporanis Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Morts a València Categoria:Valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1852