Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2013 tenia 273.900 batejats d'un total 276.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Giancarlo Perego.
Territori miniatura|esquerra|Mapa de la diòcesi upright=1.3|miniatura|La cocatedral de san Cassiano a Comacchio upright=1.3|miniatura|L'abadia de Pomposa L'arxidiòcesi comprèn 23 municipis de la província de Ferrara.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Ferrara, on es troba la catedral de Sant Jordi. A Comacchio es troba la cocatedral de Sant Cassià.
El territori està dividit en 169 parròquies, reagrupades en 8 vicariats: vicariat urbà Madonna delle Grazie; vicariat suburbà Santa Caterina de Vigris; vicariat suburbà San Maurelio vescovo; vicariat forà Beato Tavelli da Tossignano; vicariat forà San Giorgio martire; vicariat forà Sant'Apollinare martire; vicariat forà San Cassiano martire; vicariat forà San Guido abate.
Història La seu de Ferrara La diòcesi de Voghenza va ser erigida al . Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Milà, però en la primera meitat del va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ravenna.
A la segona meitat del la seu episcopal va ser traslladada a Ferrara, però els bisbes continuaren portant el títol de Voghenza per altres tres segles: es remunta al 965 el primer document en el qual un bisbe es diu Episcopus Ferrariensis. Per a la resta del s'alternen les capçaleres del vell i el nou títol.
A principis del , durant l'episcopat de Landulfo, la seu episcopal que estava més enllà del Po a san Giorgio transpadano es va traslladar al lloc de l'actual ciutat de Ferrara, on es va construir la catedral. En el mateix període Ferrara va substreures de la jurisdicció metropolitana de l'arquebisbe de Ravenna, obtenint del papa Pasqual II la butlla d'exempció Officii nostri del 8 d'abril de 1106, confirmada per dues butlles d'Innocenci II, que tots dos comencen amb les paraules «Ad hoc in Apostolicae sedis cathedra» i de data 11 de maig de 1133 i 22 d'abril de 1139.Les butlles a: Cappelletti, op. cit., vol. IV, p. 53-61.
Les Cròniques de 28 de març de 1171 mostren un miracle eucarístic que va tenir lloc a l'església de Santa Maria in Gual a Ferrara. D'acord amb la versió més comuna del miracle, de l'Hòstia va rajar sang, però hi ha diferents versions, escrits en èpoques posteriors.
En 1187 el papa Urbà III va morir a Ferrara, i allà es va reunir el conclave que va triar al seu successor, Gregori VIII.
En 1269 va morir Armanno Pungilupi, que després d'una vida de mortificació era adorat pel poble com a beat. Va ser enterrat a la catedral i després el cos va ser col·locat en una tomba de marbre i va ser erigit un altar. El seu culte va créixer i entre la gent d'allà eren els rumors de suposats miracles per la seva intercessió. No obstant això, el procés canònic establert pel bisbe Alberto no només va rebutjar el culte, sinó que trobà a Pungilupi culpable d'heretgia, ja que en 1254 havia estat condemnat per la Inquisició per alguns errors sobre l'Eucaristia. En 1300 el cos de Pungilupi es va cremar al llarg de les ribes del Po, la seva arca va ser destruïda i enderrocat l'altar. El que va seguir va ser un tumult popular, sufocat per la força pública.
En 1438 el Concili de Basilea va ser traslladat a Ferrara, on va romandre fins a l'any següent, quan es va traslladar a Florència.
El 22 de juliol de 1584 el bisbe Pietro Leoni va establir el seminari de la diòcesi. Es va traslladar a un nou local en 1724, i finalment el seminari s'ampliarà en 1755.
El 27 de juliol de 1735 Ferrara va ser elevada a arxidiòcesi amb la butlla Paterna pontificii nobis del papa Climent XII.
En 1798 la República Cisalpina, després d'haver obligat a l'arquebisbe a l'exili, va imposar fortes restriccions al culte. Va suprimir set convents de monges i va obligar les monges d'un altre convent per tornar al món; moltes esglésies van ser tancades i s'utilitzaren per a usos profans; van ser suprimides totes les confraries; van ser prohibides totes les manifestacions públiques del culte, incloent totes les processons; va ser suprimit el capítol de la catedral; van ser confiscats béns de l'Església i es va imposar que el concurs per les parròquies tindrien en compte únicament l'educació dels candidats.
En 1799 els austríacs van derrotar els francesos i l'arquebisbe va poder tornar a Ferrara i posar fi a totes les restriccions establertes feia més d'un any. No obstant això, en 1801 els francesos va tornar i van reprendre la seva política de moderació en assumptes religiosos: a les limitacions de 1798 es van afegir les de 1806 reduint el nombre de parròquies.
En 1803 sota el concordat entre Napoleó i el papa Pius VII, l'arxidiòcesi de Ferrara va ser elevada al rang de seu metropolitana i se li va donar com a sufragànies les diòcesis d'Adria, de Comacchio, de Màntua i de Verona.
En 1815 el Congrés de Viena va sostraure a Ferrara les seus sufragànies situades al nord del Po, i també la diòcesi de Comacchio va tornar a la província eclesiàstica de Ravenna. Ferrara es va trobar sense cap diòcesi sufragània; a l'Anuari Pontifici del segle apareix com a immediatament subjecta a la Santa Seu
El 8 de desembre de 1976, amb el decret Ad maius Christifideliumde la Congregació per als Bisbes, Ferrara va perdre la dignitat metropolitana, si bé conservava el títol d'arquebisbe, i va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Bolonya.
La seu de Comacchio És difícil datar l'origen de la diòcesi de Comacchio, encara que els estudiosos atribueixen unànimement el naixement de la seu al . El primer bisbe històricament documentat és Vincenzo;Algunes cronologies tradizionals mencionen com a primer bisbe a l'inici del a Pacaziano, tot i que Lanzoni ha demostrat que hauria estat bisbe d'Imola i no de Comacchio. Existeix també un anònim vers el final del , però la seva existència es deu a un document fals del papa Gregori I. Cfr. Lanzoni, Il primo vescovo di Comacchio, in Atti e memorie della regia deputazione di storia patria per le provincie di Romagna, Terza serie, vol. XXVII (1909), p. 62-70. una placa, que el descriu com «primus episcopus Civitatis Cumiacli», va ser descoberta a la catedral de la ciutat, edificada en època de Felice com a arquebisbe de Ravenna, és a dir, entre el 708 i el 724.
La diòcesi va ser durant molt de temps, des del principi de la seva història, sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna. Durant el període napoleònic va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Ferrara, però després, en 1815, va tornar a ser sufragània de Ravenna. Al desembre de 1976 la diòcesi va ser retirat de la seva antigua seu metropolitana per esdevenir una part de la província eclesiàstica de Bolonya.
El 18 de maig de 1965 amb la butlla Pomposiana Abbatia del papa Pau VI als bisbes pro tempore de Comacchio els va ser concedit el títol d'abat de Pomposa.
La seu unida de Ferrara-Comacchio Ja el 29 de desembre de 1908 les dues seus es van unir, però la unió va durar fins al 7 de juliol de 1920 quan van ser separades en virtut del decret Instantes supplicationes de la Congregació Consistorial.
El 15 de juliol de 1976, amb el nomenament de Filippo Franceschi, les dues seus van ser unides in persona episcopi.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les dues diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica va assumir el seu nom actual.
Cronologia episcopal Seu de Voghenza Giulio † (citat el 331) Oltrando † ()Segons Lanzoni, aquests dos bisbes transmessos per la tradició ferraresa serien molt dutosos: De Giulio hi ha proves d'una consagració al 331 per part del papa Silvestre I; Oltrando sembla un nom germànic, «inverosímil a l'Emília del », motiu pel qual és omès per Gams. San Leone I † (citat el 364)Lanzoni no exclou que Leone podria haver estat bisbe de Voghenza, però, la data del 364 atribuïda per Ughelli i Gams no té fonament. Costanzo † (citat el 379 i al 390)Segons Lanzoni aquest bisbe, mencionat a la cronologia tradicional, hauria estat en realitat bisbe de Faenza (Costanzo II). Agatone † (citat el 390) Virginio † (citat el 431)Segons Lanzoni, els bisbes Agatone i Virginio van ser posats respectivament al 390 i al 431 «sense arguments de cap mena». Marcellino † (citat el 442)Lanzoni considera Marcellino el primer bisbe de Voghenza i data la seva consagració en una època imprecisa entre el 429 i el 431; el seu argumentari és considerat per alguns autors "hàbil, però gratuït" (de la pàgina web de ll'arxidiòcesi). Giovanni I † (citat el 462) Marcello † (citat el 494) Giorgio † (525 - 539) Mauricino † (545 - 548) Vittore † (vers 560 - finals de 596) Martino † (citat el 608) San Leone II † (611 - 620) San Maurelio † (640 / 642 - 644)Santi, beati e testimoni - San Maurelio Marino † (citat el 657) Andrea I † (citat el 678) Giustino † (citat el 680) Giovanni II † (citat el 772) Andrea II † (inicis de 816 - finals de 827) Costantino † (citat el 861) Viatore † (inicis de 869 - finals de 882)
Seu de Ferrara Martino † (inicis de 954 - finals de 969) Leone † (inicis de 970 - finals de 982) Gregorio † (citat el 998) Ingone o Ugone † (citat el 1010) Rolando I † (citat el 1031) Ambrogio † (citat el 1032) Rolando II † (inicis de 1040 - finals de 1063) Giorgio † (citat el 1064) Grazioso o Graziano † (citat el 1069) Guido † (citat el 1086) (il·legítim) Landolfo † (inicis de 1104 - 1138 o 1139 mort) Griffone † (2 d'abril de 1139 - finals de 1152 mort) Amato † (inicis de 1158 - vers 1175 mort) Presbiterino † (inicis de 1175 - finals de 1181) Teobaldo † (inicis de 1183 - 1186) Stefano † (1186 - finals de 1189) Uguccione o Ugo † (1 de maig de 1190 - 30 d'abril de 1210 mort) Rolando III † (1212 - finals de 1231) Gravendino † (citat el 1237) Filippo Fontana † (inicis de 1239 - 1250 nomenat arquebisbe de Florència) (bisbe electe) Giovanni Querini † (17 d'agost de 1252 - finals de 8 de febrer de 1257 mort) Beat Alberto Pandoni, O.E.S.A. † (1257 - 14 d'agost de 1274 mort) Guglielmo † (1274 - finals de 1286) Federico di Front e San Martino † (12 de febrer de 1288 - 16 de maig de 1303 mort) Ottobono Del Carretto † (9 de gener de 1304 - 1304 renuncià) (bisbe electe) Guido da Capello, O.P. † (3 d'abril de 1304 - 1332 mort) Guido I de Baisio † (29 de febrer de 1332 - 21 d'abril de 1349 mort) Filippo Dell'Antella † (21 d'octubre de 1349 - 27 de febrer de 1357 nomenat bisbe de Florència) Bernardo, O.Cist. † (27 de febrer de 1357 - 1376 mort) Beat Aldobrandino d'Este † (1377 - 1381 mort) Guido II de Baisio † (1382 o 1383 - inicis de 1384) Tommaso Marcapesci † (inicis de 28 de març de 1384 - 1393 mort) Nicolò, O.P. † (4 de febrer de 1393 - 24 de gener de 1401 nomenat arquebisbe de Soltaniyeh) Pietro Boiaro † (24 de gener de 1401 - 1431 renuncià) Beat Giovanni Tavelli, C.A.S.H. † (29 d'octubre de 1431 - 24 de juliol de 1446 mort) Francesco dal Legname † (8 d'agost de 1446 - 26 de març de 1460 nomenat bisbe de Feltre e Belluno) Lorenzo Roverella † (26 de març de 1460 - 1474 mort) Bartolomeo Della Rovere † (11 de juliol de 1474 - 1494 mort) Joan de Borja Llançol de Romaní † (29 d'octubre de 1494 - 1 d'agost de 1503 mort) Hipòlit d'Este † (8 d'octubre de 1503 - 3 de setembre de 1520 mort) (administrador apostòlic) Giovanni Salviati † (12 de setembre de 1520 - 1 de maig de 1550 renuncià) (administrador apostòlic) Luigi d'Este † (1 de maig de 1550 - 1563 renuncià) (administrador apostòlic) Alfonso Rossetti † (8 d'octubre de 1563 - 25 de febrer de 1577 mort) Paolo Leoni † (17 de març de 1578 - 7 d'agost de 1590 mort) Giovanni Fontana † (7 d'agost de 1590 - 5 de juliol de 1611 mort)