miniatura|Bill Clinton va ser sotmès a un impeachment després d'haver mentit sota jurament sobre la relació que havia mantingut amb Monica Lewinsky. Limpeachment (pronúncia en anglès en IPA: /ɪmˈpiːtʃmənt/) és una figura del dret anglosaxó (específicament als Estats Units i la Gran Bretanya) mitjançant el qual es pot processar un alt càrrec públic. El parlament o congrés ha d'aprovar el processament i posteriorment encarregar-se del judici de l'acusat (normalment a la cambra alta). Una vegada que un individu ha estat objecte d'un impeachment ha de fer front a la possibilitat de ser condemnat per una votació de l'òrgan legislatiu, la qual cosa ocasiona la seva destitució i inhabilitació per a funcions similars. Es pot entendre com un procés únic que implica tant elements polítics com legals.
Regne Unit Limpeachment té els seus orígens al . Es va instituir per poder jutjar els alts càrrecs de la Corona. La Cambra dels Comuns del Regne Unit era l'encarregada d'iniciar el procés, encara que el judici es duia a terme en la Cambra dels Lords. El judici polític anglès implicava sancions administratives i fins i tot penals (si així ho jutjaven). No obstant això, des de fa dos segles no hi ha hagut cap impeachment en el Regne Unit. L'evolució del règim va provocar que el cap d'estat perdés part del seu poder, de manera que ha de retre comptes davant el parlament. Els últims processos d'impeachment que es van dur a terme van ser el de Warren Hastings, el 1788, i el de Henry Dundas, el 1806. Ambdós van ser declarats no culpables.
El primer procés d'impeachment de la història va tenir lloc a Anglaterra l'any 1376, durant el període conegut com el Good Parliament, sota el regnat d'Eduard III. En aquest context, la Cambra dels Comuns va impulsar l'acusació contra el baró William Latimer, que ocupava el càrrec de Lord Chamberlain, acusat de corrupció, mala gestió dels fons públics i abús de poder. El Parlament va actuar com a òrgan acusador, mentre que la Cambra dels Lords va exercir funcions judicials, establint així un precedent fonamental: per primera vegada, un alt càrrec del rei era sotmès a responsabilitat política i penal davant el Parlament. El procés va acabar amb la destitució de Latimer dels seus càrrecs, la imposició de multes i el seu empresonament, tot i que posteriorment va ser parcialment rehabilitat. El mecanisme va ser utilitzat de manera intermitent a Anglaterra fins al i, encara que avui es considera obsolet al Regne Unit, va tenir una influència decisiva en la formació dels sistemes moderns d'impeachment en altres democràcies contemporànies.
Estats Units d'Amèrica L'article Primer de la Constitució dels Estats Units garanteix que els alts funcionaris puguin ser processats per mandat del poder legislatiu. Aquest mandat inclou al president, vicepresident i qualsevol altre funcionari civil dels Estats Units que sigui acusat de "traïció, soborn, o altres alts crims i males pràctiques".
A nivell federal, és la Cambra de Representants del Congrés dels Estats Units la responsable d'iniciar el procediment d'impeachment de càrrecs públics per delictes greus (a excepció dels membres del poder legislatiu, que no poden ser processats d'aquesta manera). Igual que en el model britànic, un cop la Cambra de Representants (o cambra baixa) inicia el procés, és el Senat (o cambra alta) qui s'encarrega de dur a terme el judici. Per condemnar a l'acusat, són necessàries les dues terceres parts dels vots dels senadors. Aquest eventual càstig consisteix en la destitució de l'acusat i la seva inhabilitació per exercir altres càrrecs públics.
Llista d'impeachments La següent llista no comprèn la totalitat de casos d'impeachment, tan sols és un recull d'alguns casos de major transcendència: