Un element del període 3 és un dels elements químics de la tercera filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
La taula periòdica està disposada en files per a il·lustrar tendències recurrents (periòdiques) en el comportament químic dels elements a mesura que augmenta el seu nombre atòmic: s'inicia una nova fila quan la taula periòdica salta una fila i un comportament químic comença a repetir-se, cosa que significa que els elements amb comportament similar cauen en les mateixes columnes verticals. El tercer període conté vuit elements: sodi, magnesi, alumini, silici, fòsfor, sofre, clor i argó. Els dos primers, sodi i magnesi, són membres del bloc s de la taula periòdica, mentre que els altres són membres del bloc p de la Taula periòdica. Tots els elements del període 3 ocorren en la naturalesa i tenen almenys un isòtop estable.Period 3 Element de Scienceaid.co.uk
Aquests són:
+ Elements químics del tercer període Grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 #Nom 11Na 12Mg 13Al 14Si 15P 16S 17Cl 18Ar e--conf.
Metalls alcalins Alcalinoterris Lantanoides Actinoides Metalls de transició Altres metalls Metal·loides No metalls Halògens Gasos nobles Tots els elements del període tres es produeixen a la natura i tenen almenys un isòtop estable. Tots, excepte l'argó, gas noble, són essencials per a la biologia i la geologia bàsica.
El sodi (Na) és un metall alcalí. És present als oceans de la Terra en grans quantitats en forma de clorur de sodi (sal de taula). El magnesi (Mg) és un metall alcalino-terrós. Els ions de magnesi es troben a la clorofil·la. L'alumini (Al) és un metall del bloc p. És el metall més abundant a l'escorça terrestre. El silici (Si) és un metaloide. És un semiconductor, que el converteix en el component principal de molts circuits integrats. El diòxid de silici és el principal component de la sorra. Com el carboni és per a la biologia, el silici és per a la geologia. El fòsfor (P) és un element no metàl·lic essencial per a l'ADN. És altament reactiu i, com a tal, mai es troba a la natura com a element lliure. El sofre (S) és un No-metall. Es troba en dos aminoàcids: la cisteïna i la metionina. El clor (Cl) és un halogen. S'utilitza com a desinfectant, especialment a les piscines. L'argó (Ar) és un gas noble que el fa gairebé totalment no reactiu. Les làmpades incandescents sovint s'omplen de gasos nobles com l'argó per preservar els filaments a altes temperatures.
Característiques Posseeixen el mateix nombre d'orbitals. Els àtoms poden albergar fins a 5 subnivells en els elements del període 3, els quals són:
1s² 2s² 2p⁶ 3s² 3p⁶
I tres nivells que són:
K, L i M.
Elements Sodi El sodi (símbol Na) és un metall tou, de color blanc platejat, altament reactiu i és un membre dels metalls alcalins; el seu únic isòtop estable és el 23Na. És un element abundant que existeix en nombrosos minerals com el feldespat, la sodalita i la sal gemma. Moltes sals de sodi són altament solubles en aigua i, per tant, són presents en quantitats significatives en les masses d'aigua de la Terra, més abundantment en els oceans com clorur de sodi.
Molts compostos de sodi són útils, com l'hidròxid de sodi (lleixiu) per a fer sabó i el clorur de sodi per a usar com a agent de desglaç i nutrient. El mateix ió també és un component de molts minerals, com el nitrat de sodi.
El metall lliure, sodi elemental, no es troba en la naturalesa, però ha de preparar-se a partir de compostos de sodi. El sodi elemental va ser aïllat per primera vegada per Humphry Davy en 1807 mitjançant l'electròlisi d'hidròxid de sodi.
Magnesi El magnesi (símbol Mg) és un metall alcalinoterri i té un nombre d'oxidació comú +2. És el vuitè element més abundant en l'escorça terrestre i el novè en l'univers conegut en el seu conjunt. El magnesi és el quart element més comú en la Terra en el seu conjunt (darrere del ferro, l'oxigen i el silici), i constitueix el 13% de la massa del planeta i una gran fracció del mantell del planeta. És relativament abundant perquè s'acumula fàcilment en estrelles supernoves mitjançant addicions seqüencials de tres nuclis d'heli al carboni (que al seu torn està format per tres nuclis d'heli). A causa de l'alt contingut d'ions de magnesiosolubilidad en aigua, és el tercer element més abundant dissolt en aigua de mar.
L'element lliure (metall) no es troba naturalment en la Terra, ja que és altament reactiu (encara que una vegada produït, es recobreix amb una fina capa d'òxid (vegeu passivació), que emmascara en part aquesta reactivitat). El metall lliure crema amb una llum blanca brillant característica, la qual cosa el converteix en un ingredient útil en les bengales. El metall s'obté ara principalment per electròlisi de sals de magnesi obtingudes a partir de salmorra. Comercialment, l'ús principal del metall és com a agent d'aliatge per a fabricar aliatges d'alumini i magnesi, a vegades anomenats "magnali" o "magneli". Atès que el magnesi és menys dens que l'alumini, aquests aliatges són apreciats per la seva relativa lleugeresa i resistència.
Els ions de magnesi són àcids al gust i, en baixes concentracions, ajuden a impartir una acidesa natural a les aigües minerals fresques.
Alumini L'alumini (símbol Al) és un membre de color blanc platejat del grup d'elements químics del bor i un metall de bloc p classificat per alguns químics com un metall de posttransició.Huheey JE, Keiter EA & Keiter RL 1993, Principles of Structure & Reactivity, 4th ed., HarperCollins College Publishers, , p. 28 No és soluble en aigua en circumstàncies normals. L'alumini és el tercer element més abundant (després de oxigen i silici), i el metall més abundant, en l'escorça de la Terra. Constitueix aproximadament el 8% en pes de la superfície sòlida de la Terra. L'alumini metàl·lic és massa reactiu químicament per a produir-se de manera nativa. En canvi, es troba combinat en més de 270 minerals diferents. El principal mineral d'alumini és la bauxita.
L'alumini destaca per la baixa densitat del metall i per la seva capacitat per a resistir la corrosió a causa del fenomen de passivació. Els components estructurals fets d'alumini i els seus aliatges són vitals per a la indústria aeroespacial i són importants en altres àrees del transport i materials estructurals. Els compostos d'alumini més útils, almenys en pes, són els òxids i sulfats.
Silici El silici (símbol Si ) és un metal·loide del grup 14. És menys reactiu que el seu carboni anàleg químic, el no-metall directament damunt d'ell en la taula periòdica, però més reactiu que el germani, el metal·loide directament sota ell en la taula. La controvèrsia sobre el caràcter del silici data del seu descobriment: el silici es va preparar i va caracteritzar per primera vegada en forma pura en 1824, i se li va donar el nom de silici (del llatí: silicis, pedrenyal), amb una terminació de paraula -ium per a suggerir un metall. No obstant això, el seu nom final, suggerit en 1831, reflecteix els elements químicament més similars al carboni i el bor.
El silici és el vuitè element més comú en l'univers per massa, però molt rarament ocorre com l'element lliure pur en la naturalesa. Es distribueix més àmpliament en pólvores, sorres, planetoides i planetes com a diverses formes de diòxid de silici (sílice) o silicats. Més del 90% de l'escorça terrestre està composta de minerals de silicat, per la qual cosa el silici és el segon element més abundant en l'escorça terrestre (al voltant del 28% en massa) després de l'oxigen.Nave, R. Abundances of the Elements in the Earth's Crust, Georgia State University
La major part del silici s'usa comercialment sense estar separat i, de fet, sovint amb poc processament de compostos de la naturalesa. Aquests inclouen l'ús directe d'argiles, sorra de sílice i pedra en edificis industrials. La sílice s'utilitza en maons ceràmics. El silicat entra en el ciment Portland per a morter i estuc, i es combina amb sorra de sílice i grava per a fer formigó. Els silicats també es troben en ceràmica blanca com la porcellana i en el tradicional vidre de calç sodada a base de quars. Compostos de silici més moderns comoabrasius en forma de carbur de silici i ceràmiques d'alta resistència. El silici és la base dels omnipresents polímers sintètics a base de silici anomenats silicones.
El silici elemental també té un gran impacte en l'economia mundial moderna. Encara que la major part del silici lliure s'usa en les indústries de refinació d'acer, fosa d'alumini i química fina (sovint per a fabricar sílice fumada), la porció relativament petita de silici molt altament purificat que s'usa en l'electrònica de semiconductors (<10%) és potser uniforme més crític. A causa de l'ampli ús del silici en els circuits integrats, la base de la majoria de les computadores, gran part de la tecnologia moderna depèn d'ell.
Fòsfor El fòsfor (símbol P) és un no-metall multivalent del grup del nitrogen, el fòsfor com a mineral gairebé sempre és present en el seu estat de màxima oxidació (pentavalent), com a roques de fosfat inorgànic. El fòsfor elemental existeix en dues formes principals, fòsfor blanc i fòsfor vermell, però a causa de la seva alta reactivitat, el fòsfor mai es troba com un element lliure en la Terra.
La primera forma de fòsfor elemental que es produeix (fòsfor blanc, en 1669) emet una tènue resplendor en exposar-se a l'oxigen; d'aquí el seu nom de la mitologia grega, Φωσφόρος que significa "portador de llum" (Llucifer en llatí), referint-se al "Matí Estrella", el planeta Venus. Encara que el terme "fosforescència", que significa resplendor després de la il·luminació, es deriva d'aquesta propietat del fòsfor, la resplendor del fòsfor s'origina per l'oxidació del fòsfor blanc (però no vermell) i hauria de dir-se quimioluminescència. També és l'element més lleuger per a produir fàcilment excepcions estables a la regla de l'octet.
La gran majoria dels compostos de fòsfor es consumeixen com a fertilitzants. Altres aplicacions inclouen el paper de composts organofosforats en detergents, pesticides i agents nerviosos, i partits.Herbert Diskowski, Thomas Hofmann "Phosphorus" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2005, Wiley-VCH, Weinheim.
Sofre El sofre (símbol S ) és un abundant no-metall multivalent, un dels calcogens. En condicions normals, els àtoms de sofre formen molècules octatòmiques cícliques amb fórmula química S8. El sofre elemental és un sòlid cristal·lí de color groc brillant quan està a temperatura ambient. Químicament, el sofre pot reaccionar com a oxidant o com a agent reductor. Oxida la majoria dels metalls i diversos no-metalls, fins i tot el carboni, la qual cosa condueix a la seva càrrega negativa en la majoria dels compostos orgànics de sofre , però redueix diversos oxidants forts, com oxigen i fluor.
En la naturalesa, el sofre es pot trobar com a element pur i com a sulfurs i minerals de sulfat. Els col·leccionistes de minerals solen buscar cristalls de sofre elemental per les seves formes poliedre de colors brillants. En ser abundant en forma nativa, el sofre era conegut en l'antiguitat, esmentat pels seus usos en l'antiga Grècia, la Xina i Egipte. Els vapors de sofre es van utilitzar com fumigants i les mescles medicinals que contenen sofre es van utilitzar com bàlsams i antiparasitaris. El sofre es considerava prou important per a rebre el seu propi símbol alquímic. Es necessitava per a fer la millor qualitat de pólvora negra, i els alquimistes van plantejar la hipòtesi que la pols groga brillant contenia algunes de les propietats de l'or, que buscaven sintetitzar a partir d'ell. En 1777, Antoine Lavoisier va ajudar a convèncer a la comunitat científica que el sofre era un element bàsic, més que un compost.