La climatologia a Catalunya el 2011 va superar la mitjana climàtica a tot el país, esdevenint un dels anys més càlids que s'han enregistrat a Catalunya, amb valors semblants als dels anys 2009, 2006 i 2003. Pel que fa a la precipitació acumulada, el 2011 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al litoral Central, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot al Prepirineu lleidatà.
Resum L'any 2011 ha estat un any càlid arreu del país. Pel que fa a la precipitació acumulada, l'any 2011 ha estat un any plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, mentre que ha estat un any sec a la meitat oest, sobretot a l'Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l'Ebre.
L'anomalia de temperatura de l'any 2011 respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 s'ha situat entre +0,5 i +1,5 °C a la majoria de comarques, amb alguns valors superiors a +1,5 °C en sectors elevats del prelitoral, de l'interior i del Prepirineu. Segons la zona, la temperatura mitjana del 2011 s'ha situat lleugerament per sobre o per sota de la temperatura mitjana dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara havien estat els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Pluviomètricament, la irregularitat espacial ha estat molt marcada, ja que l'any es pot considerar plujós a bona part de la meitat est de Catalunya, especialment a les comarques del litoral Central, així com al Montseny, a les Guilleries, al Collsacabra, al Pirineu més oriental i en punts localitzats de la Catalunya Central. En canvi, ha estat un any sec a la meitat oest del país, sobretot a l'Alt Segre, a la conca de Tremp i en punts del pla de Lleida i del delta de l'Ebre. Dins de la mateixa meitat oest, destaquen dos sectors als extrems nord i sud on la precipitació anual ha superat la mitjana climàtica i el 2011 es pot qualificar de plujós. Són el massís del Port i les zones més altes del Pallars Sobirà i la Val d'Aran.
L'evolució mensual de la temperatura indica que durant la primera meitat de l'any es van alternar mesos en què la temperatura va ser semblant a la mitjana climàtica (gener, març i juny) amb d'altres de càlids (febrer, maig) o fins i tot molt càlids (abril). En canvi, la segona meitat de l'any va començar amb un juliol especialment fresc (l'únic mes del 2011 amb una temperatura clarament inferior a la mitjana climàtica), però a partir de l'agost i fins a finals d'any tots els mesos han resultat càlids. Pel que fa a la precipitació, cal destacar que només hi ha hagut dos mesos (març i novembre) plujosos o molt plujosos a pràcticament tot Catalunya. El juliol també va ser molt plujós a bona part del país, però no a tot arreu.
També van ser irregulars el maig, el juny i l'octubre. Els 6 mesos restants han estat secs o molt secs a la major part de Catalunya, destacant el període sec d'agost fins a finals d'octubre, justament coincidint amb l'època típicament més plujosa de l'any a molts punts del país.
Episodis destacats Principal fredorada de l'any entre el 20 i el 26 de gener de 2011, amb glaçades generalitzades. Ventada de mestral entre el 21 i el 23 de febrer, amb ratxes màximes superiors a 120 km/h a l'extrem sud del país. Al Pirineu s'acumulen fins a 50 cm de neu nova al vessant nord. Nevada dèbil a cotes baixes de l'interior el 3 i 4 de març, amb gruixos de fins a 20 cm al prelitoral Sud. Entre l'11 i el 17 de març dos episodis de precipitacions generalitzades acumulen entre 100 i 300 mm al litoral i prelitoral i fins a més d'1 metre de neu nova al Pirineu oriental. Temperatura màxima superior a 30 °C a l'interior i punts del prelitoral entre el 7 i el 10 d'abril. Tempestes freqüents, localment fortes a l'est del país, durant el mes de juliol i principis d'agost. La calorada més important de l'any provoca temperatures màximes de 38 a 40 °C als indrets més càlids de l'interior entre el 16 i el 22 d'agost. Temperatura extraordinàriament alta, entre el 10 i el 13 d'octubre, amb màximes superiors als 30 °C al litoral, prelitoral i molts punts de l'interior. Successius episodis de pluja entre el 19 d'octubre i el 22 de novembre afecten tot Catalunya i acumulen fins a més de 500 mm en punts del nord-est.
Temperatura Després que el 2010 fos un dels anys més freds de les darreres dècades a Catalunya, el 2011 ha resultat càlid arreu del país. Segons la zona, la temperatura mitjana ha quedat lleugerament per sobre o per sota de les dels anys 2009, 2006 i 2003, que fins ara han estat els anys més càlids enregistrats a Catalunya.
Tal com correspon a la realitat climàtica del país, la temperatura mitjana anual més elevada s'ha enregistrat al litoral Central i Sud, així com a les zones més baixes de la Ribera d'Ebre i en alguns sectors del cap de Creus. En aquestes àrees la temperatura mitjana anual s'ha situat entre els 16 i els 18 °C.
Dins d'aquests sectors, i tal com ha anat succeint els darrers anys, el valor més alt de totes les estacions de la XEMA correspon al centre de la ciutat de Barcelona. Aquest fet es deu bàsicament a l'elevada temperatura nocturna que provoca l'illa de calor urbana.
A l'altre extrem, la temperatura mitjana anual més baixa s'enregistra als principals relleus del país. En aquest àmbit, enguany només ha estat inferior als 10 °C al Pirineu i als cims més alts del prelitoral, mentre que per trobar una temperatura mitjana inferior als 5 °C cal anar fins a les cotes més altes del Pirineu, per damunt d'uns 2.200 metres, aproximadament.
Respecte a la mitjana climàtica de referència del període 1961-1990, l'anomalia de temperatura de l'any 2011 s'ha situat entre +0,5 i +1,5 °C a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d'un any càlid en conjunt. Les anomalies de temperatura més importants, superiors a +1,5 °C, s'han enregistrat a zones enlairades del prelitoral, de l'interior i del Prepirineu, així com al centre de la ciutat de Barcelona.
Els indrets on l'anomalia de temperatura de l'any 2011 ha estat més discreta, amb valors que s'han situat al voltant de +0,5 °C, han estat algunes fondalades de l'interior i punts de l'extrem sud del litoral.
Pel que fa als episodis de temperatura més baixa enregistrats durant l'any 2011, cal destacar gairebé exclusivament la fredorada que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 26 de gener. Com sol passar en les invasions d'aire fred, la baixada de temperatura es va notar en un primer moment a les àrees d'alta muntanya. En aquest àmbit, la temperatura mínima del 2011 es va enregistrar els dies 21 i 22 de gener, i molt puntualment el dia 23. Concretament, el valor més baix de l'any a les estacions de la XEMA van ser els -19,1 °C de la matinada del 22 de gener a Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d'Aran. En qualsevol cas, no va ser una invasió d'aire fred excepcional a l'alta muntanya, ja que només cal anar fins a l'any 2010 per trobar almenys dos episodis amb temperatures inferiors en aquesta zona.
El ràpid afebliment del vent i l'absència de nuvolositat a la major part del país van permetre que a les matinades dels dies 22 i 23 de gener les glaçades fossin generals, afectant fins i tot bona part del litoral.
Concretament, a l'interior del país i a les valls del Pirineu es van enregistrar els valors més baixos de l'any 2011 durant les primeres hores del dia 23 de gener. A partir d'aleshores es va produir una pujada clara de la temperatura a les zones de muntanya, però l'aire fred va quedar estancat a les zones més baixes del país, de manera que a la major part del litoral i prelitoral, així com en algunes fondalades de l'interior, la temperatura mínima de l'any es va assolir durant la matinada dels dies 24, 25 i 26 de gener.
Tot i que en general no va ser un episodi de fred excepcional, el cel serè i l'absència de vent va facilitar que algunes estacions enregistressin la temperatura més baixa de tota la seva sèrie, com va ser el cas de 7 de les 119 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades disponibles, totes situades al litoral i prelitoral de la meitat sud del país. La taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta enregistrada en aquestes estacions l'any 2011, juntament amb la data d'inici de la sèrie, l'anterior temperatura més baixa de la sèrie i la data en què es va assolir. Convé esmentar que en els casos d'Alcanar i Cerdanyola del Vallès aquests valors s'han tornat a superar durant l'onada de fred del febrer del 2012.
A banda de l'episodi de fred del 20 al 26 de gener, al llarg del 2011 no s'ha produït cap altra fredorada destacable, com demostra el fet que la temperatura mínima de l'any es va produir durant l'episodi esmentat a tot el país sense excepció.
Dies de glaçada El caràcter càlid de l'any 2011 s'ha notat en el nombre de dies de glaçada, ja que s'ha situat en valors més aviat baixos, especialment en comparació amb l'any 2010, quan el nombre de dies de glaçada va ser elevat a Catalunya.
Els mesos hivernals van ser càlids a bona part del país, sobretot prop del litoral i a les àrees de muntanya. En canvi, a les comarques de ponent i a la majoria de fondalades de l'interior la temperatura es va situar en valors propers a la mitjana climàtica, de manera que en aquests sectors el nombre de dies de glaçada no ha estat especialment baix.
Durant l'any 2011 va arribar a glaçar almenys 1 dia arreu del país, amb l'excepció del centre de la ciutat de Barcelona, on l'illa de calor urbana impedeix notablement el refredament nocturn. A la resta del litoral, totes les estacions han enregistrat glaçades, encara que amb un nombre molt variat. En general, hi ha hagut entre 1 i 10 dies de glaçada a la meitat sud del litoral, i cal destacar que en algunes estacions d'aquest sector només hi va arribar a glaçar puntualment durant la fredorada del 20 al 26 de gener. A la meitat nord del litoral, on les glaçades són un fenomen més freqüent, s'han enregistrat en conjunt entre 10 i 20 dies de glaçada, tot i que a l'àrea del cap de Creus, on el vent bufa més sovint, hi ha glaçat menys de 5 dies en tot l'any.
Pel que fa a l'interior, la inversió tèrmica nocturna, típica de les nits amb vent en calma i cel serè, s'ha fet notar en el fet que el nombre de glaçades ha estat clarament més alt a les fondalades que no pas a les zones elevades. Per exemple, s'han enregistrat més de 50 dies de glaçada a molts punts del pla de Lleida, del Pla de Bages o de la plana de Vic. En canvi, ha glaçat entre 20 i 30 dies a moltes zones enlairades de la Catalunya Central o de l'altiplà Central.
Lògicament, el major nombre de dies de glaçada s'ha produït a l'alta muntanya pirinenca, on ha glaçat entre 150 i 200 dies a les estacions situades entre 2.000 i 2.500 m d'altitud. Fora de l'alta muntanya, el nombre de dies de glaçada ha estat molt variable. Per exemple, s'ha situat en poc més de 50 dies a Vielha (la Val d'Aran), mentre que ha oscil·lat entre 80 i 100 dies a la majoria d'estacions del vessant sud i del Prepirineu situades a fons de vall. A l'EMA de Das, ubicada al bell mig de la plana de la Cerdanya a 1.097 metres d'altitud, les nits són especialment fredes i hi ha hagut gairebé 149 dies de glaçada durant el 2011, igualant el nombre de dies de glaçada de les estacions situades per sobre dels 2.000 metres a la mateixa comarca.
Principals episodis de calor Pel que fa a la temperatura més alta assolida durant l'any 2011, cal destacar que s'han enregistrat valors clarament més elevats a l'interior del país que no pas prop de la costa. Aquest fet, que és una característica típica de l'estiu mediterrani, no s'havia produït en anys anteriors, ja que els valors de temperatura màxima absoluta dels anys 2009 i 2010 van fregar els 40 °C tant en punts de l'interior com en molts sectors del litoral i prelitoral. En canvi, si bé durant el 2011 s'han arribat a superar els 40 °C als indrets típicament més càlids del país, la temperatura màxima anual només ha superat lleugerament els 30 °C a bona part del litoral català.