La climatologia a Catalunya el 2010 es caracteritzà pel fet que la temperatura mitjana de l'any 2010 fou inferior a la mitjana climàtica pràcticament a tot Catalunya, i ha estat un dels anys més freds de les dues darreres dècades. Pel que fa a la precipitació acumulada, l'any 2010 ha estat un any plujós a bona part de la meitat nord del país, sobretot al litoral i a la conca del Llobregat, mentre que ha estat pluviomètricament normal a la meitat sud i fins i tot sec a punts de les Terres de l'Ebre.
La temperatura ha estat inferior a la mitjana climàtica durant 9 dels 12 mesos de l'any, fet que ha situat l'anomalia anual entre 0,0 i -1,0 °C en conjunt. Segons la zona, cal retrocedir fins als anys 2005, 1996 o sobretot 1993 per trobar un any tant o més fred que l'any 2010. Això contrasta fortament amb l'any 2009, que havia estat un dels anys més càlids de les darreres dècades a tot el país.
Des del punt de vista pluviomètric, tot i que en conjunt la precipitació ha superat la mitjana climàtica, la irregularitat n'ha estat com sempre un dels factors destacats, ja que en alguns punts de l'extrem sud la precipitació no ha superat el 70% de la mitjana climàtica, mentre que a l'altre extrem hi ha zones del Baix Empordà que n'han recollit fins a un 150%.
Pel que fa a l'evolució mensual, cal destacar que durant la primera meitat de l'any es van succeir els mesos freds i plujosos, amb l'única excepció del mes d'abril, que va ser tot al contrari: càlid i sec. A continuació, el mes de juliol va ser notablement càlid i a l'agost les temperatures van ser properes a la mitjana climàtica, mentre que la precipitació va ser molt irregular a Catalunya durant aquests dos mesos.
De setembre a desembre, els darrers mesos de l'any es van tornar a caracteritzar per temperatures inferiors a la mitjana climàtica, però així com a començaments d'any havia coincidit que tres mesos freds havien estat també tres mesos plujosos, a final d'any aquesta relació no es va repetir. D'aquesta manera, els 4 darrers mesos, tots freds, van tenir característiques pluviomètriques ben variades, ja que la precipitació de setembre va ser molt irregular, l'octubre va ser plujós en conjunt i el novembre i el desembre van ser secs o molt secs.
Principals episodis Nevada abundant a la meitat sud del país els dies 7 i 8 de gener, puntualment fins al nivell del mar, amb gruixos de neu de fins a 70 cm a les muntanyes de Prades. Forta ventada de mestral el 14 de gener, amb ratxes màximes de més de 125 km/h a l'extrem sud. Onada d'aire fred entre els dies 10 i 14 de febrer, amb valors inferiors als -20 °C a l'alta muntanya. El pas de la depressió Xynthia per l'oest de la península Ibèrica va provocar vent molt fort al Pirineu occidental els dies 27 i 28 de febrer, amb ratxes superiors als 150 km/h a les cotes altes. El dia 8 de març va caure una de les nevades més importants dels darrers anys a la meitat nord de Catalunya, amb neu fins al nivell del mar i gruixos de 20 a 50 cm a bona part de l'interior. Posteriorment, hi va haver glaçades pràcticament generalitzades entre els dies 9 i 11 de març. Un temporal de pluja va acumular fins a més de 100 mm a la meitat est entre els dies 2 i 5 de maig. Principal calorada de l'any els dies 26 i 27 d'agost, amb vent de component oest en superfície i temperatures màximes properes als 40 °C a molts punts del litoral i prelitoral. Del 9 al 12 d'octubre, es produeix la llevantada més important de l'any, amb acumulacions de pluja de més de 200 mm a punts del nord-est, vent fort i onades de fins a 8 metres d'altura al golf de Roses. Forta ventada de gregal al nord del país i baixada important de la temperatura els dies 25 i 26 d'octubre. Temperatures baixes, amb glaçades fortes a l'interior, del 15 al 18 i del 25 al 27 de desembre.
Temperatura La temperatura mitjana de l'any 2010 (figura 1) ha estat inferior a la mitjana climàtica a pràcticament tot Catalunya, fet que l'ha convertit en un dels anys més freds de les dues últimes dècades.
La temperatura mitjana anual depèn bàsicament de l'orografia i de la continentalitat, de manera que a Catalunya els valors més elevats corresponen a la franja litoral. Dins d'aquesta àrea, la temperatura mitjana anual de 2010 només ha superat els 16 °C al delta de l'Ebre, a punts del litoral del Tarragonès i a la ciutat de Barcelona. Concretament, el centre de la capital catalana ha enregistrat la temperatura mitjana anual més alta de tot Catalunya aquest 2010, que ha superat lleugerament els 17 °C. De tota manera, al conjunt del litoral la temperatura mitjana ha estat inferior, entre 14 i 15 °C a la meitat nord i entre 15 i 16 °C a la meitat sud. Cap a l'interior, la temperatura mitjana de 2010 ha oscil·lat entre valors propers als 10 °C enregistrats als altiplans més elevats i els més de 14 °C a les àrees més càlides del pla de Lleida. Finalment, els valors més baixos del país s'enregistren a l'alta muntanya pirinenca, on la temperatura mitjana de 2010 ha estat clarament inferior als 5 °C per sobre dels 2.000 metres d'altitud i s'ha situat al voltant d'1 °C en altituds properes als 2.500 m.
Respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90, l'anomalia de temperatura de l'any 2010 s'ha situat entre 0,0 i -1,0 °C a la major part del país, per la qual cosa ha estat un dels anys més freds de les dues últimes dècades. Cal retrocedir fins als anys 2005, 1996 o sobretot 1993, segons la zona, per trobar un any tant o més fred.
D'altra banda, la temperatura mitjana de 2010 ha estat lleugerament superior a la mitjana climàtica a punts del Montsià, el Baix Maresme o l'àrea urbana de Tarragona, però sobretot a la ciutat de Barcelona, on s'ha fet evident l'illa de calor i l'anomalia ha superat els +0,5 °C.
Pel que fa als episodis de temperatures més baixes enregistrades durant l'any 2010, totes les estacions d'alta muntanya (situades per sobre dels 1.800 metres d'altitud) van enregistrar la temperatura mínima absoluta el dia 11 de febrer, quan es va produir una irrupció d'aire fred molt destacable amb vent del nord-est i temperatures de l'ordre de -10 °C a 850 hPa. Aquell dia, la temperatura mínima va ser inferior als -20 °C a les estacions pirinenques més elevades, situades per sobre de 2.300 metres. En conjunt, a l'alta muntanya es van enregistrar valors entre 1 i 2 °C més alts que els que s'havien assolit durant les onades d'aire fred dels mesos de gener i febrer de 2005, quan la majoria d'estacions d'alta muntanya van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie. Només a dues de les estacions, concretament a Boí (2.540 m, a l'Alta Ribagorça) i a Malniu (2.310 m, a la Cerdanya), amb sèries iniciades els anys 1998 i 1999, la temperatura mínima de l'episodi va esdevenir la temperatura mínima absoluta de tota la sèrie, amb -21,5 °C i -19,1 °C, respectivament. De fet, Boí va igualar exactament el valor del gener de 2005.
Durant l'any 2010, s'han enregistrat glaçades (temperatura mínima igual o inferior als 0 °C) a pràcticament tot el país. De fet, la temperatura mínima absoluta només ha estat unes dècimes de grau positiva al centre de la ciutat de Barcelona (a causa de l'illa de calor) i en alguns punts del delta de l'Ebre. A la resta del litoral, totes les estacions han enregistrat glaçades, encara que amb una freqüència molt variada. Al litoral del Montsià, del Baix Ebre o del Baix Maresme, s'han enregistrat menys de 5 dies de glaçada durant l'any 2010, i totes dèbils. En canvi, a la Costa Brava s'han enregistrat entre 15 i 50 dies de glaçada i la temperatura mínima absoluta ha estat propera o fins i tot inferior als -5 °C, especialment al golf de Roses. A la major part de l'interior, hi ha hagut entre 40 i 80 dies de glaçada, amb mínimes absolutes entre els -5 i els -10 °C. De tota manera, algunes fondalades han enregistrat fins a 100 dies de glaçada, amb valors mínims lleugerament inferiors als -10 °C.
Finalment, el nombre de dies de glaçada al Pirineu s'ha situat per sobre dels 100 al fons de les valls (amb el cas extrem de 180 dies a la Cerdanya, a l'EMA de Das) i entre 170 i 215 dies a les estacions d'alta muntanya, situades per sobre dels 1.800 metres d'altitud. Al conjunt del país, no s'enregistrava un nombre de dies de glaçada tan elevat des de l'any 2005, quan els mesos hivernals van ser especialment freds.
A l'altre extrem, pel que fa a les temperatures més elevades de l'any 2010, i tal com havia passat l'any anterior, els valors de la temperatura màxima anual assolits a bona part del litoral i prelitoral han estat molt semblants als que s'han enregistrat al pla de Lleida o a la Ribera d'Ebre, indrets que climàticament suporten valors més elevats de temperatura màxima. Si bé cap estació de la XEMA no ha arribat a superar els 40 °C, moltes de les estacions situades al litoral i prelitoral, i també les de les comarques de ponent, s'hi han aproximat força. Només a les zones de muntanya i en algunes àrees concretes del litoral, especialment al sud de la Costa Brava i al delta de l'Ebre, la temperatura màxima de 2010 ha quedat clarament per sota dels 35 °C.
Entre les situacions que van provocar les temperatures més elevades, cal destacar la calorada dels dies 26 i 27 d'agost, quan l'entrada d'aire càlid que afectava Catalunya es va combinar amb vent de component oest que va inhibir la marinada i va provocar temperatures molt altes al litoral i prelitoral, a banda dels valors elevats que s'enregistraven des de ja feia dies a les comarques de ponent. Amb vent del sud-oest, el dia 26 les altes temperatures diürnes van ser notícia sobretot al litoral i prelitoral Nord, com demostren els 39,9 °C de Cabanes (l'Alt Empordà). L'endemà, el gir del vent cap a l'oest i nord-oest va fer desplaçar els valors més elevats cap al litoral i prelitoral Central i Sud; van destacar els 39,9 °C de Tarragona – Complex Educatiu (el Tarragonès). A Barcelona, els 39,3 °C de l'estació de Barcelona – Raval suposen probablement el valor màxim històric del centre de la ciutat, tot i que no es disposa d'una sèrie completa de referència.
A escala planetària, i contràriament al que ha passat a Catalunya, l'any 2010 ha estat un dels més càlids des que es disposa de registres instrumentals. Segons l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), l'any 2010 va igualar la temperatura mitjana planetària enregistrada els anys 2005 i 1998, que fins ara havien estat els anys més càlids de la sèrie. L'anomalia de la temperatura mitjana mundial va ser de 0,5 °C per sobre la mitjana climàtica del període de referència 1961-90.
Per la seva banda, la nord-americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha publicat el seu informe anual de l'estat del clima i ha qualificat l'any 2010 com l'any més càlid de la sèrie iniciada l'any 1880 a escala planetària, igualant la temperatura mitjana assolida l'any 2005. L'anomalia de temperatura d'aquest 2010 ha estat de 0,6 °C per sobre de la mitjana del .
Pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura al conjunt del planeta durant aquest 2010, segons la NOAA destaquen les anomalies càlides enregistrades al Canadà, gran part del continent africà, l'Orient Mitjà i l'extrem nord-est d'Àsia. D'altra banda, les principals anomalies fredes corresponen a la part central de Sibèria i a bona part de l'Europa occidental, de manera que en aquest darrer cas són dades en concordança amb les de les estacions de la XEMA.
Precipitació Pel que fa a la precipitació acumulada, l'any 2010 ha estat un any plujós a bona part de la meitat nord del país, sobretot al litoral i a la conca del Llobregat, mentre que ha estat pluviomètricament normal a la meitat sud i fins i tot sec a punts de les Terres de l'Ebre.