La Societat Catalana de Bibliòfils fou creada el 1903 a Barcelona per un grup de catalans que estimaven els llibres i trobaven a faltar una associació que tirés endavant la idea de dur a terme la publicació d'obres catalanes introbables o inèdites, d'interès per als bibliòfils i erudits de Catalunya i realitzades amb certa sumptuositat, però per diverses causes l'entitat no va durar gaires anys.

Història En fou el fundador i primer president Pau Font de Rubinat, esperonat, sobretot, per Alexandre de Riquer, el qual li recriminava per carta que en altres llocs d'Espanya, com Sevilla, Saragossa «y fins a Madrid» hi havia societats de bibliòfils, i a Barcelona encara esperaven un reglament.

Així, doncs, un important grup de bibliòfils catalans decidiren fundar la Societat Catalana de Bibliòfils i el 27 de març de 1903 en presentaren els Estatuts al Govern Civil per tal de complir la Llei d’Associació. Publicats en un petit llibre a L'Avenç el 25 de maig de 1903, l'entitat tenia com a propòsit «publicar o reproduir obres catalanes inèdites o rares que tingan interés a Catalunya y als demés reyalmes y territoris de llengua catalana».

La Societat es va instal·lar al carrer de Jonqueres, núm. 14, de Barcelona, estava integrada per trenta-dos membres, i volien que els exemplars editats fossin tants com socis tenia la societat i numerats per sorteig, a part d'uns quants exemplars més (de vegades 100, d'altres 200) destinats a ser venuts.

En els seus Estatuts establien les quotes, de vuitanta pessetes l'any, les reunions en junta general cada Sant Jordi, l'obligació d'editar almenys una obra cada any, la qual hauria de portar impresos un número d'ordre i el nom del destinatari.

El llistat de socis, trenta-dos segons establia l'article segon dels seus Estatuts, era força interessant perquè hi havia personatges molt coneguts de diferents estrats de la societat catalana, aristòcrates, escriptors, artistes, empresaris, editors, dibuixants, etc., i eren persones de tot Catalunya, tal com establia l'article onzè.

Els trenta-dos primers associats, segons s'establí per sorteig, foren: Isidre Bonsoms i Sicart Alexandre Cortada Ramon Miquel i Planas Alexandre de Riquer Lluís Guarro i Casas Jaume Massó i Torrents Pau Font de Rubinat, president Antoni Rubió i Lluch Agustí Casas Emili Cabot i Rovira Joaquim Casas i Carbó Joan Rossell Eusebi Güell i Bacigalupi Josep Triadó i Mayol Jaume Andreu Santiago Rusiñol i Prats Francesc Matheu i Fornells Ignasi de Janer i Milà de la Roca Josep Thomas i Bigas Josep Sala Tarragó Alfons Bonay i Carbó Josep Pin i Soler Frederic de Gomis Lambert Mata Juli Vintró i Casallachs Ernest Moliné i Brasés, secretari Rafael Patxot i Jubert Lluís Carles Viada i Lluch Àngel Aguiló i Miró Enric Batlló i Batlló Salvador Vilaregut i Martí Manuel Henrich i Girona

Més endavant, el 1911, quan van publicar el llibre La visió delectable, la llista de socis va sortir lleugerament modificada i amb quaranta-nou socis més, amb particulars com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i Cunill i Lluís Plandiura i Pou, impressors com Joan Oliva i Milà o l'Àlvar Verdaguer, i institucions com la Biblioteca Pública Arús, l'Orfeó Català o l'Ateneu Barcelonès.

Tipus La Societat encarregà al tipògraf i impressor Eudald Canivell un tipus de lletra destinat a editar els seus llibres amb tota cura i qualitat tipogràfica. Per a tal fi, Canivell dissenyà al 1904 la tipografia denominada Gòtic Incunable.

Obres La Societat Catalana de Bibliòfils va editar vuit obres, des de 1905 fins al 1912; i dues més fora de sèrie, per tal com no tenien número d'ordre i sembla que no eren edicions pròpies de la Societat, tot i que les apadrinava.

Libre de Santa Maria, ordenat per Ramon Llull, publicat per J. Pijoan, editat a la Impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú, l'any 1905. Va ser imprès amb el tipus Gòtic Incunable Canivell. Istoria de Jacob Xalabin, publicat per R. Raymond Foulché-Delbosc. També editat amb caràcters gòtics de Canivell a la impremta Oliva de Vilanova l'any 1906. Cançoner dels Comtes d'Urgell, publicat per Gabriel Llabrés i Quintana,ci editat per Oliva de Vilanova l'any 1906, amb tipus gòtics de Canivell. Estudi sobre el Cançoner dels Comtes d'Urgell, per Gabriel Llabrés, editat el 1907 a la impremta Oliva de Vilanova. Llibre dels Set Savis de Roma, publicat per Ignasi de Janer, imprès per l'editorial de L'Avenç l'any 1907. Elogi de la follia, de Desideri Erasme. Traduït per J. Pin i Soler, imprès per Henrich l'any 1910. La visió delectable de Alfonso de la Torra, Bachaller. Reproducció en facsímil de l'única edició catalanaː Barcelona, 1484. Editat per Henrich i Cia l'any 1911. Cançoner Sagrat de Vides de Sants, publicat per Raymond Foulché-Delbosc i J. Massó i Torrents, amb moltes il·lustracions de JosepTriadó, Francesc Labarta i Joaquim Figuerola, i editat per L'Avenç l'any 1912.

Els llibres eren de gran qualitat, tant com per dir del primer d'ells: «és la primera edició de bibliòfil digne d'aquest nom, que veu la llum a Catalunya».

Els altres dos llibres eren: Art de bé morir ab lo breu confessionari tornat de latí en romanç per instructio e doctrina de les persones no sabents lo latí; reproducció en facsímil d'una edició de Pau Hurus de ca.1493, imprès per Fidel Giró a Barcelona l'any 1905, i La Fiameta, de Johan Bocaccio, amb traducció catalana del i ara publicada per primera vegada per Ramon Miquel y Planas, segons el manuscrit existent en l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, amb edició feta a La Académica, de Barcelona, l'any 1908.

La producció editorial va ser escassa, però va exercir una gran influència en la revalorització de les arts del llibre, i segons Pilar Vélez: «els llibres de la Societat Catalana de Bibliòfils són un exponent notable de la reforma gràfica que tingué lloc a Catalunya en el tombant del segle».

Referències

Bibliografia ANGUERA, Pere. Pau Font de Rubinat (Reus 1860-1948). Vida i Actuacions d'un bibliòfil catalanista.Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus, 1997. ARAMON i SERRA, R. Les edicions de textos catalans medievals. Separata del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica(1953), Barcelona, 1955. BARJAU, Santi; OLIVA PASCUET,Víctor. Barcelona. Art i Aventura del llibre: La impremta Oliva de Vilanova, Ajunt. Barcelona, Barcelona, 2002. . Estatuts Societat Catalana de Bibliòfils. Ed. Societat Catalana de Bibliòfils / L'Avenç, Barcelona, 1903. MIQUEL y PLANAS, Ramon.“Llibre de Santa Maria” de Ramon Llull, Rvta. Ibérica d'Exlibris, vol. III, Barcelona, 1905, p. 76-80. QUINEY, Aitor; ESTRUGA, Jordi: Col·leccions privades, llibres singulars (Edició a cura de...). Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2005. . TRENC BALLESTER, Eliseo. Las Artes Gráficas de la época Modernista en Barcelona. Gremio de Industrias Gráficas de Barcelona, Barcelona, 1977. . VÉLEZ i VICENTE, Pilar: El llibre com a obra d'art a la Catalunya vuitcentista (1850-1910). Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. . VÉLEZ i VICENTE, Pilar (Edició literària). L'exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona, Biblioteca de Catalunya/Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2008..

Enllaços externs El fons de la Societat Catalana de Bibliòfils es conserva a la Biblioteca de Catalunya

Categoria:Bibliofília Categoria:Associacions de Catalunya Categoria:Organitzacions fundades el 1903