El Receptari de Manresa és un manuscrit de receptes de l'apotecari Bernat Despujol, redactades entre els anys 1347 i 1348. Inclou un total de 277 receptes per a 140 clients. Aquest manuscrit es troba a l'Arxiu Comarcal del Bages.
miniatura|Apotecari, 1568
miniatura|esquerra|Aloe succotrina L'arxiver manresà Leonci Soler i March dona nom al manuscrit que s'havia trobat en un lligall de 140 fulls. Els primers 47 fulls d'aquest lligall s'anomenen, a partir de llavors, Receptari de Manresa. L'arxiver redacta un article que es publica el 1892 a la revista manresana Setmanari català per fer pública aquesta troballa tant valuosa, ja que es tracta d'un dels pocs manuscrits amb receptes del .
L'article de seguida va tenir ressò fent que el 1899 el metge barceloní i historiador de la medicina catalana Lluís Comenge i Ferrer publiqués l'article: "Comunicación relativa á un manuscrito del siglo XIV, titulado Llibre de receptes" En: Revista de ciencias médicas de Barcelona, Año XXV, 10 Abril 1899, Núm. 7, p. 249-256.
El metge manresà Oleguer Miró i Borràs també se'n feu ressò en una conferència el 2 de novembre de 1899 i en una altra, el 10 de juny de 1911, amb el títol Receptari de Manresa i la mort de l'infant Jaume, comte d'Urgell. En aquesta segona conferència destacava les cinc receptes del manuscrit fetes per a l'infant Jaume, germà de Pere el Cerimoniós.
Pel que fa a les substàncies utilitzades en la confecció de les receptes, la majoria pertanyen al regne vegetal, unes quantes al regne animal i molt poques al regne mineral. Del que s'anomena components simples trobem, en més quantitat, l'anís, la borraina, el fonoll, la malva, la menta i la viola. Però també hi ha substàncies que en Bernat Despujol obtenia del comerç amb l'Orient Llunyà, com l'àloe, el fruit de la canyafístula, la canyella, el corall, el sàndal i el gingebre.
Referències
Bibliografia
Categoria:Farmacologia Categoria:Història de Manresa Categoria:Manuscrits