Francesc Torras i Villà (Granollers, 14 de maig de 1883 – Barcelona, 1979) fou un empresari i polític català, diputat a Corts i alcalde de Granollers.
Biografia Era fill de l'empresari tèxtil Joan Torras i Bergé (1852-1900), propietari de la fàbrica Can Torras i alcalde de Granollers (1887-1890) pel Partit Liberal Fusionista. A la mort del seu pare en 1889 deixà els estudis i es posà al capdavant de l'empresa familiar. Alhora, a les eleccions municipals de 1909 fou escollit tinent d'alcalde de Granollers en una llista alternativa del Partit Liberal. Fou reescollit com a regidor a les eleccions de 1912 i 1915, i de 1916 a 1917 fou nomenat alcalde. Durant el seu mandat va sanejar la hisenda municipal i va popularitzar l'eslògan "Tot per Granollers". Després continuà com a diputat de la Diputació de Barcelona en 1917-1921 i 1924-1930, mentre el seu germà Paulí Torras era alcalde en 1920-1922 i 1927-1930.
Durant aquests anys fou conegut pels seus enfrontaments amb la Lliga Regionalista i la Mancomunitat de Catalunya (a la que es va oposar des del començament), acusant-los d'haver abandonat Granollers. A les eleccions generals espanyoles de 1920 aconseguí ser elegit diputat pel districte de Granollers.Fitxa del Congrés dels Diputats Durant aquests anys fou l'artífex de l'annexió a Granollers del barri del Lledoner (1922) i la del municipi de Palou (1928), així com el nomenament de ciutat per a Granollers el 7 de març de 1922.Francesc Torras i Villà al Diccionari d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Oriental
A les eleccions generals espanyoles de 1923 fou derrotat pel candidat de la Lliga, tot i que es presentava amb el suport dels republicans i radicals. Va impugnar el resultat i el Tribunal Suprem d'Espanya va dictaminar la celebració d'una nova elecció, que no es va dur a terme per la proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera.La Lliga Regionalista al Vallès durant la Segona República Va col·laborar de molt bon grat amb la dictadura, de tal manera que el 1924 fou nomenat diputat provincial i aconseguí que el rei visités Granollers en 1926 i el 1929.
Amb la Segona República Espanyola va perdre bona part de la seva influència política. Fou candidat a l'alcaldia amb suport del Partit Republicà Radical, però fou derrotat. Quan esclatà la guerra civil espanyola va fugir de la ciutat i posteriorment va col·laborar plenament amb el règim franquista. El 24 de gener de 1974 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat i pocs dies després s'inaugurà el Parc Torras i Villà.«Tot per a Granollers» a naciodigital.cat
Referències
Categoria:Alcaldes de Granollers Categoria:Diputats pel districte de Granollers Categoria:Diputats provincials de Barcelona Categoria:Nascuts el 1883 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1979 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX