La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers. Com a diagnosi mèdica, està tipificat com una parafília, un trastorn de la personalitat i del comportament sexual adult. Un pedòfil és una persona que experimenta aquest tipus d'atracció.
El terme té diferents definicions en psiquiatria, psicologia, legals o usos socials. Generalment no comporta una relació genital. En aquest cas es tracta de pederàstia, la qual cosa està tipificada com a delicte quan s'esdevé amb menors per sota de l'edat de consentiment, en considerar-se que per sota d'aquesta edat no poden consentir les relacions sexuals en cap cas.
En cercles especialitzats, s'usen termes específics: efebofília per referir-se a la preferència sexual vers adolescents tardans (15 a 19 anys), hebefília per referir-se a la preferència sexual cap a adolescents primerencs (12 a 14 anys) i la pedofília per referir-se a la preferència sexual pels nens pre-púbers. La infantofília és la condició en la qual persones adultes experimenten atracció sexual cap a nens d'entre 0 i 5 anys.
La Classificació internacional de malalties de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la pedofília com la preferència sexual per infants d'edat prepuberal o principis de la pubertat. Aquest criteri inclou com a pedòfils adolescents de 16 anys o més i com a mínim 5 anys majors que l'infant. El Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals de l'Associació Americana de Psiquiatria defineix la pedofília com una parafília en la qual una persona té intensos i recurrents impulsos sexuals i fantasies vers infants impúbers i en què aquests causen angoixa o dificultats interpersonals.
Etimologia i definició Etimològicament, el mot pedofília està format pels vocables grecs παις-παιδος, 'nen-noi', i φιλία, 'amor'. El significat etimològic de pedofília és, per tant, "amor als nens".
La definició mèdica oficial és la de la Classificació Internacional de Malalties de l'OMS,Classificació Internacional de Malalties, CIM-10, versió 2010 - Vegeu codi F65.4 així com la de les diverses associacions psiquiàtriques, entre elles l'AAP.DSM-IV-TR: Paedophilia , codi 302.2 (en anglès). Aquestes organitzacions defineixen la pedofília com una atracció sexual primària dels adults vers els infants prepubescents o de pubertat primerenca i la consideren com un trastorn mental i de la conducta.
Els activistes pedòfils defineixen la pedofília com una preferència sexual pels infants i, segons un significat extensiu, pels adolescents, basada en l'amor electiu per aquests i comparable a qualsevol orientació sexual. Afirmen també que els nens i els adolescents poden desitjar i consentir les relacions sexuals amb adults i fan una distinció taxativa entre pedofília i abús sexual.
Diagnosi mèdica La pedofília és considerada actualment un trastorn de la preferència sexual i és recollida com a tal en la Classificació Internacional de Malalties (CIM) de l'Organització Mundial de la Salut. Aquesta, en la seva desena versió, coneguda per l'acrònim CIM-10, engloba la pedofília dins dels trastorns de l'orientació sexual (codi F65.4) i la defineix com una "preferència sexual cap als infants, nens o nenes o ambdós, normalment d'edat prepubescents o pubescents primerencs". Aquest trastorn ha de seguir dos criteris: una preferència sexual persistent o predominant cap a nens prepubescents o nois i que la persona que la sent tingui almenys 16 anys i sigui almenys cinc anys més gran que l'altra.
Per la seva banda, el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) elaborat per l'Associació Americana de Psiquiatria classifica la pedofília (codi 302.2) com un trastorn de la preferència sexual i descriu un seguit de criteris específics per al seu diagnòstic, que inclouen: Durant un període d'almenys sis mesos, fantasies sexuals recurrents i altament excitants, impulsos sexuals o comportaments que impliquen activitat sexual amb nens prepúbers o nens una mica més grans (generalment de 13 anys o menys). Les fantasies, els impulsos sexuals o els comportaments provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d'altres àrees importants de l'activitat de l'individu. La persona té almenys 16 anys i és com a mínim cinc anys més gran que el nen o els nens del criteri a (no s'hi ha d'incloure individus en les darreres etapes de l'adolescència que es relacionen amb persones de 12 o 13 anys).
El DSM IV assenyala que "la gent que presenta pedofília declara sentir-se atreta pels nens dins d'un marge d'edat particular". Quant a les seves preferències: nens, nenes i alguns, els dos sexes. Tanmateix, especifica que els qui se senten atrets per nenes, solen buscar-les entre 8 i 10 anys, mentre que els qui es fixen en nens "els prefereixen una mica més grans". I afegeix que la pedofília orientada a les nenes "és molt més freqüent que la que afecta els nens".
El DSM distingeix entre pedòfils de tipus "exclusiu" (només els agraden els prepúbers) i "no exclusiu" (poden agradar-los els prepúbers, però també els adults). El diagnòstic, per tant, es pot fer sobre la base de la simple presència de fantasies o desigs sexuals, encara que no s'hagi posat en pràctica.
Orígens diagnòstics El terme paedophilia erotica va ser utilitzat per primera vegada el 1886 pel psiquiatre vienès Richard von Krafft-Ebing en la seva obra Psychopathia Sexualis: eine Klinisch-Forensische Studie [Psicopatia sexual: un estudi clínic-forense], en el capítol titulat "Violació d'individus per sota dels catorze anys" centrat en aspectes de la psiquiatria forense sobre delinqüents sexuals en general que actuen contra nens. Krafft-Ebing hi descriu diferents tipologies de delinqüents, els divideix segons un origen psicopatològic o no psicopatològic i assenyala com a hipòtesis diferents factors que podrien portar a l'abús sexual infantil.
Krafft-Ebing esmenta la paedophilia erotica com una "perversió psicosexual" i la compara amb el fetitxisme, ja que els nens no són més que un objecte del desig. Escriu que només l'ha trobada quatre vegades durant la seva carrera, dona una descripció breu de cada cas i enumera tres trets comuns: L'individu és depravat per predisposició degenerativa. L'objecte principal d'atracció sexual són els nens més que no pas els adults. Els actes libidinosos comesos consisteixen habitualment només en tocaments i masturbació.
Hi esmenta alguns casos de pedofília entre dones adultes (suggerits per un altre metge) i assevera que l'abús de nens per part d'homosexuals és extremadament infreqüent. Per aclarir millor aquest punt, indica que els casos d'homes adults amb algun trastorn mèdic o neurològic que abusen sexualment de nens no són pedofília autèntica i assenyala que les víctimes d'aquests homes tendeixen a ser grans i pubescents. També defineix la "pseudopaedophilia" com un trastorn relacionat amb "individus que han perdut la libido envers els adults a través de la masturbació i posteriorment s'han inclinat cap als nens per satisfer el seu desig sexual" i afirma que això és molt més habitual.
El neuròleg austríac Sigmund Freud va escriure breument sobre el tema en el seu llibre de 1905 Drei Abhandlungen zur Sexualtheorie [Tres assajos sobre la teoria de la sexualitat], en l'article titulat «Impúbers i animals com a objectes sexuals». Escriu que la pedofília exclusiva és poc freqüent i només a vegades els impúbers són objectes sexuals exclusius. Diu que en general són objecte de desig quan una persona feble "els utilitza com a substituts", o quan un instint incontrolable busca la gratificació immediata i no pot trobar un objecte més apropiat. Estableix un paral·lelisme entre pedofília i zoofília.
El 1906, el psiquiatre i neuroanatomista suís Auguste Forel va proposar el terme "pederosi" com a disposició patològica de desig sexual vers els infants. Semblantment a Krafft-Ebing, Forel distingeix entre l'abús incidental per persones amb demència o altres trastorns i el desig realment preferencial i gairebé exclusiu vers els infants. Tanmateix, a diferència de Krafft-Ebing, Forel pensava que es tracta d'una disposició hereditària probablement determinada per trastorns emocionals produïts durant la infància i que només es pot curar amb psicoanàlisi.
El terme pedofília va esdevenir el més usat per referir-se a una tendència sexual que hom considerava un trastorn i relacionava amb abusos sexuals. Va assolir una acceptació generalitzada durant el segle XX i va aparèixer en els diccionaris mèdics més populars. El 1952 va ser inclòs en la primera edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. Aquesta edició i la posterior (DSM II) llistaven la pedofília com un subtipus de la classificació "desviació sexual", però no s'hi suggeria cap criteri diagnòstic. El DSM-III, publicat el 1980, incloïa una descripció detallada de la pedofília com a malaltia i oferia un seguit de directrius per a la diagnosi. La revisió del 1987, el DSM-III-R, va mantenir en gran manera la mateixa descripció, però va actualitzar i ampliar els criteris diagnòstics.
Aproximació històrica Els costums sexuals han variat força amb el pas del temps i de regió a regió. Els conceptes "nen/adult" estan sotmesos, també, a aquesta variabilitat cultural. Els límits d'edat entre la infantesa i l'edat adulta varien segons els costums culturals i socials, així com els valors, atributs i formes de comportament d'aquests. La forma com es conceptualitzen aquests trets actualment són un altre producte recent de la història de la humanitat, que en gran part es relaciona amb el desenvolupament de les disciplines socials i humanes que es donaren a partir de la segona meitat del .
A l'Antiga Grècia, la pedofília era una relació i un pont, tant sexual com de castedat, entre un home adolescent i un home adult aliè a la seva família immediata i era considerava una institució educativa per a la inculcació de valors morals i culturals. Plató, tot i valorar positivament altres aspectes, fou un dels primers a criticar les relacions sexuals dins d'aquest costum, proposant que evitessin qualsevol expressió carnal i que, en lloc d'admirar les virtuts dels amants estimessin la virtut en si mateixa de forma abstracta. Mentre que la còpula amb els nens sovint es criticava i era considerada com vergonyosa i brutal,Èsquines d'Atenes, "Contra Timarc", 127 altres aspectes de la relació es consideraven beneficioses, com s'indica en proverbis com aquest: «Un amant és el millor amic que pot tenir un noi».Plató, Fedre, 231
Hi ha documentades relacions anàlogues en altres pobles antics, com ara els tracis.Ovidi, Metamorfosis, 10.67-85 L'oposició als aspectes carnals de la pedofília concorren amb la pràctica d'aquesta, tant dins com fora de les cultures en què s'ha donat. Entre els antics grecs, unes poques ciutats la prohibiren, i en unes altres, com Esparta, només es permetia la forma casta de la pedofília, d'acord amb Xenofont.Xenofont, Constitució dels Lacedaemonis, 2.12-14 Així mateix, els escrits de Plató devaluen i finalment condemnen les relacions sexuals amb nens, tot valorant l'autodisciplina de l'amant a l'hora d'abstenir-se de consumar la relació.Plató, Fedre, passim
Entre les tribus nandis africanes, totes les nenes a partir de 8 anys es consideren objecte de possessió comuna i qualsevol pot cohabitar amb elles, ja sigui jove o adult.
Activisme pedòfil miniatura|Símbol en forma de papallona que representa la pedofília. Està format per quatre cors: un de gran i blau per a l'home, un de gran i rosa per a la dona, un de petit i blau per al nen i un de petit i rosa per a la nena. És utilitzat per associacions de defensa dels pedòfils.