El Festival Internacional de la Porta Ferrada és un festival de música que se celebra anualment al municipi de Sant Feliu de Guíxols des dels anys 50 del . Té aquest nom perquè abans se celebrava al davant de la Porta Ferrada.
Etimologia miniatura|Porta Ferrada, Monestir de Sant Feliu de Guíxols Inicialment el festival es deia Festival Musical de la Porta Ferrada. Va mantenir aquesta denominació —amb petites variacions— fins al 1982, quan va canviar per l'actual, Festival Internacional de la Porta Ferrada. L'origen del nom del festival es deu a la localització on van començar a tenir lloc els primers concerts, davant mateix del monument que porta el seu nom, a la plaça Monestir de la població de Sant Feliu de Guíxols. La construcció de la Porta Ferrada se situa entre els segles i .
Història Anys 50 El Festival de la Porta Ferrada va néixer a la població de Sant Feliu de Guíxols l'any 1957, tot i que el primer concert del que hi ha constància és a l'agost de 1958 sota el nom de Festival Musical de la Porta Ferrada.
1958
El programa que va tenir lloc el 13 d'agost de 1958 va ser organitzat per la Junta Local de Información,Turismo y Educación Popular, que presidia el llavors tinent d'alcalde Joan Puig i Ametller, amb la col·laboració de la botiga Ars Populi, una botiga d'art popular propietat de Josep M. Nadal i Sallarés, gran amant de les arts. Sallarés va fer possible la presència al festival de l'Orquestra Filharmònica d'Alemanya del Sud, juntament amb la Coral del mateix nom, tots ells sota la batuta de Thomas Christian David. Les peces que es van interpretar van ésser l'Obertura Leonor III, la Setena Simfonia de Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart. En el setmanari de la localitat Ancora l'aleshores alcalde Robert Pallí recollia una declaració on deixava palesa la importància i ressò que tindria aquest festival amb els anys.
1959
El II Festival de la Porta Ferrada va comptar amb tres concerts els dies 8, 15 i 22 del mes d'agost. El 8 d'agost l'Orquestra de Cambra Lluís Millet, qui en va ser el director, acompanyat de l'eminent pianista guixolenc Joan Padrosa Baus i la col·laboració de la contralt Anna Ricci i un cor de veus blanques, van interpretar peces de Vivaldi Bach i Pergolesi. El 15 d'agost el mateix pianista va interpretar obres de Liszt, Isaac Albéniz i Chopin i el dia 22 l'Orquestra de Cambra Solistes de Barcelona, dirigida per Domingo Ponsa, va interpretar peces de Mozart.
Anys 60 1960
El III Festival de la Porta Ferrada va actuar la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Pich Santasusana, el dia 6 d'agost, amb obres de Ponchielli, Grieg, Wagner, Morera, el guixolenc Juli Garreta, Toldrà i Manuel de Falla.
1961
El IV Festival de la Porta Ferrada tindria lloc el dia 12 d'agost amb un concert únic sota el títol de Festival Beethoven i que va tenir l'Orfeó Gracienc acompanyat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona com a protagonistes, tots ells sota la batuta del mateix director de l'edició anterior. Es va interpretar la Primera i la Novena Simfonia de l'esmentat compositor, aquesta última per primera vegada fora de Barcelona i en forma íntegra.
1962
El V Festival va comptar amb la presència de la formació barcelonesa Orquestra Municipal de Barcelona dirigida pel seu titular, Rafael Ferrer, amb obres de Weber, Häendel, Mendelssohn, Toldrà, Garreta, Granados i Turina.
1963
El VI Festival va tenir lloc el 20 d'agost amb la participació de l'Orquestra de Cambra Solistes de Barcelona, dirigida per Domingo Ponsa. En aquesta ocasió, els intèrprets van ser els violinistes Henry Lewkowicz i Klaus Winkler, que interpretaren els Concerts en re menor per a dos violins i orquestra de Bach, Concert en sol major de Mozart, així com el famós Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo, interpretat per la guitarrista Renata Tarragó.
El mateix any es va inaugurar el I Festival Mediterráneo de Danzas Españolas, a càrrec del Centro Cultural Santiago de Barcelona, nascut el 1941 i que oferia balls catalans, gallecs, valencians i aragonesos. Com a cloenda, es va interpretar la sardana de la sarsuela Cançó d'amor i de guerra, de l'autor valencià Rafael Martínez Valls. Aquest festival es va anar repetint fins entrats els anys 70. No s'ha trobat documentació que acrediti que aquest festival quedava integrat dins el propi Festival de la Porta Ferrada. També aquell estiu es va celebrar el Primer Concurs d'estiu sobre “La tècnica moderna del violí”, a càrrec del concertista polonès Henry Lewkowicz.
1964
La VII edició es va celebrar el dia 29 d'agost i va comptar amb la presència de l'Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Palet Ibars. El programa el van constituir peces d'Enric Granados, Joaquim Malats, Manuel Borgunyó, Haydn, Brahms i la Suite Clàssica Catalana en la menor de Lluís Albert. Es va interpretar també la sardana Juny, del compositor guixolenc Juli Garreta, tot i que no va tenir gaire bona acollida, segons redacta la premsa local del moment.
1965
Es va celebrar un homenatge al compositor guixolenc Juli Garreta.
1966 i 1967
No s'ha trobat constància documental que s'hagués celebrat cap concert.
1968
Representació de l'obra teatral Proceso a la sombra de un burro de F. Dürrenmatt així com diferents espectacles de danses folklòriques durant l'estiu. No es pot assegurar que aquests espectacles formessin part de la programació del Festival.
1969
Sense que l'edició fos numerada, el Festival va comptar amb dos concerts, ambdós amb la presència de l'Orquestra de Cambra de Barcelona, dirigida en les dues ocasions pel mestre Adrià Sardó. Va actuar com a solista el violinista empordanés Gonçal Comellas, interpretant el Concert en mi major de Bach. La resta de programa va consistir en peces de Mozart, Vivaldi, Grieg, Turina i va cloure el concert la interpretació de la sardana Heroica d'Enric Casals.
El segon concert, el dia 9 d'agost, va ser protagonitzat pel tenor català Gaietà Renom, que va interpretar diferents peces de Xavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, Enric Morera i Lluís Maria Millet, entre d'altres. La resta del programa va consistir en el Concerto Grosso d'Arcangelo Corelli i Aires i Dances Antigues d'Ottorino Respighi.
Anys 70 1970
Va comptar amb la presència de l'Esbart Verdaguer acompanyat de la Cobla Barcelona. És l'única actuació de la qual hi ha constància aquell any.
1971
No s'ha trobat constància documental que s'hagués celebrat cap concert.
1972
Concretament el 22 de juliol, va actuar l'Orquestra Simfònica Municipal de València sota la direcció del seu mestre titular Luis García Navarro. Aquell any, el Festival va ser nomenat Festival de Música Simfònica a la Porta Ferrada, també sense numeració. El repertori en aquella ocasió va consistir en obres de Granados, Turina, Wagner, Palau i Garreta. i la seva actuació va ser llargament aplaudida i en va rebre molt bona crítica. Es va donar la circumstància que el compositor guixolenc Juli Garreta no constava en el repertori de l'orquestra valenciana i gràcies a la intervenció de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Feliu, varen poder incorporar la sardana Juny en el seu programa.
1973
Sota el nom de Festival de Música Catalana, varen tenir lloc tres concerts els dies 21 i 28 de juliol i 11 d'agost.
El primer, va comptar amb la presència de tres cobles barcelonines, la Cobla Popular, la Cobla La Principal del Llobregat i la Cobla Barcelona, dirigides pel guixolenc Lluís Lloansí interpretant diverses sardanes clàssiques i remarcant l'estrena de la sardana "Porta Ferrada" que el mestre barceloní Antoni Ros-Marbà va dedicar a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. El dia 28 de juliol va actuar el Quintet de Vent Ciutat de Barcelona, compost per cinc membres de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Salvador Gratacós, flauta; Doménec Segú, oboé; Rodolf Giménez, clarinet; Ramón Isbert, fagot i Nicanor Sanz, trompa. En aquesta ocasió, les obres que es van oferir van ser de Rameau, Beethoven, Haydn, Pierné i Lamotte de Grignon. Davant la llarga durada dels aplaudiments, que segons redacta la premsa local va ser de dos minuts, el Quintet va oferir un Scherzo de Stainer i un vals del Quintet de Hindemith.
1974
El 27 de juliol, i sota la denominació de Festival Estival de Música, va actuar l'Orquestra Ciutat de Barcelona sota la batuta del seu director titular Antoni Ros-Marbà i amb l'acompanyament al piano del guixolenc Joan Padrosa Baus, interpretant el Concert en Re major de Mozart. La resta de programació va consistir en l'Obertura de Les Noces de Fígaro, també de Mozart, la Suite Simfònica Pastoral de Garreta i la Suite Simfònica de Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner. Es va interpretar també la sardana "Porta Ferrada" en versió per orquestra, obra composta pel mateix director Antoni Ros-Marbà.
1975
Tres concerts, el 26 de juliol, el 9 d'agost i el 23 del mateix mes. En el primer, va comptar novament amb la presència de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida pel mestre Rafael Ferrer amb el següent programa, Suite nr. 3 de Bach, Desintegració morfològica de la xacona de Bach, de Xavier Montsalvatge i diverses obres del guixolenc Juli Garreta.
Els concerts del mes d'agost van tenir com a protagonista el violoncel·lista Lluís Claret, acompanyat al piano per Rose Maria Cabestany, interpretant obres de Garreta i el segon concert va comptar amb l'actuació del pianista guixolenc Joan Padrosa amb un repertori del mateix compositor.
1976 i 1977
No s'ha trobat constància documental que s'hagués celebrat cap concert.
1978
Concretament el dia 12 d'agost es va interpretar un concert per a cobla i cors, bàsicament composicions sardanístiques en versió concert, amb la presència de la Cobla La Principal del Llobregat i la Coral Polifònica de Girona. Es van executar peces de Serra, Morera, Toldrà i Garreta, entre d'altres, dirigides totes elles pel mestre guixolenc Lluís Lloansí.
1979
Van tenir lloc una sèrie de concerts de diferents disciplines entre els mesos de juliol i setembre però que no van quedar emmarcats dintre del festival com a tal.
Anys 80 1980
Aquell any es van repetir concerts per a cobla i cors el dissabte 9 d'agost, sota la batuta del mateix director que havia dirigit en l'edició de 1978, el guixolenc Lluís Lloansí i aquesta ocasió va comptar amb l'actuació de la cobla La Principal del Llobregat i la Cobla Mediterrània, acompanyats per l'Orfeó Manresà. Es va executar per primera vegada a Sant Feliu l'obra Fantasia Lírica del compositor que dirigia en aquella oportunitat i la resta de programa va estar compost per obres de Pérez Moya, Josep Maria Vilà i Eduard Toldrà, entre d'altres.
El dissabte 23 d'agost, el pianista guixolenc Joan Padrosa Baus va executar un recital amb peces de Liszt, Rapsòdia Hongaresa núm. 2, Gran Sonata i Tres estudis, l'estrena de l'obra de Josep Maria Vilà i Gandol Impressió de capvespre, Tres divertiments de Xavier Montsalvatge i Quatre danses del compositor lleidatà Enric Granados, que va tenir un gran èxit de públic i de crítica a la premsa local.
1981
Després de sis anys d'absència, tornava a actuar l'Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida pel jove director Edmon Colomer. El concert es va iniciar amb el preludi dEl barber de Sevilla de Rossini i va concloure amb la Simfonia núm. 9 Nou Món d'Antonín Dvorák. El programa es va completar amb una quasi estrena d'una obra de Juli Garreta, Les Illes Medes que no s'havia interpretat des de feia més de quaranta anys, des que va ser estrenada per l'Orquestra Pau Casals l'any 1923. Les còpies de la partitura es van perdre durant la guerra civil espanyola i els originals havien quedat oblidats durant molts anys en un arxiu musical.
1982