va ser un esportista, empresari, banquer i alt càrrec català. Atès el seu pas com a directiu per diverses empreses i institucions tant públiques com privades, especialment a la Generalitat de Catalunya, al Futbol Club Barcelona i a Rothschild & Co, fou considerat com una de les figures més poderoses en el panorama econòmic i corporatiu de Catalunya.

Trajectòria Vilarrubí i Carrió inicià la seva trajectòria com a jugador d'hoquei. Havia après a patinar sobre gel durant les seves estades de joventut a Puigcerdà i en les primeries de la dècada del 1970, encara d'adolescent, exercí de porter d'hoquei sobre herba a l'Atlètic Terrassa Hockey Club. Aquell fet, sumat a la seva habilitat en el patinatge sobre gel de les estades a Puigcerdà, feren que la secció d'hoquei sobre gel del Futbol Club Barcelona, constituïda el 1972, el fitxés per tal de constituir el seu primer equip. Hi romangué quatre anys, fins que hagué d'abandonar-lo per causa de diverses lesions.

Un cop abandonat l'esport de competició, es vinculà estretament als món dels negocis i a la política de Convergència i Unió i a la figura del president català Jordi Pujol i Soley. Vilarrubí i Carrió havia estat militant d'Unió Democràtica de Catalunya del 1974 ençà i la fusió d'ambdós partits el situà com a figura de consens. Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i amb l'entrada de CiU al Govern de la Generalitat, li fou assignada la tasca de participar significativament en la creació de Catalunya Ràdio: en fou secretari general i director adjunt entre els anys 1983 i 1986 per tal d'endreçar-ne l'estructura administrativa i d'empresa pública. Posteriorment, fou designat director general de l'organisme de les loteries catalanes: l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya (EAJA), càrrec que mantingué fins al 1988. Més endavant, retornà al sector audiovisual per a exercir de conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRT). I en aquella mateixa faceta, també se li atribueix haver format part de l'equip fundador de RAC 1.

Vilarrubí i Carrió també fou president del hòlding empresarial CVC Grupo Consejeros i de la corredoria d'assegurances Willis S&C.

Entre el 2010 i el 2017, dins dels mandats dels presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, va ser vicepresident del FC Barcelona i responsable de l'Àrea Institucional i Internacional. El 2017 va dimitir pel desacord amb la decisió del president Bartomeu de mantenir el partit de futbol Barcelona-Las Palmas, quan a Catalunya s'estava fent la votació de l'1 d'octubre de 2017 enmig de nombrosos incidents contra els votants.

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva presència significativa en la vida econòmica i social catalana a través de diferents empreses i institucions». Des de l'any 2016, quan formava part del la junta del FC Barcelona, fou nomenat president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, càrrec en què fou reelegit el 2020 per a quatre anys més.

Va ser soci fundador de Forbes House a Espanya, un club privat exclusiu associat a la marca Forbes, dissenyat com un espai de networking per a empresaris, líders culturals i polítics, amb seu principal a Madrid.

Vilarrubí es trobava imputat i enfrontat a judici oral a l'Audiència Nacional pel cas Pujol, acusat dels delictes de blanqueig de capitals (amb petició de 3 anys de presó) i falsificació de document mercantil (2 anys), per suposades operacions financeres amb Jordi Pujol i Ferrusola relacionades amb l'entrada al restaurant Torre del Remei i la cerca de terrenys per competicions hípiques. El judici contra la família Pujol i els deu empresaris implicats, incloent-hi Vilarrubí, va començar el 24 de novembre de 2025 i continuava obert a la data de la seva defunció.

Vida personal Es va casar en primeres núpcies amb Maria Rosa Jordà, amb qui va tenir una filla i un fill. El 1999 es va casar en segones núpcies amb l’empresària Sol Daurella, presidenta de Coca‑Cola Europacific Partners, amb qui va tenir una filla. Durant el mes anterior a la seva defunció, va patir diversos ingressos hospitalaris al Centre Mèdic Teknon relacionats amb afeccions cardíaques.

Vilarrubí va mostrar una passió destacada per l'hípica, disciplina en la qual va actuar com a president del Club Internacional de Propietaris de Cavalls de Salt, va impulsar centres eqüestres a Catalunya —com a la Cerdanya— i va col·laborar amb Oxer Sport en esdeveniments de salt d'obstacles, a més de ser fundador i president de l'Ifema Madrid Horse Week. La seva filla més gran, Carlota Vilarrubí i Jordà, metgessa de professió, va heretar d'ell aquesta passió.

En la seva altra gran afició, la gastronomia, a banda de presidir l'Acadèmia Catalana, va promoure la diversitat de la cuina catalana i organitzar premis, tant per la cuina tradicional com la creativa, i iniciatives com l'exposició Ensenyar les cartes o el documental La sopa d’all i el món que ve.

Referències

Categoria:Creus de Sant Jordi 2015 Categoria:Directius del FC Barcelona Categoria:Atlètic Terrassa Hockey Club Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Dirigents de futbol barcelonins Categoria:Morts el 2025 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1954