El Teatre Clavé va ser un teatre del municipi de Mataró (Maresme). L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció El Teatre Clavé tenia doble façana, al carrer de Montserrat i a la Rambla. Aquesta façana, la principal, té planta baixa i dos pisos i de les dues crugies que la configuren una és l'entrada del teatre i l'altra és ocupada per una entitat bancària. Fou construïda pels voltants de l'any 1880, dins d'un estil que podríem denominar eclèctic.

Molt més austera és la gran façana del carrer de Montserrat, obra del mataroní Josep Puig i Cadafalch, construïda l'any 1901, amb finestres coronelles. La planta interior del teatre era circular ultrapassada. L'any 1920 l'arquitecte Enric Sagnier hi feu reformes: es van construir les llotges, l'amfiteatre i el galliner o galeria de general, amb decoració inspirada en el Teatre Tívoli de Barcelona. Aquesta decoració era feta tota de guix molt recarregada seguint els cànons estètics d'un neobarroquisme al gust de la classe hegemònica mataronina de l'època.

Aquesta decoració dels anys 20, però, va ser llevada l'estiu del 1977 per retornar el teatre al seu aspecte primitiu. L'escenari era de dimensions considerables, cosa que permetia la participació d'un gran nombre d'actors i actrius.

Història Les primeres notícies que es tenen del teatre corresponen a l'arrendament que en feu el Banc Vitalici d'Espanya a la Societat Coral «La Constància» o «La Nueva Constancia», que ja s'havia extingit al 1915; des de llavors passà a denominar-la Circol Clavé, o Teatre-Circ Clavé, en homenatge al compositor català Josep Anselm Clavé.

Al 1919-1920 s'hi feren les grans reformes i passà a anomenar-se Clavé-Palace, un nom que mantingué fins a l'any 1939, en què quedà simplement «Teatro-Cine Clavé». Els mataronins també l'han anomenat el «Petit Liceu», per la seva forma de ferradura i la perfecta sonoritat.

S'hi van celebrar grans esdeveniments, obres de teatre, sarsueles de gran capacitat, i també altres actes culturals. Així, el 30 de juliol de 1905 hi tingué lloc un certamen literari organitzat per la Societat Recreativa Nueva Constancia, que presidí Josep Puig i Cadafalch. El 28 de juliol de 1918 s’hi van celebrar els Jocs Florals, que presidí Pompeu Fabra, organitzats per les Joventuts de la Lliga Regionalista a Mataró i el setmanari La Nau, òrgan de la Lliga i amb la presència de Puig i Cadafalch, ja president de la Mancomunitat de Catalunya. Amb el teatre ple de gom a gom, Fabra hi pronuncià –pocs anys després d'haver-se publicat unes Normes ortogràfiques que no tothom admetia– un discurs que feia front a la dissidència i va portar controvèrsiaː «Filòlegs i poetes».

Especialment entre els anys 20 i 50 va ser l'ànima de la vida cultural mataronina de l'espectacle. A partir d'aquest darrer moment esdevingué sala per a projeccions cinematogràfiques fins a principi de la dècada dels anys setanta, en què es tancà el teatre.

El teatre fou enderrocat l'any 1979, tot i la pressió veïnal per evitar-ho, organitzada entorn de la campanya «Salvem el Clavé». Només en resta la façana. Des de 2002 està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), amb el número de registre 3118-I.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Mataró Clave Categoria:Edificis de Mataró