Lalfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.
Llista i ordre de les lletres Segons la norma clàssica occitana (en curs d'estudi al Conselh de la Lenga Occitana), l'alfabet occità té 23 lletres dins l'ordre següent:
A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z
Les lletres K, W i Y es considera que són forasteres i només s'empren en mots d'origen foraster, no gaire adaptats a l'occità, com ara whisky, watt, Kenya. Amb tot s'insereixen dins l'ordre alfabètic internacional.Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (PDF) (standard Occitan orthography).
Noms de les lletres Els noms de les lletres són: {| class=wikitable style="text-align:left" ! Lletra ! Nom: ortografia ! Nom: fonètica(pronúncia estàndard mitjana,per defecte) ! Nom: fonètica(altres pronúncies regionals,indicades si són diferents) |- |A a || a || || |- |B b || be, be (n)auta || || alv. , niç. va. |- |C c || ce || || alv. |- |D d || de || || alv. |- |E e || e || || alv. |- |F f || èfa || || alv. llem. , niç. va. |- |G g || ge || || alv. , llem. , gas. |- |H h || acha || || alv. llem. , niç. va. |- |I i || i || || |- |J j || ji || || llem. |- |(K k) || ca || || |- |L l || èla || || alv. llem. , niç. va. |- |M m || èma || || alv. llem. , niç. va. |- |N n || èna || || alv. llem. , niç. va. |- |O o || o (ò) || |- |P p || pe || || alv. |- |Q q || cu || || alv. |- |R r || èrra || || alv. llem. , niç. , va. , pro. |- |S s || èssa || || alv. llem. , niç. va. |- |T t || te || || alv. |- |U u || u || |- |V v || ve, ve bassa (gas. ve, ve baisha) || || alv. , llem. pro. , niç. va. gas. |- |(W w) || ve dobla || || alv. , llem. pro. , niç. va. gas. |- |X x || ixa || || alv. llem. pro. gas. , niç. va. |- |(Y y) || i grèga || || alv. llem. , pro. , niç. va. |- |Z z || izèda|| || alv. llem. , pro. , niç. va. |} Els noms de les lletres són femenins: una èfa, una ce, la te. Eventualment, també, poden ésser masculins: un èfa, un ce, lo te. En aquest cas, els noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) i i grèga (Y) esdevenen al masculí be naut, be bas, ve doble i i grèc.
L'elisió és freqüent davant d'un nom de lletra que comença per una vocal, segons l'ús atestat per Frederic Mistral en Lou Tresor dóu Felibrige: l'èfa, l'i (més clàssic que la èfa, la i).
Signes diacrítics Remarca — Per una explica més detallada dels signes diacrítics, vegeu: pronúncia de l'occità.Qualques signes diacrítics serveixen per modificar o precisar la pronúncia de les lletres de l'alfabet occità. Laccent greu (accent grèu) (_̀) es pot trobar sobre à, è, ò. Laccent agut (_́) es pot trobar sobre á, é, ó, í, ú. La dièresi (lo trèma) (¨) es pot trobar sobre ï, ü. La cedilla (cedilha) (¸) es pot trobar sota la ç trencada. El punt volat (ponch interior o en gascó punt interior) (·) es pot trobar entre les consonants següents: n·h i s·h. S'utilitza en gascó.
Bé cal notar que els signes diacrítics són obligatoris sobre les majúscules tal com sobre les minúscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN* '').
Referències
occita Categoria:Lingüística occitana