Daniel Canogar (Madrid, 1964) és un artista de la videocreació, fill del pintor Rafael Canogar, un dels seus referents. És considerat un dels pionersViaje al interior de la cultura - 20/10/13. RTVE. A la carta del vídeo mapping, un moviment en el que es busca projectar imatges en superfícies reals per aconseguir un efecte tridimensional.
Ha realitzat treballs en espais públics, a museus i galeries de tot el món i dins d'aquestes obres podem trobar fotografies, vídeos i instal·lacions i sempre treballant amb el contrast entre llums i ombres i materials reutilitzats, tot ells tecnològics. Entre les seves obres més destacades hi ha: Quadratura; Travesías; Storming Times Square; Waves; Scanner o Constelaciones; entre d'altres.
Les seves exposicions individuals inclouen «Billow» a la galeria bitforms (Nova York, NY, 2020); “Liquid Memories” a la sala Kubo-Kutxa (San Sebastià, 2019); Augmenta una instal·lació temporal per al Grand Lobby Wall al Moss Arts Center, Virginia Tech (Blacksburg, VA, 2019); «Echo» al Museu d’Art de la Universitat Paul i Lulu Hilliard (Lafayette, LA, 2019); “Melt the Solids” a la Wilde Gallery (Ginebra, 2018); “Fluctuacions” a la Sala Alcalá 31 (Madrid, 2017); “Echo” a bitforms gallery (Nova York, NY, 2017) i Max Estrella Gallery (Madrid, 2017); “Sikka Ingentium” al Museu Universidad de Navarra (Pamplona, 2017); “Quadratura” a Espacio Fundación Telefónica (Lima, 2014); “Vòrtices” a la Fundació Canal Isabel II (Madrid, 2011); Synaptic Passage, una instal·lació encarregada per a l’exposició “Brain: The Inside Story” al Museu Americà d’Història Natural (Nova York, NY, 2010) i dues instal·lacions al Sundance Film Festival (Park City, UT, 2011).
Ha exposat al Museu Reina Sofia de Madrid; NewArt Centre de la NewArt Foundation Reus; Wexner Center for the Arts, Ohio; Centre d’Art Contemporani Offenes Kulturhaus, Linz; Kunstsammlung Nordrhein Westfallen, Düsseldorf; Museu Hamburger Bahnhof, Berlín; Museu Contemporani Borusan, Istanbul; Museu Americà d’Història Natural, Nova York; Museu Andy Warhol, Pittsburgh; Museu de la fàbrica de matalassos, Pittsburgh; Palacio Velázquez, Madrid; Galeria Max Estrella, Madrid; galeria bitforms, Nova York; Art Bärtschi & Cie Gallery, Ginebra; Eduardo Secci Contemporani, Florència; el Museu Alejandro Otero, Caracas i el Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona.
Va començar amb la fotografia i, ara mateix, és un artista que treballa la instal·lació. El seu procés a l'hora de crear les seves obres, és sempre el mateix.
Referències
Vegeu també Edi Hirose
Enllaços externs Web de l'artista
Categoria:Artistes madrilenys Categoria:Videoartistes Categoria:Nascuts el 1964