Corint (en , Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta. La ciutat moderna de Corint es troba a aproximadament 5 km al nord-est de les ruïnes antigues. Des del 1896, excavacions arqueològiques sistemàtiques de Corint dutes a terme per l'American School of Classical Studies at Athens han revelat grans parts de la ciutat antiga i investigacions recents dirigides pel Ministeri de Cultura grec han il·lustrat importants facetes noves sobre l'Antiguitat.
Territori El territori de la ciutat era poc fèrtil i només era agrícolament aprofitable la planta entre la ciutat i Sició, territori que era compartit amb aquesta ciutat. Anava una mica al nord i una mica al sud de l'istme; antigament la frontera entre Corint i Mègara era a Cròmmion però més tard Corint. es va estendre més enllà fins a les roques Scironies i altres passos de les muntanyes Gerània o Geranea; al sud de l'istme posseïa una part del Peloponès que anava fins al vessant nord de les muntanyes d'Argos i per la costa del golf Sarònic fins prop d'Epidaure. Amb Sició la frontera era el riu Nemea; també tenia frontera amb Cleones.
Al sud de Cèncrees el riu Oenium corria cap al golf Sarònic formant un promontori anomenat Quersonès i una punta anomenada Rheitos, i enmig una badia on els atenencs sota Nícies van desembarcar el 425 aC intentant prendre possessió de la muntanya Solúgeios que els espartans i corintis dominaven i des on volien organitzar la guerra contra Corint, però encara que van derrotar l'exèrcit corinti allí estacionat, però una part de l'exèrcit va quedar amagat i van arribar reforços i Nícies va haver de reembarcar; allí hi havia la ciutat de Solugeia o Solygeia i al darrere el port de Pireos o Peiraios (avui Frango-Limiona i abans Porto Franco), deshabitat, i el darrer abans d'Epidaure; a aquest port de Pireos alguns vaixells espartans que s'hi van refugiar foren bloquejats pels atenencs el 412 aC.
Al sud de Corint, a la part nord de les muntanyes d'Argos, hi havia la vila de Tenea i probablement la de Petra (d'eon era originar Cípsel, ja que hi vivia el seu pare Etió).
Al nord de l'istme, a la part oriental hi havia unes planes dirigides al golf Sarònic i a l'oest una zona de muntanyes dirigides al golf de Corint. La punta nord-est es deia Olmies i la sud-oest Heraeion (avui Sant Nicolau o Melankávi); aquest districte va portar el nom de Perea (que vol dir "país més enllà de l'istme"). La ciutat principal era Pireion (avui Perachóra) i la seguien Enoe i Heraion. A Perea va fer campanya Agesilau el 390 aC ocupant Pireion, Enoe i Heraion. Hi havia també prop d'Heraion unes aigües termals (Therma avui Lutráki) en el camí que portava cap a Lekeion. Prop d'Heraion hi havia un llac amb el mateix nom que avui es diu Vuliasmeni.
Entre l'istme i les roques Sirònies hi havia Cròmmion i després Sidos al sud, i a l'est el temple d'Apol·lo Latos que marcava el límit amb Mègara probablement prop de la vila actual de Kinéta.
Història Prehistòria i mites fundacionals La ceràmica neolítica suggereix que l'indret de Corint va ser ocupat des d'almenys tan d'hora com el 6500 aC, i contínuament ocupat en l'edat del bronze, quan, s'ha suggerit, l'assentament va actuar com un centre de comerç. No obstant això, hi ha una caiguda dramàtica en les restes de ceràmica durant la Fase primerenca Hel·làdica II, i només escasses restes de ceràmica en les fases PH III i MH; així doncs, sembla que la zona estava molt escassament habitada en el període immediatament anterior al període micènic. Mentre que la ceràmica que data de l'època micènica és insignificant a l'indret de Corint, hi havia un assentament a la costa, a prop de Lequeu que negociava a través del Golf de Corint; el lloc de la mateixa Corint no fou probablement molt ocupada de nou fins al voltant de l'any 900 aC, quan es creu que el doris es van establir allà.
Segons el mite grec, la ciutat va ser fundada per Corint, descendent del déu Hèlios (el Sol), mentre que altres mites suggereixen que va ser fundada per la deessa Efira, una filla del tità Oceà, d'aquí el nom antic de la ciutat (també Efira).
Alguns noms antics pel lloc, com ara Corint, deriven d'una llengua pelasga pre-grega; sembla probable que Corint fos també el lloc d'un ciutat-palau micènica de l'edat del bronze, com Micenes, Tirint o Pilos. Segons el mite, Sísif va ser el fundador d'una raça dels antics reis de Corint. Va ser també a Corint que Jàson, el líder dels argonautes, va abandonar Medea. Durant la Guerra de Troia, tal com es descriu a la Ilíada, els corintis participaren sota el lideratge d'Agamèmnon.
En un mite corinti relatat al a Pausànias,Pausànias, Descripció de Grècia II, 1.6 i 4.7 Briàreu un dels hecatonquirs, va ser l'àrbitre en una disputa entre Posidó i Hèlios, entre el mar i el sol. El seu veredicte va ser que l'Istme de Corint pertanyia a Posidó i l'Acròpoli de Corint, Acrocorint, a Hèlios.
La Font de Pirene es troba dins dels murs de l'acròpoli. «La font, que està darrere del temple, diuen va ser el regal d'Asop a Sísif. Aquest últim sabia, segons conta la llegenda, que Zeus havia arrabassat Egina, filla d'Asop, però es va negar a donar informació al sol·licitant abans que no regalés un brollador a Acrocorint».Pausànias, Descripció de Grècia II, 5, 1
L'heracliada Aletes, fill d'Hippotes, és el llegendari primer rei dòric de la ciutat on els doris eren al començament una minoria dirigent; els no doris foren admesos més tard en la ciutadania. Aletes i els seus descendents hi foren reis durant dotze generacions i 327 anys, des del 1074 aC fins a 747 aC segons la data tradicional (trenta anys després de la conquesta dòrica): Aletes,(38 anys), Ixió, (38 anys), Ageles I (37 anys), Primnis (35 anys), Baquis (35 anys), Ageles II (30 anys), Eudemos (25 anys), Aristodem (35 anys), Agemó (16 anys), Alexandre (25 anys), Telestes (12 anys) i Autòmenes (1 any).
Corint sota els Baquiades
Corint havia estat un oasi a la Grècia del .Édouard Will, Korinthiaka: recherches sur l'histoire et la civilisation de Corinth des origines aux guerres médiques (París: Boccard) 1955. Els Baquíada (grec antic: Βακχιάδαι Bakkhiadai ), un clan dòric estretament unit, van ser el grup de llinatge governant de l'arcaica Corint en els segles setè i vuitè abans de Crist, un període d'expansió de poder cultural de Corint. El 747 aC (data tradicional) una revolució aristocràtica va enderrocar els reis Baquíades, quan el clan reial dels Baquíades, que comptava potser amb un parell de centenars d'homes adults, va prendre el poder de l'últim rei, Telestes. Telestes va ser assassinat per Arieu i Perantes, que eren també Baquíades. , vol. I p. 450). Ha estat objecte de debat fins a quin punt aquesta primerenca història és un mite genealògic. Es va prescindir de la reialesa i van governar com un grup, que regia la ciutat amb l'elecció anual d'un prità, que ocupava el càrrec de rei Potser es va retenir la designació "rei", per raons de culte, atès que un rei era normalment un intercessor essencial amb els déus. (Stewart Irvin Oost, "Cypselus the Bacchiad" Classical Philology 67.1 (Gener de 1972, p. 10-30) p. 10F) Vegeu: Rex sacrorum per la seva breu durada,Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, VII, 9, 6; Pausànias. Descripció de Grècia, II, 4, 4 sens dubte, un consell (encara que cap està específicament documentat en els escassos materials literaris) i un polemarc al capdavant de l'exèrcit.
Durant el govern Baquíada, 747-650 aC, Corint es va convertir en un estat unificat. En aquella època es van construir edificis públics i monuments a gran escala. El 733 aC, Corint va establir colònies a Corcira i Siracusa. Pels volts del 730 aC, Corint va emergir com una ciutat grega molt avançada amb almenys 5.000 habitants.
Aristòtil explica la història de Filolau de Corint, un Baquíada que fou un legislador a Tebes. Es va convertir en l'amant de Diocles, el guanyador dels Jocs Olímpics. Tots dos van viure durant la resta de les seves vides a Tebes. Les seves tombes van ser construïdes prop l'una de l'altra.Aristòtil. Política, 1274
En 657 aC, el polemarc Cípsel va obtenir un oracle de Delfos que s'interpretà en el sentit que havia de governar la ciutat.Heròdot. Històries, V, 92 Ell va prendre el poder i exilià els baquíades. La seva mare havia estat del llinatge Baquíada, però en ser coixa, s'havia casat fora del clan.
Corint sota els tirans
Cípsel () va ser el primer tirà de Corint, al . Entre els anys 658 aC i el 628 aC, va treure l'aristocràcia Baquíada del poder i va governar durant tres dècades. Va construir temples a Apol·lo i Posidó el 650 aC.
Aristòtil escriu que «Cípsel de Corint havia fet un vot que si ell es convertia en amo de la ciutat, s'oferiria a Zeus tota la propietat dels corintis. En conseqüència, els va ordenar que fessin una devolució de les seves possessions».Aristòtil. Economia, llibre II, 1346
Al , sota el govern de Cípsel (r 657 aC-627 aC) i el seu fill Periandre, la ciutat va enviar colons per fundar nous assentaments: Epidamne (l'actual Durrës, Albània), Siracusa, Ambràcia (l'actual Lèucada), Còrcira (l'actual ciutat de Corfú) i Anactorium. Periandre també va fundar Apol·lònia a Il·líria (l'actual Fier, Albània) i Potidea (a Calcídica).
Va esdevenir en joc entre Atenes i Esparta en Guerra del Peloponès. Durant aquesta guerra, la marina peloponèsia fou bàsicament coríntia. Amb la pau del 421 aC (pau de Nícies), els corintis no es van voler sumar i van formar una altra lliga amb Argos, Mantinea i Èlida, però aviat van tornar a formar aliança amb Esparta, que es va mantenir fins al final de la guerra. Quan Atenes es va haver de rendir després de la Batalla d'Egospòtamos, els corintis i beocis van demanar arrasar la ciutat derrotada.
El 635 aC, la colònia de Corcira va derrotar la de la seva metròpoli en una batalla naval, però després fou novament sotmesa. L'única colònia a l'est del golf Sarònic fou Potidea, a la Calcídia. Corint fou també una de les nou ciutats gregues que patrocinaren la fundació de la colònia de Nàucratis a l'antic Egipte. Nàucratis va ser fundada per acomodar el volum de comerç creixent entre el món grec i l'Egipte faraònic, durant el regnat del faraó Psamètic I de la dinastia XXVI.
Amb l'increment de riquesa i les més complicades relacions comercials i estructures socials, les ciutats estat gregues tendiren a enderrocar als seus tradicionals i hereditàris sacerdots-reis. Corint, la més rica de les polis arcaiques, va obrir el camí. Igual que els signori de la baixa edat mitjana i el Renaixement Itàlia, els tirans en general prengueren el poder al capdavant d'algun suport popular. Sovint, els tirans van calmar la població per la defensa de les lleis i costums existents, i el conservadorisme estricte en les pràctiques de culte. Igual que en el Renaixement italià, és un culte a la personalitat naturalment substituït pel dret diví de l'antiga casa reial legítima.
Cípsel, fill d'Eeció i una dona desfigurada anomenat Labda, eren membres del llinatge Baquíada i van usurpar el poder per l'arcaic dret matriarcal de la seva mare. miniatura|esquerra|Temple d'Apol·lo, antiga Corint. miniatura|Periandre (Περίανδρος) (r. 627–585 aC).