Per a conèixer la llista de les lletres de l'occità, vegeu: alfabet occità.
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions. Per raons de claredat pedagògica i d'economia, aquest article presenta les regles de pronunciació més generals, en funció de les modalitats regionals més esteses de l'occitan larg, sense tenir en compte tots els matisos locals. Dins del requadre, la pronunciació per defecte (en l'alfabet fonètic internacional), dins la columna central, és la del llenguadocià, la qual és també la pronunciació de la major part dels altres dialectes; s'indica la pronunciació regional diferenciada, dins la columna de la dreta, només quan és diferent de la del llenguadocià. Nota — Pel vivaroalpí, s'indica ací sobretot les tendències fonètiques del vivaroalpí de l'est (alpí). Cal saber que el vivaroalpí de l'oest (vivarodelfinès) té una pronunciació bastant similar a la de l'alvernès.
El principi de les grafies englobants L'ortografia de l'occità (en la norma clàssica) té regles de pronunciació variables segons els dialectes. Un dels principis és privilegiar les "grafies englobants" o "grafies suport": una mateixa manera d'escriure accepta regles de pronunciació segons els dialectes. Aquest principi entra dins del principi més general de la "diasistemacitat", és a dir, es posen en valor les correspondències regulars entre els diferents dialectes, els quals són units dins el mateix diasistema (el sistema de les correspondències interdialectals que fan cohesió de la llengua occitana).
Vocals Grafema Pronunciació per defecte Pronunciació regional diferenciadaa en general alvernès i llemosí: si és tònica si és abans de l'accent tònic -a final, àtona niçard i vivaroalpí: (també cap a Nimes, Montpeller, Seta i a tot el sud-alvernès)-as final, terminació àtona provençal: ( dins els verbs a la 2a persona del singular) niçard: ( dins els verbs a la 2a persona del singular) vivaroalpí: alvernès: llemosí: -an final, terminació tònica ( dins certs mots internacionals) provençal, niçard, vivaroalpí: llemosí i alvernès: ( dins certs mots internacionals) (també aquesta pronunciació es troba dins els parlars llenguadocians i vivaroalpins del Massís Central).-an final, terminació àtona dins els verbs a la 3a persona del plural provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: Nota - Al costat de la pronunciació referencial , es pot escoltar també dins força parlars.à á provençal i niçard: montpellerenc, cevenol: ai provençal, vivaroalpí, alvernès, llemosí: si és tònic si és àtonau provençal, vivaroalpí, alvernès, llemosí: si és tònic si és àtonè alvernès: llemosí: , però no es fa cap distinció entre i .e, é alvernès: llemosí: , però no es fa cap distinció entre i .i * * després de vocal * o davant d'una vocal í -ion final provençal: niçard, vivaroalpí: llemosí: ò niçard: en general, però en certs mots (també en certs parlars provençals, llenguadocians, vivaroalpins i alvernesos)ó o * * o davant d'una vocal oi, ói llemosí: (també en provençal marítim)oï, oí o u * * després vocal* o davant una vocal En certs parlars de la costa mediterrània, u passa de a .uè, ue uè gascó: ue llemosí: ue alvernès: uè vivaroalpí, niçard, provençal: ue uò
Vocal + s en llemosí i en alvernès En llemosí, una s a final de síl·laba és sovint muda, però allarga la pronunciació de la vocal precedent: as, às, ás es, és ès a final de mot is, ís òs os, ós us, ús s es pronuncia sempre en els mots internacionals.
En alvernès, una s a final de síl·laba és sovint muda, però no allarga la vocal precedent. as, às, ás es, és ès a final de mot is, ís òs os, ós us, ús Per contra s es pronuncia davant c/qu, p, t, ch (almanco en sud-alvernès). s es pronuncia sempre en mots internacionals.
Consonants Grafema Pronúncia per defecte Pronúncia regional diferenciadab ( entre dues vocals o al contacte de , e ) provençal, niçard, vivaroalpí, llemosí: alvernès:
davant i, u-b final provençal, alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals)bt llemosí, alvernès, provençal, niçard, vivaroalpí: c * * davant e, i alvernès:
davant u davant e davant i-c final provençal, alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals)ç davant a, o, u alvernès: davant a, o davant u-ç final alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals) provençal: (però muda després d'un diftong)cc només davant e, i gascó: llemosí, vivaroalpí, niçard, provençal: alvernès: davant e davant ich llemosí: (també en alguns parlars llenguadocians, vivaroalpins i provençals) alvernès:
davant i, u-ch final alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals) provençal: muda (rarament: en els mots internacionals)d ( entre dues vocals o al contacte de , i ) provençal, niçard, vivaroalpí, llemosí: alvernès:
davant i, u-d final provençal, alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals) dd provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: f alvernès:
davant i, ug * ( entre dues vocals o al contacte de , e )* davant e, i gascó: ( entre dues vocals o al contacte de , i ) davant e, i provençal, niçard, vivaroalpí:
davant e, i llemosí:
davant e, i (també en alguns parlars llenguadocians, vivaroalpins i provençals) alvernès:
davant u davant e davant i-g final * * en alguns mots llemosí, alvernès, provençal: mudagd gascó, llemosí, alvernès, provençal, niçard, vivaroalpí: gu davant e, i ( entre dues vocals o al contacte de , i ) provençal, niçard, vivaroalpí, llemosí: alvernès: davant e davant igü (o gu, dièresis facultativa) ( entre dues vocals o al contacte de , i ) provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: h muda gascó: j gascó: llemosí: (també en alguns parlars llenguadocians, vivaroalpins i provençals) alvernès:
davant i, uk alvernès:
davant i, ul alvernès:
davant i, u-l final en general Però a la major part dels dialectes, -l final és muda en mots accentuats a l'avantpenúltima síl·laba.ll provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: lh provençal: -lh final provençal, niçard, alvernès, llemosí: m * en general* davant p, b, m * davant una consonant excepte p, b, m gascó: en general davant p, b, m, n, s davant una consonant altra que p, b, m, n, s llemosí:, vivaroalpí, niçard, provençal en general davant una consonanta (seminasalització de la vocal precedent) alvernès:
davant i, u davant una consonant (seminasalització de la vocal precedent)-m final llemosí, alvernès, provençal, niçard: (seminasalització de la vocal precedent) vivaroalpí:
als verbs de la 1a persona del plural (seminasalització de la vocal precedent) gascó: mm provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: n * * davant p, b, m* davant c/qu, g/gu* davant f provençal, niçard, vivaroalpí, llemosí:
davant una consonant (seminasalització de la vocal precedent) alvernès:
davant i, u davant una consonant (seminasalització de la vocal precedent)-n final muda en general ( en certs mots) alvernès, llemosí: muda en general ( en certs mots: seminasalització de la vocal precedent) provençal, niçard, vivaroalpí: (seminasalització de la vocal precedent)nn provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: -nd final-nt final llemosí, alvernès, provençal: (seminasalització de la vocal precedent) niçard: vivaroalpí: nh -nh final llemosí, alvernès, provençal, niçard: (seminasalització de la vocal precedent) gascó, vivaroalpí: p alvernès:
davant i, u-p final provençal, alvernès, llemosí: muda (rarament: en els mots internacionals) niçard: en general als tres mots còp, tròp, cap = que també es poden escriure tròup, còup, caup (el cap de la costa marítima es pronuncia però el cap en sentit de la part del cos o de dirigent es pronuncia ) qu alvernès:
davant iqü (o qu, dièresis facultativa) r * apical breu * apical llarga al començament de mot* apical llarga després de n, l provençal, niçard: uvular en general apical breu entre dues vocals vivaroalpí, alvernès, llemosí: apical breu o també, eventualment, uvularrr entre dues vocals apical llarga provençal, niçard: uvular vivaroalpí, alvernès, llemosí: apical breu o també, eventualment, uvular-r final muda en general ( en certs mots) llemosí:
muda en els verbs a l'infinitiu acabats en -ar , -ir , -er muda a les terminacions -ier, -er. muda després d'un diftong alvernès:
muda en els vèrbs a l'infinitiu acabats en -ar , -ir , -er muda en les terminacions -èir, -er, -dor. muda després d'un diftong provençal, niçard:
muda en els verbs a l'infinitiu acabats en -ar , -ir , -er muda en les terminacions -ier, -er, -dor. muda després d'un diftong vivaroalpí: ; es pronuncia en tota mena de terminacions, fins i tot en els verbs a l'infinitu-rm final provençal, niçard: vivaroalpí: -rn final provençal: niçard: vivaroalpí: s * * entre dues vocals alvernès:
davant i, u entre dues vocals entre dues vocals, davant i, u-s final * * muda en alguns mots com pas, pus, res, dins posats davant d'una consonant gascó: alvernès, llemosí: muda en general ( en els mots internacionals) tot i ser muda, pot influenciar la pronuncia de la vocal precedent, cf. secció del damunt"Vocals + s". provençal, niçard:
muda després d'un diftong muda en certs mots com pas, pus, ges, dins muda als plurals acabats per -s tanmateix, -s muda es pronuncia de nou davant un mot que comença per una vocalss entre dues vocals alvernès:
davant i, ush En gascó, la i és muda entre una vocal i sh: peish t alvernès:
davant i, u-t final provençal, alvernès, llemosí: muda (rarament: als mots internacionals) vivaroalpí:
muda en certs mots, en particular als participis passats acabats en vocal + -ttg davant e, itj davant a, o, u gascó, provençal, niçard, vivaroalpí: llemosí: (també en certs parlars llenguadocians, vivaroalpins i provençals) alvernès:
davant i, utl llemosí, alvernès: provençal, niçard, vivaroalpí: tm llemosí, alvernès: provençal, niçard, vivaroalpí: tn llemosí, alvernès: provençal, niçard, vivaroalpí: tz entre dues vocals gascó, llemosí, alvernès, provençal: vivaroalpí, niçard: -tz final provençal, niçard, vivaroalpí: alvernès, llemosí: muda v ( entre dues vocals o al contacte de , i ) provençal, niçard, vivaroalpí, llemosí: alvernès:
davant i, uw , segons els mots provençal, niçard, vivaroalpí, alvernès, llemosí: , segons els motsx * * davant una consonant gascó:
al prefix ex- davant una vocal davant una consonant llemosí, vivaroalpí, niçard, provençal:
al prefix ex- davant una vocal davant una consonant alvernès:
davant i, u al prefix ex- davant una vocal al prefix ex- davant i, u davant una consonanty , segons els mots z alvernès:
davant i, u-z final
Particularitats llenguadocianes També cal tenir present que el llenguadocià: Ha uniformitzat les seqüències , i amb la pronúncia única : los còps , los baobabs , la sinòpsi , los amics , occitan , bòxa , fax . Fa sovint una assimilació en un grup de dues consonants: la primera consonant pren el so de la segona consonant: captar , acte , subjècte , fotbòl .
Algunes excepcions Els mots amb una pronúncia irregular són poc nombrosos. Amb (emb, dab) és una ortografia unificada que recapta pronúncies força diverses segons els parlars: llenguadocià: amb davant vocal, davant p, b, m, davant les altres consonants (pronúncies més locals: ). provençal: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies més locals: ) niçard: emb davant vocal, davant consonant (pronúncies més locals: ) vivaroalpí: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies més localas: ) alvernès: amb davant vocal, davant consonant (pronúncies més locals: ) llemosí: emb (rarament amb) davant vocal, davant consonant gascó: dab (pronúncies més locals: ) Paur ("por") es pronuncia en general . Tanmateix es pot pronunciar en alvernès i en niçard.