miniatura|upright=1.3|La cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla miniatura|upright=1.3|La cocatedral di Sant'Andrea a Venosa miniatura|Abadia de Santa Maria di Pierno a San Fele El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica de la Basilicata. El 2013 tenia 89.200 batejats d'un total de 89.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gianfranco Todisco, P.O.C.R.
Territori La diòcesi comprèn les ciutats de Melfi, Rapolla i Venosa, a més de 13 municipis més de la província de Potenza: Atella, Barile, Forenza, Ginestra, Lavello, Maschito, Montemilone, Pescopagano, Rapone, Rionero in Vulture, Ripacandida, Ruvo del Monte i San Fele.
La seu episcopal és la ciutat de Melfi, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Rapolla hi ha la cocatedral de San Michele arcangelo, mentre que a Venosa es troba la cocatedral de Sant'Andrea.
El territori està dividit en 34 parròquies.
Instituts religiosos masculins Casa Monàstica San Salvador Comunitat Monàstica dels Ermitans de Cerreto Congregació de la Missió Orde de Frares Menors Orde de Frares Menors Conventuals Orde Trinitari
Instituts religiosos femenins Apòstoles del Sagrat Cor de Jesús Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül Fraternitat de les Germanetes de Jesús Pobres Filles dels Sagrats Estigmes de Sant Francesc d'Assís Religioses Franciscanes de Sant Antoni Germanes Misericordioses Germanes Adoratrius de la Sang de Crist Germanes Catequistes del Sagrat Cor Germanes de la Família del Sagrat Cor Germanes Franciscanes Missioneres del Nen Jesús Germanes Mestres de Santa Dorotea Germanes Missioneres del Sagrat Costat i de Maria Santíssima Dolorosa
Història L'actual diòcesi és fruit de la unió de tres seus episcopals diferents, cadascuna amb la seva pròpia història.
Venosa La Diòcesi de Venosa és d'origen antic. Està vinculat a la memòria del sant bisbe Fèlix de Tibiuca, que segons algunes versions de la seva Passio que va patir el martiri a Venosa a 303 (cfr. el Vetus Martyrologium Romanum senyala el 24 d'octubre).
Sobre els tres primers bisbes esmentats per la tradició i l'atribueixen a aquesta seu per donar un origen apostòlic a l'Església venusina, o sigui que Filippo, Giovanni i Austero, d'acord Lanzoni són ficticis i no tenen base històrica. En canvi, el primer bisbe documentat és Stefano, esmentat en la correspondència del papa Gelasi I en el període entre el 492 i el 502.
Des del 1068, la diòcesi és sufragània de l'arxidiòcesi d'Acerenza.
El 27 de juny de 1818 el bisbat de Lavello va ser suprimit i el seu territori va ser incorporat a la diòcesi de Venosa.
El 14 d'octubre de 1901 es va fundar a Venosa el primer banc rural datòlic del Potentino a iniciativa del bisbe Lorenzo Antonelli.N. Lisanti, Lo Sviluppo del movimento cooperativo (1901-1914), p. 43
El 30 d'abril de 1924, amb el nomenament d'Alberto Costa, Venosa es va unir in persona episcopi a les diòcesis de Melfi i Rapolla, ja unides aeque principaliter.AAS 16 (1924), p. 331.
El 21 d'agost de 1976 Venosa va ser sostreta, després de gairebé un mil·lenni, a la metròpoli d'Acerenza i va esdevenir sufragànea de l'arxidiòcesi de Potenza e Marsico Nuovo, alhora elevada a seu metropolitana de Basilicata.
Rapolla Els orígens de la diòcesi de Rapolla són incerts. Potser va ser un bisbat quan la ciutat va ser sustreta dels normands als romans d'Orient en 1042. En primer bisbe conegut és Orso (o Ursone), qui en 1078 va esdevenir arquebisbe de Bari. Des del principi va ser immediatament subjecta a la Santa Seu.
Per la pobresa dels ingressos episcopals, el 16 de març de 1528 el papa Climent VII l'uní aeque principaliter amb la diòcesi de Melfi.
Melfi La Diòcesi de Melfi es va erigir al per obra del papa Nicolau II, que van fer la diòcesi de Melfi immediatament subjecta a la Santa Seu.
A Melfi es van celebrar cinc concilis entre 1059 i 1137. En el primer concili de 1059, one va participar cent bisbes, el papa Nicolau II va reconèixer les possessions conquerides pels normands i va nomenar Roberto Guiscardo, duc de la Pulla i Calàbria, i va esdevenir vassall de l'Església.
El 1067 se celebrà el segon concili, presidit per Alexandre II.
En el tercer concili, convocat pel papa Urbà II el 1089, així com els assumptes eclesiàstics com l'obligació de recuperació al celibat per al clergat, es va fer pública la Primera Croada a Terra Santa. En el mateix concili per primera vegada el papa va concedir l'ús de la mitra als abats.
El quart concili va ser presidit personalment en 1101 pel papa Pasqual II.
Al Cinquè Concili de 1137 van estar presents el papa Innocenci II i l'emperador Lotari II, qui va donar la benvinguda al retorn a l'obediència de l'abat de Montecassino Rainaldo, que s'havia unit al partit de l'antipapa Anaclet II.
La diòcesi va ser governada per bisbes il·lustres com Francesco Monaldeschi, Alessandro da Sant'Elpidio i Juan de Borja Llançol de Romaní.
El 16 de març de 1528 Climent VII va unir aeque principaliter la diòcesi de Melfi amb la de Rapolla.
El terratrèmol del 14 d'agost de 1851 va devastar Melfi i Rapolla i destruí els principals monuments de la diòcesi.
El 30 d'abril de 1924, amb el nomenament d'Alberto Costa, la diòcesi de Melfi i Rapolla es van unir in persona episcopi a la diòcesi de Venosa.
El 21 d'agost de 1976 Melfi i Rapolla, que havia estat al voltant d'un mil·lenni immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir part de la nova seu metropolitana de Potenza e Marsico Nuovo.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seus de Melfi, Rapolla i Venosa es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció assumí el seu actual nom.
Cronologia episcopal Bisbes de Melfi Baldovino † (1059 - 1093 mort) Guglielmo I † (inicis de 1097 - finals de 1102) Ruggero † (citat el 1155) Rodolfo † (citat el 1179) Guglielmo II † (citat el 1193) Giacomo I † (? - 1202 mort) R. † (? - vers 1213 deposat) Richerio † (1213 - 1224) Ruggero de Lentino, O.P. † (7 de febrer de 1252 - ?) Guglielmo III † (citat el 1261) Francesco Monaldeschi † (1278 - 11 de maig de 1280 nomenat bisbe d'Orvieto) (bisbe electe) Sinibaldo, O.F.M. † (11 de maig de 1280 - ? mort) Saracino † (4 d'agost de 1295 - ? mort) Costantino † (2 de febrer de 1317 - 1324 mort) Guglielmo IV † (19 de març de 1324 - ? mort) Alessandro da Sant'Elpidio, O.E.S.A. † (1326 - 1328 mort) Monaldo Monaldi, O.F.M. † (6 d'octubre de 1328 - 1331 mort) Giacomo II † (21 de desembre de 1331 - 1347 mort) Pietro di Clusello, O.P. † (12 de desembre de 1347 - 30 de maig de 1348 nomenat bisbe de Concordia) Giovanni de Naso, O.P. † (30 de maig de 1348 - 27 de juliol de 1349 nomenat bisbe de Verona) Nicola de Teramo † (4 de setembre de 1349 - 21 d'octubre de 1349 nomenat arquebisbe d'Oristany) Nicola Caracciolo † (21 d'octubre de 1349 - 14 de desembre de 1362 nomenat bisbe de Cosenza) Antonio da Rivello, O.P. † (24 de maig de 1363 - 1366 mort) Pandolfo da Siroponte † (10 d'abril de 1366 - 1369 mort) Francesco Sconditi † (12 de novembre de 1369 - ? mort) Obediència avinyonesa i pisana: Elia † (23 de maig de 1384 - ?) Nicola † (? - 29 de març de 1395 nomenat bisbe de Conza) Francesco Carosio † (4 de juliol de 1412 - 25 de gener de 1418 nomenat arquebisbe de Trani) Obediència romana: Giacomo † (1382 - ?) Antonio de Samudia † (1384 - 1412 mort) Beat Giovanni Dominici, O.P. † (4 de març de 1412 - 1412 renuncià) (administrador apostòlic) Roberto Acciaioli † (30 de juny de 1412 - ?) Astorgio Agnesi † (25 de gener de 1418 - 6 de març de 1419 nomenat bisbe d'Ancona) Giacomo Isolani † (1420 - 24 de febrer de 1425 renuncià) (administrador apostòlic) Nicola Giorgio de Maglinto † (25 de juny de 1425 - ? mort) Francesco Palombo, O.S.B. † (12 de desembre de 1431 - 1437 mort) Onofrio di Francesco di Sanseverino † (11 de gener de 1437 - 1450 mort) Alfonso Costa † (4 de setembre de 1450 - ?) Gaspare Loffredi † (17 d'abril de 1472 - 1480 mort) Ottaviano Bentivoglio † (15 de desembre de 1480 - 10 de maig de 1486 nomenat arquebisbe de Salern) Francesco Caracciolo † (24 de juny de 1486 - ?) Joan de Borja Llançol de Romaní † (19 de setembre de 1494 - 3 de desembre de 1498 renuncià) Juan Ferrer † (3 de desembre de 1498 - 26 de juliol de 1499 nomenat arquebisbe d'Arle) Raffaele di Ceva, O.F.M. † (26 de juliol de 1499 - 1513 renuncià) Lorenzo Pucci † (12 d'agost de 1513 - 16 de març de 1528 renuncià) (administrador apostòlic)
Bisbes de Rapolla Ursone † (inicis de juliol de 1072 - de juny de 1078 nomenat arquebisbe de Bari) Giovanni I † (citat el 1092) Anònim † (citat el 1143) Anònim † (citat el 1200 aproximadament) Anònim † (citat el 13 de novembre de 1217) Anònim † (citat el 1222) Anònim † (citat l'11 de juny de 1253) Giovanni II † (1265 - ?) Bartolomeo † (10 de juny de 1266 - ?) Anònim (A.) † (? mort) Ruggero I † (26 d'agost de 1275 - 1280 mort) Ruggero II † (11 de novembre de 1290 - 1305 mort) Pietro, O.F.M. † (15 de gener de 1305 - finals de 1308) Bernardo † (14 de novembre de 1316 - ? mort) Bernardo di Palma † (22 d'octubre de 1330 - 1341 mort) Giovanni † (20 de novembre de 1342 - 1346 mort) Gerardo, O.P. † (17 de novembre de 1346 - 1349 mort) Nicola di Grottaminarda, O.F.M. † (10 de novembre de 1348 - ? mort) Benedetto Cavalcanti, O.F.M. † (8 de gener de 1371 - vers 1374 mort) Angelo Acciaioli † (3 de desembre de 1375 - 3 de juny de 1383 nomenat bisbe de Florència) Angelo † (? - 1384 deposat) Nicolò † (1385 - ?) Antonio † (3 de desembre de 1386 - ?) (antibisbe) Tommaso † (vers 1390 - vers 1398 mort) Luca † (15 de gener de 1398 - 1446 mort) Francesco de Oliveto, O.S.B. † (14 de juny de 1447 - 1455 mort) Pietro Minutolo † (16 de juliol de 1455 - 3 de juny de 1478 nomenat bisbe de Teramo) Vincenzo Galeota † (3 de juny de 1478 - 30 de gener de 1482 nomenat bisbe de Squillace) Colantonio Lentulo † (30 de gener de 1482 - 1482 mort) Malitia de Gesualdo † (9 d'agost de 1482 - 1488 mort) Troilo Carafa † (17 de setembre de 1488 - 4 de setembre de 1497 nomenat bisbe de Gerace) Luigi de Amato † (12 de setembre de 1497 - 19 de setembre de 1506 nomenat bisbe de Lipari) Gilberto Sanilio † (19 de setembre de 1506 - 1520 renuncià) Raimondo Sanilio † (22 de juny de 1520 - 1527 mort)
Bisbes de Melfi i Rapolla Giannotto Pucci † (16 de març de 1528 - 1537 mort) Giovanni Vincenzo Acquaviva d'Aragona † (7 de febrer de 1537 - 16 d'agost de 1546 mort) Roberto Pucci † (7 de desembre de 1546 - 17 de gener de 1547 mort) Mario Ruffino † (7 de febrer de 1547 - 1548 mort) Alessandro Ruffino † (1548 succeduto - 1574 jubilat) Gaspare Cenci † (8 de gener de 1574 - 1590 renuncià) Orazio Celsi † (16 de juliol de 1590 - 1590 o 1591 mort) Marco Antonio Amidano † (13 de setembre de 1591 - 1591 renuncià) Matteo Brumano, C.R.S.A. † (13 de novembre de 1591 - 9 d'agost de 1594 mort) Placido De Marra † (6 de març de 1595 - 2 de desembre de 1620 mort) Desiderio Scaglia, O.P. † (17 de març de 1621 - 14 de novembre de 1622 nomenat bisbe de Como) Lazzaro Carafino † (19 de desembre de 1622 - 7 de gener de 1626 nomenat bisbe de Como) Deodato Scaglia, O.P. † (19 de gener de 1626 - 18 d'abril de 1644 nomenat bisbe d'Alessandria) Giacomo Raimondi † (2 de maig de 1644 - 1644 mort) Gerolamo Pellegrini † (16 de gener de 1645 - 12 d'abril de 1648 mort) Luigi Branciforte † (28 de setembre de 1648 - 1666 mort) Giulio Caracciolo, C.R. † (1 de març de 1666 - inicis de 24 d'agost de 1671 renuncià) Tommaso De Franchis † (24 d'agost de 1671 - de maig de 1696 mort) Francesco Antonio Triveri † (24 de setembre de 1696 - de maig de 1697 mort) Antonio Spinelli, C.R. † (2 de desembre de 1697 - d'octubre de 1724 mort)