Charles L'Eplattenier (Neuchâtel, 1874 - Les Brenets, 1946) és un pintor, arquitecte, escultor i decorador suís. És considerat com un dels principals creadors de lArt Nouveau (el Modernisme) a Suïssa.Jeanneret, Jean-Daniel, i altres, L'art nouveau à La Chaux-de-Fonds, Revue historique neuchâteloise, 1998, núm. 2, pàg. 57-127.

Biografia De jove era aprenent d'un pintor decorador, que l'encoratjà a estudiar a l'escola d'arts decoratives de Neuchâtel. Després passà a l'Escola Nacional de Belles Arts a París, al taller de Luc-Olivier Merson, per estudiar pintura, escultura i arquitectura.

Havent estudiat, amb 23 anys esdevingué professor a l'escola d'art de La Chaux-de-Fonds, que amb ell esdevingué l'únic centre suís d'''Art Nouveau. Tenia talent per descobrir nous talents, com els pintors André Evard i Charles Humbert, el cartellista Jules Courvoisier i fins i tot l'arquitecte Le Corbusier. Es diu que Le Corbusier va triar el seu pseudònim inspirat en el cognom del seu mestre.

L'Eplattenier i els seus deixebles desenvoluparen una versió local de lArt Nouveau coneguda per style sapin ("estil pi") perquè representaven pins per tot arreu com a motiu decoratiu. El style sapin es caracteritza per un intensiu estudi de la natura i l'estilització artística de les estructures arquitectòniques locals.

Però el 1914, amb 40 anys, abandonà l'ensenyament per dedicar-se de ple a la creació en diverses arts: la pintura, l'escultura, la pintura decorativa, el mosaic i l'esgrafiat, sense sortir mai del mateix poble.Hellmann, Anouk, La participation de Charles l'Eplattenier (1874-1946) à l'embellissement du crématoire et du cimetière de La Chaux-de-Fonds (1909-1937), 2000.

miniatura|Casc de L'Eplattenier, al Museu Militar de Morges. L'Eplattenier fins i tot dissenyà un prototip de casc militar el 1917, que no aconseguí imposar a l'exèrcit. Els exemplars que es conserven van molt buscats pels col·leccionistes.Pàgina amb fotos del casc i alguns dibuixos.Pàgina on s'acomparen el casc oficial i el model de L'Eplattenier.

Morí als 72 anys d'una caiguda mentre feia escalada a prop de Les Brenets, al Cantó de Neuchâtel.

Bibliografia Maurice Jeanneret, Charles L'Eplattenier, 1933. Société des amis des arts de La Chaux-de-Fonds, Charles L'Eplattenier, 1874-1946: exposition commémorative, Musée des beaux-arts, La Chaux-de-Fonds, 1974. Pierre du Bois de Dunilac, Les mythologies de la Belle Époque: La Chaux-de-Fonds, André Evard et l'Art nouveau, W.Suter, Lausana, 1975. Col·lectiu de recerques de la universitat i dels museus de Lausana, 1939: la Suisse romande entre les deux guerres, 1986, pàg. 76. Autour de Charles L'Eplattenier (Exposició del 13 de juny al 4 d'octubre del 1987), Musée des beaux-arts, La Chaux-de-Fonds, 1987. Bernard Reymond, Temples de Suisse romande: à la découverte d'un patrimoine, 1997, pàg. 199. José Baltanás, Claude de Frayssinet, Le Corbusier, parcours, 2005, pàg. 11. Udo Weilacher, Peter Wullschleger, Guide suisse de l'architecture du paysage, 2005, pàg. 91. M.-J. Dumont, Le Corbusier. Lettres à Charles L'Eplattenier, 2006. Hellmann Anouk, Charles L'Eplattenier'', Editions Attinger, Hauterive, 2012.

Referències

Categoria:Persones de Neuchâtel Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des beaux-arts Categoria:Morts al cantó de Neuchâtel Categoria:Nascuts el 1874 Categoria:Morts el 1946 Categoria:Pintors suïssos del segle XX Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX