Larticle III de la Constitució dels Estats Units crea el Poder Judicial del Govern federal dels Estats Units. El Poder Judicial està format per la Cort Suprema dels Estats Units i els tribunals federals d'inferior rang legalment establerts pel Congrés dels Estats Units.
Secció u: Els tribunals federals La secció u de l'article tres de la constitució dels Estats Units diu així:
Aquesta secció diposita el poder judicial en els tribunals federals, crea el Tribunal Suprem i permet l'existència de tribunals de menor rang, exigint una bona conducta dels jutges en l'exercici del seu càrrec i prohibint la disminució del seu sou.
Autoritat Es concedeix tota l'autoritat en matèria judicial als tribunals de justícia.
Nombre de tribunals La secció exigeix explícitament "una" Cort Suprema, però no dona més detalls sobre el nombre de jutges que la componen. El nombre de jutges ha estat fixat per la llei, sent en l'actualitat nou: un jutge president i vuit jutges associats.
La Cort Suprema és l'únic tribunal federal l'existència del qual està determinada per la Constitució.
Nomenament i ocupació Els jutges federals, nomenats pel President amb el consell i confirmació del Senat, ocupen els seus llocs "mentre observin bona conducta", una frase que ha estat interpretada com "durant la resta de les seves vides", encara que poden renunciar o retirar-se voluntàriament. Els jutges, com a funcionaris federals, poden ser cessats si són sotmesos a un judici polític al Congrés (impeachment).
Salaris La remuneració dels jutges no pot ser disminuïda durant l'exercici del seu càrrec, encara que sí que pot ser augmentada.
Secció dos: Jurisdicció federal i judici amb jurat La secció dos especifica la jurisdicció dels tribunals federals i estipula que els judicis siguin amb jurat en tots els casos penals, excepte en casos de destitució (impeachment). La secció dos de l'article tres de la constitució dels Estats Units diu així:
Jurisdicció limitada Els tribunals federals són tribunals de jurisdicció limitada i no de jurisdicció general. Això vol dir que els tribunals de jurisdicció limitada només poden jutjar aquells casos en els quals tenen competència. Aquestes competències són: Qüestions de jurisdicció federal: els casos que sorgeixen en virtut de la Constitució, les lleis federals i els tractats. Jurisdicció diplomàtica: casos d'ambaixadors, altres ministres públics i cònsols. Jurisdicció de l'almirantat: els casos de les aigües navegables. Jurisdicció de parts federal: els casos en què els Estats Units és una de les parts. Jurisdicció de l'Estat: els casos entre dos o més Estats. Jurisdicció de la diversitat: els casos entre ciutadans de diferents estats. Jurisdicció de donació de terres: els casos entre ciutadans del mateix Estat que reclamin terres en virtut de les subvencions dels diferents estats. Jurisdicció d'estrangeria: en particular els casos: un Estat i un Estat estranger; els ciutadans d'un Estat i un Estat estranger; els ciutadans d'un Estat i els ciutadans o súbdits d'un Estat estranger, un Estat i els ciutadans d'un altre Estat o ciutadans o súbdits d'un Estat estranger, on l'Estat és el demandant inicial. L'article tres no determina quin és l'aplicació directa de la matèria sobre la qual els tribunals federals poden tenir jurisdicció. El Congrés decideix, entre les competències especificades en l'article tres, quin és la jurisdicció que tindran realment els tribunals federals.
Esmena onze El 1793, la Cort Suprema va dictaminar que els estats no estaven exempts de ser sotmesos a plet per part de particulars. En resposta, el Congrés va aprovar l'esmena onze per a protegir els estats de ser demandats en els tribunals federals.
Casos i controvèrsies Els tribunals federals solament pot veure casos reals o resoldre opinions oposades. El poder judicial no s'estén a situacions hipotètiques o a aquelles que han estat excloses a causa de problemes de dret, falta de fonament o de maduresa.
Jurisdicció en única instància i d'apel·lació La secció dos estipula que la Cort Suprema té jurisdicció en única instància en casos que afecten ambaixadors, ministres i cònsols, i controvèrsies en les quals una de les parts sigui un Estat. En altres casos, la Cort Suprema solament té jurisdicció d'apel·lació, que pot regular el Congrés. No obstant això, el Congrés no pot esmenar la jurisdicció en única instància del Tribunal. El cas de Marbury contra Madison (1803) va establir que el Congrés no pot ampliar ni restringir la jurisdicció en única instància de la Cort Suprema. No obstant això, el Congrés sí que pot regular la jurisdicció d'apel·lació.
Judici amb jurat Finalment, la secció dos estipula que quan es jutgi qualsevol delicte, excepte en casos de impeachment, ha de ser per mitjà d'un jurat. El judici que es parla tindrà lloc en l'Estat en què el delicte s'hagi comès; però quan no s'hagi comès dins dels límits de cap Estat, el judici se celebrarà en el lloc o llocs que el Congrés hagi disposat per mitjà d'una llei.
Secció tres: Traïció La secció tres de l'article tres de la constitució dels Estats Units diu així:
La secció tres defineix la traïció i el seu càstig. La Constitució defineix la traïció com a actes específics, a saber, "fer la guerra en contra dels [Estats Units], o a unir-se als seus enemics, donant-los ajuda i protecció". Contrasta amb la llei inglésa, on existeix una varietat de crims, incloent-hi la conspiració per matar el rei o "violar" a la reina, que es castiguen com a traïció a la pàtria.
La pena de traïció no pot "privar del dret d'heretar o de transmetre béns per herència, ni produirà la confiscació dels seus béns més que en vida de la persona condemnada". Els descendents d'algú que ha estat condemnat de traïció no són "tacats" com en la llei d'Anglaterra.
Enllaços externs La Constitució dels Estats Units d'Amèrica
Categoria:Constitució dels Estats Units