fou una periodista, editora, escriptora i política francesa. Va ser vicepresidenta del Partit Radical i Radical Socialista i de la Unió per a la Democràcia Francesa. També va ser ministra en dues ocasions.
Biografia Era filla de Salih Gourdji, director de l'Agence télégraphique ottomane a Constantinoble, i d'Elda Farragi, ambdós d'origen sefardita, «israelites de l'Imperi turc».
Alumna de l'institut Molière de París, Lea France Gourdji va començar a treballar als 14 anys, per la qual cosa va abandonar els estudis. Després d'un curs de mecanografia, va treballar en una llibreria del bulevard Raspail. Quan va deixar la llibreria, es va introduir en el món del cinema i de la ràdio. Per a treballar a la ràdio, André Gillois li va crear el pseudònim Françoise Giroud, quasi un anagrama del seu nom, pseudònim que va ser oficialitzat com a nom seu el 1994.
Gràcies a Marc Allégret esdevingué durant un temps l'assistent ocasional d'André Gide i inicià la carrera de cinema a París col·laborant el 1932 en el guió de Fanny, de Marc Allégret, basada en l'obra teatral de Marcel Pagnol, i La Grande Illusion, de Jean Renoir. Després va treballar amb Jacques Becker. Tota aquesta experiència cinematogràfica li va fer descobrir el seu talent per l'escriptura.
Durant la Segona Guerra Mundial, va ser agent d'una xarxa de la Resistència fundada per la seva germana, Djenane. Més tard, va ser detinguda per la Gestapo i, a continuació, empresonada a Fresnes (França). Malgrat tot, les seues conviccions es van fer fortes en comptes de debilitar-se, i les va mantindre en el seu compromís contra la guerra d'Algèria, a favor de la lluita de les dones i de la llibertat de premsa. Després de la guerra, Hélène Lazareff, creadora de la revista Elle, la va nomenar directora de redacció, càrrec que va ocupar des de l'any 1946 fins al 1953. Mentrestant, va col·laborar amb France Dimanche, L'Intransigeant i France-Soir. Els seus ideals es van reafirmar durant aquesta època, creant la revista L'Express l'any 1953, de la qual va ser directora fins a l'any 1974. Va aparèixer diverses vegades al programa «Italiques», un espai televisiu cultural i polític, per a parlar sobre el feminisme i per a presentar el seu llibre Si je mens..., un llibre on explica tot el que ha vist i viscut.
Respecte a l'àmbit polític, va ser ministra d'Afers de la Dona al Govern de Jacques Chirac (1974) i de Cultura al de Raymond Barre entre 1976 i 1977. Va formar part de la Coordinació francesa pel decenni de la cultura de pau i de no-violència.
Finalment, va morir el 19 de gener de 2003 a l'Hospital Americà de París. miniatura|Françoise Giroud, quan era ministra del govern francès per a la Condició Jurídica de la Dona, al 1974
Obres, una selecció Françoise Giroud vous présente le Tout-Paris, Gallimard, 1952. La Nouvelle Vague, portraits de la jeunesse, Gallimard, 1958 La Comédie du Pouvoir, Fayard, 1977 Ce que je crois, Grasset, 1978 Une femme honorable, Fayard, 1981; biografia de Marie Curie Le Bon Plaisir, éditions Mazarine, 1983 (que explica la història de la filla secreta d'un president francès, abans que es revelés oficialment l'existència de Mazarine, la filla del president Mitterrand) Écoutez-moi: Paris-Berlin, aller-retour amb Günter Grass, Maren Sell, 1988 Alma Mahler, ou l'art d'être aimée, Robert Laffont, 1988 Jenny Marx ou la Femme du diable, Robert Laffont, 1992 Les Hommes et les Femmes, amb Bernard-Henri Lévy, Orban, 1993 Le Journal d'une Parisienne, Le Seuil, 1994 Mon très cher amour, Grasset, 1994
Cœur de tigre, Plon-Fayard, 1995 Cosima la sublime, Plon-Fayard, 1996 Deux et deux font trois, Grasset, 1998 Les Françaises, de la Gauloise à la pilule, Fayard, 1999 Profession journaliste, conversation avec Martine de Rabaudy, Hachette Littératures, 2001 Lou, histoire d'une femme libre, Fayard, 2002 Histoire d'une femme libre, Gallimard, 2013 (una autobiografia que no es va publicar fins després de la seva mort)
Referències
Categoria:Periodistes francesos Categoria:Periodistes suïssos Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Editors de premsa Categoria:Militants del Partit Radical francès Categoria:Polítics suïssos Categoria:Ministres francesos Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors suïssos del segle XXI Categoria:Escriptors suïssos del segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Artistes de Lausana Categoria:Artistes del cantó de Berna Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 2003 Categoria:Empresaris suïssos Categoria:Editors francesos Categoria:Nascuts el 1916