Jean-Baptiste Étienne Auguste Charcot, (Neuilly-sur-Seine, 15 de juliol de 1867 - en el mar a 30 milles al nord-oest de Reykjavik 16 de setembre de 1936) va ser un metge i explorador francès de les zones polars.
Orígens Era fill del metge Jean-Martin Charcot. Des de 1876 a 1885, assistí a l'École alsacienne, i practica molt els esports de boxa, rugbi, esgrima i la vela a Ouistreham.
Des de 1883 a 1887, va fer nombrosos viatges amb el seu pare a Gal·les, les illes Shetland, les illes Hèbrides, les Feroe, Islàndia, Jan Mayen, els Països Baixos, Espanya i el Marroc, i va avorrir els països massa càlids.
El 1891, viatjà a Rússia com a metge.
L'any 1896, es casà amb Jeanne Hugo, neta de Victor Hugo, qui s'havia divorciat de Léon Daudet. Va participar com jugador de rugbi als Jocs Olímpics de 1896.Fiche joueur de Jean-Baptiste Charcot sur finalesrugby.com
En esport de vela va ser medalla de plata als Jocs Olímpics de l'any 1900. Résultats olympiques de Jean-Baptiste Charcot sur sports-reference.com
Expedicions a l'Antàrtida miniatura|esquerra|Gravat que representa el vaixell Pourquoi Pas ? IV. miniatura|esquerra|Itinerari del Pourquoi Pas ? IV el 1908-10.
L'any 1903, va fer construir a Saint-Malo una goleta de tres pals de 32 metres anomenada Français i va organitzar la primera expedició francesa a l'Antàrtida que hivernà a l'illa Wandel el 1905, a la tornada es va divorciar i el 1907 es va tornar a casar amb la pintora Marguerite Cléry.Avec descendance par les familles Allart et Buret, voir Benoît Heimermann et Gérard Janichon, Charcot, le gentleman des pôles, Éditions Ouest-France § du Pen-Duick (1991). Va fer construir un nou vaixell de 40 m d'exploració polar anomenat Pourquoi Pas ? IVequipat amb motor, tres laboratoris i una biblioteca.
L'agost de 1908 Charcot hivernà a l'illa Petermann, tornà el 1910 i confià les col·leccions de zoologia i botànica al Museu de Mònaco. Va descobrir l'illa Charcot. Va emmalaltir d'escorbut.
miniatura|esquerra|upright|Jean-Baptiste Charcot
Cap de les missions polars A partir de l'any 1925, a causa de la seva edat avançada, ja no pot comandar el Pourquoi pas ?, però en restà a bord en qualitat de cap de les missions. Va fer moltes navegacions per l'Àrtida. El 1926, va ser elegit membre de l'Académie des sciences i se li confià una missió a la Terra de Jameson. Explorà la costa oriental de Groenlàndia i va recollir-ne molts fòssils i mostres d'insectes i de la flora.
El 1928, el Pourquoi Pas ? IV i el creuer Strasbourg (l'antic KMS Regensburg alemany) van anar a la recerca d'un gran hidroavió francès, un « Latham 47 », desaparegut al comandament de Roald Amundsen, el qual cercava al general italià Nobile, que dirigia el dirigible Italia cap al Pol Nord. Aquesta recerca va ser inútil.
A partir de 1930, ell va preparar l'Any polar internacional. Va instal·lar a Groenlàndia la missió etnogràfica dirigida per Paul-Émile Victor que durà un any a Angmagsalik.
El setembre de 1936, el Pourquoi Pas ? IV va fer una escala a Reykjavik. Partiren el 15 de setembre cap a Saint-Malo, però el vaixell enfrontà una violenta tempesta que destruí el vaixell i matà tota la tripulació excepte el mestre timoner Eugène Gonidec.
De Jean-Baptiste Charcot se'n va recuperar el cadàver i està enterrat a París, al cimetière de Montmartre, el 12 d'octubre de 1936 després de funerals nacionals fets a la catedral Notre-Dame de París.
Homenatges El 1904, l'èxit de la seva expedició es va celebrar amb el xampany (Champagne) (« Mumm Cordon Rouge ». I l'empresa Mumm va editar pel centenari de l'expedició un coffret anomenat « Cordon Rouge Antartic » amb un xampany amb notes de llimona i poncem. Hi ha escoles amb el nom de Jean-Baptiste Charcot a Saint-Malo, Cherbourg, Lyon, Maule, i a Ouistreham. A més d'una escola al Marroc. El centre de preparació militar marina(PMM) de Saint Malo/Dinard, que es va obrir el 1972, porta el nom de comandant Charcot. El banderí del centre té l'emblema del Pourquoi pas ?
Vegeu també Illa Pourquoi Pas
Notes i referències
Obres miniatura|Croquis de l'illa Adelaida. Voyage au pôle Sud (1903-1905), Librairie Gelly, 1971 Le « Pourquoi pas ? » dans l'Antarctique 1908-1910, Arthaud, Paris, 1996 La Mer du Groenland, GNGL Productions, 1998
Bibliografia Auguste Dupouy, Charcot, Plon, Paris, 1938 Henri Queffélec, Le Grand départ, Charcot et le "Pourquoi pas?", Presses de la cité, Paris, 1977, 276 pages, Henri Kubnick, Charcot et les expéditions polaires, Mame, Tours, 1938 Marthe Emmanuel, J-B Charcot, le polar gentleman, Alsatia, Paris, 1945 Anne-Marie Vallin-Charcot, Marie Foucard et Serge Kahn, Sur les traces de Jean-Baptiste Charcot, Atlantica, Biarritz Serge Kahn, Jean-Baptiste Charcot explorateur des mers, navigateur des pôles, Glénat, 2006, 192 pages Alexis Le Conniat, Au Vent de le destinée, l'ultime expédition du Pourquoi Pas ?, éditions Keltia Graphic, Kergwenn, 29540 Spézet (Réédition, 2007). Kate Cambor, Belle Époque, Jeanne Hugo, Léon Daudet et Jean-Baptiste Charcot face à leur destin, Flammarion, 2009.
Fonts Els papers personals de Jean-Baptiste Charcot es conserven alsx Archives nationales amb el codi 669AP.
Enllaços externs
Expédition antarctique française (1903-1905) commandée par le Jean Charcot. Journal de l'expédition (Masson, Paris, 1906, 119 p.) (texte intégral sur le site Archimer) Histoire de la seconde exploration polaire sur le Pourquoi-Pas ? Notice biographique Description du fonds conservé aux Archives nationales, en salle des inventaire virtuelle
Categoria:Exploradors francesos Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 Categoria:Persones de Neuilly-sur-Seine Categoria:Regatistes francesos Categoria:Alumnes de l'École alsacienne Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Islàndia Categoria:Esportistes de l'Illa de França Categoria:Professors de l'École pratique des hautes études Categoria:Medallistes olímpics de vela Categoria:Companys de l'Orde del Servei Distingit Categoria:Distingits amb l'Orde de les Palmes Acadèmiques Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Nascuts el 1867