El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El nom en intalià és diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro i el nom oficial en llatí Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri. El 2012 tenia 335.000 batejats d'un total de 353.700 habitants. Està regida per l'arquebisbe, a títol personal, Riccardo Fontana.
Els patrons de la diòcesi són Sant Joan Apòstol i Evangelista, Sant Donat, el segon bisbe d'Arezzo, i Santa Margherita da Cortona.
Territori miniatura|esquerra|Mapa de la diòcesi La diòcesi comprèn gran part de la província d'Arezzo (Arezzo, Cortona, Sansepolcro, Pergine Valdarno, Sestino, Anghiari, Bibbiena, Castiglion Fiorentino, Capolona, Terranuova Bracciolini, Chiusi della Verna, Civitella in Val di Chiana, Castel Focognano, Bucine, Badia Tedalda, Marciano della Chiana, Loro Ciuffenna, Lucignano, Monterchi, Foiano della Chiana, Monte San Savino, Montevarchi, Poppi, Caprese Michelangelo, Subbiano, Monterchi, Pieve Santo Stefano, Ortignano Raggiolo, Talla, Laterina, San Giovanni Valdarno, Chitignano, Castiglion Fibocchi), i 4 municipis de la província de Siena (Gaiole in Chianti, Sinalunga, Rapolano Terme, Castelnuovo Berardenga).
La seu episcopal és la ciutat d'Arezzo, on es troba la catedral de Sants Donat i Pere. A més són cocatedrals de la diòcesi l'església de Santa Maria Assunta de Cortona i la de Sant Giovanni Evangelista a Sansepolcro.
El territori s'estén sobre 3.425 km², i està dividit en 244 parròquies.
Formen part de la diòcesi nombrosos santuaris, entre els quals estan: el santuari della Verna l'eremo di Camaldoli el santuari delle Vertighe el santuari di Santa Maria del Sasso el santuari della Madonna delle Grazie a Sansepolcro el santuari de la Madonna dei Lumi a Pieve Santo Stefano el santuari de la Madonna delle Grazie a Fresciano (part de Badia Tedalda) el santuari de la Madonna della Selva prop de Caprese Michelangelo la basílica de Santa Margherita a Cortona les basíliques de San Domenico i de San Francesco a Arezzo. miniatura|esquerra|La cocatedral de Santa Maria Assunta de Cortona. miniatura|esquerra|La cocatedral de San Giovanni Evangelista de Sansepolcro. miniatura|esquerra|El palau episcopal d'Arezzo. miniatura|esquerra|El santuari de la Verna. miniatura|esquerra|La Basílica de Santa Margherita a Cortona. Història Diòcesi d'Arezzo La diòcesi d'Arezzo és molt antiga. La tradició senyala a sant Romolo, deixeble de sant Pau i més tard llegendari bisbe de Fiesole, el primer evangelitzador d'Arezzo.
A l'arxiu capitular hi ha un pergami del , a la part posterior de la qual hi ha un catàleg dels bisbes d'Arezzo des del fins a Teobaldo el 1036: es tracta d'una sèrie ininterrompuda de bisbes copiat de díptics antics, és a dir, a partir de taules de fusta que fins al , va servir per recordar a la litúrgia de Tots Sants, el nom dels bisbes anteriors pels quals pregar.
Aquesta llarga llista, després del , va ser manipulada per canviar l'ordre original dels noms, amb la interpolació de noms inventats de bisbes o l'omissió dels noms dels altres bisbes. El catàleg modificat, amb l'addició de les cites més o menys fantasioses, va ser acceptada per Ughelli en la seva «Italia sacra», per Cappelletti a l'obra «Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni», i per Pius Bonifacius Gams a la «Series episcoporum Ecclesiae Catholicae». A principis del l'erudit Ubaldo Pasqui va publicar el catàleg original, amb un assaig crític, a «Documenti per la storia della città di Arezzo nel medioevo», restituint d'aquesta manera l'ordre exacte dels bisbes d'Arezzo.
El primer bisbe del catàleg és Sant Sàtiro, que segons la «Passio Donati» moriria durant el pontificat del papa Juli I (337-352). El successor, Sant Donat, és el sant patró de la ciutat i de la diòcesi; és recordat al Vetus Martyrologium Romanum el 7 d'agost, i d'ell parla Gregori el Gran en els seus «Diàlegs».
Al principi del sant Romuald va fundar l'Ermita de Camaldoli. El bisbe Teobald va donar la parcel·la i va consagrar l'església el 1027.
A la catedral d'Arezzo, a més de Sant Donat, està enterrat el papa Gregori X; en el mateix edifici se celebrà el conclave que va triar el 1276 el seu successor, Innocenci V. Va ser el primer conclave en què els cardenals es van reunir en clausura per elegir un papa, segons el que estableix la Ubi Periculum del 1274.
Secular va ser la lluita entre l'arxidiòcesi de Siena i d'Arezzo per la jurisdicció de dinou parròquies, al territori de Siena, però sota l'autoritat eclesiàstica dels bisbes d'Arezzo. Al , el papa Honori II va donar la raó a Arezzo, a la qual aquestes esglésies pertanyien a tempore Romanorum.
La gran diòcesi d'Arezzo, que des del principi va ser immediatament subjecta a la Santa Seu, es va sotmetre a diversos desmembrament a partir del per l'erecció d'altres diòcesis a la Toscana: Cortona (1325), Pienza (inclòs el territori de l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore) i Montalcino (1462), Sansepolcro (1515), Montepulciano (1561) i l'Abadia de Monte Oliveto Maggiore (1765).
En el període post-tridentí va distingir-se el bisbe Tommaso Salviati que, arran del milanès Carles Borromeu, introduí les reformes conciliars a la diòcesi i va fundar el seminari en 1639.
Durant l'episcopat del cardenal Giovanni Antonio Guadagni (), el papa Climent XII va concedir a perpetuïtat als bisbes d'Arezzo les insígnies arxiepiscopals, el pal·li i la creu processional.Da Catholic Encyclopedia. L'últim bisbe d'usar les insígnies arquebisbals del pal·li i la creu processional va ser Giovanni Telesforo Cioli; finalment, el 1986 es va revocar el privilegi. Els bisbes d'Arezzo portaven també els títols Príncep de l'Imperi Romà a la Toscana i de Comte de Cessa.
El bisbat d'Arezzo mai ha estat vacant durant llargs períodes: el màxim va ser de set anys, entre 1860 i 1867, en el període inicial de la unificació d'Itàlia, quan les autoritats del govern van impedir el lliure establiment de la jerarquia eclesiàstica.
Diòcesi de Cortona Cortona, anteriorment part de la diòcesi d'Arezzo, va ser elevat a diòcesi el 19 de juny de 1325 pel papa Joan XXII mitjançant la butlla Vigilis speculatoris, com a recompensa a la lleialtat de Cortona, güelfa, mentre que Arezzo, ciutat gibel·lina, era excomunicada i el bisbe Guido di Pietramala va ser deposat. El territori va ser pres principalment de la diòcesi d'Arezzo, mentre que algunes parts van ser preses dels territoris de les diòcesis de Chiusi i de Città di Castello. La diòcesi estava immediatament subjecta a la Santa Seu.
El primer bisbe va ser Raniero Ubertini, que en 1331 va escapar a una conspiració en contra seva. Altres bisbes coneguts de Cortona van ser el cardenal Silvio Passerini (1521), Matteo Concini (1560) i Gerolamo Gaddi (1562), present al Concili de Trento.
La primera catedral de la diòcesi va ser l'església de Sant Vicenç, antiga església del priorat dels benedictins d'Arezzo; el 9 de juny de 1507, amb una butlla del papa Juli II, la seu es va traslladar a l'actual catedral.
Es deu al bisbe Francesco Perignani la institució del seminari diocesà en 1573, un dels primers d'Itàlia, tot i que no va entrar plenament en funcionament fins a un segle després.
Diòcesi de Sansepolcro La ciutat de Sansepolcro va créixer en el territori de la diòcesi de Città di Castello al voltant d'una capella que contenia una relíquia de Terra Santa, que s'atribueix als pelegrins del ; posteriorment els monjos camaldulesos van construir un monestir on l'abat, almenys des de 1013, amb títols confirmats pels emperadors i papes, tenia jurisdicció temporal sobre els territoris de propietat abadia i també estava exempt de la jurisdicció eclesiàstica del bisbe de Città di Castello (abadia nullius dioecesis).
Al els arentins van prendre possessió de la ciutat i el bisbe Guido di Pietramala en va fer un bastió fortificat gibel·lí; a l'àmbit civil-temporal els bisbes aretins van entrar en conflicte amb els abats camaldulesos, que reclamaven els drets temporals antics sobre la ciutat de Borgo San Sepolcro. Així, el 1402 el papa Bonifaci IX va reafirmar l'exempció de la jurisdicció episcopal dels camaldulesos i reiterà una sèrie de privilegis en l'àmbit civil.
Per finalment posar fi al conflicte, el toscà papa Lleó X erigí Sansepolcro en seu episcopal amb la butlla Praeexcellenti praeeminentia del 22 de setembre de 1515.El text de la butlla a: Cappelletti, op. cit., p. 252-257. A la nova diòcesi se li van assignar les fèrtils terres de l'abadia nullius camaldulesa de Sansepolcro i els d'una altra abadia camaldulesa, suprimida en aquell moment, de Santa Maria in Bagno; tots dos territoris es van incloure en el territori de la diòcesi de Città di Castello. A més, es van assignar 34 parròquies de la diòcesi d'Arezzo.La relació de les parròquies a: Cappelletti, op. cit., p. 260 i següents.
L'execució de la butlla papal es va retardar durant cinc anys i el primer bisbe va ser nomenat el 17 de setembre de 1520. Va ser Galeotto Graziani, abat camaldulès del monestir ciutadà, que va esdevenir la nova seu episcopal, mentre que l'església de l'abadia, dedicada a Sant Joan Evangelista, va ser erigida en la catedral diocesana. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Florència.
Entre els bisbes més famosos recordar ricordano Niccolò Tornabuoni, Dionisio Bussotti, Giovanni Lorenzo Tilli (que va fundar el seminari en 1711), Roberto Maria Costaguti, Pompeo Ghezzi, Domenico Bornigia i Abele Conigli.
Al , la diòcesi es va ampliar amb la incorporació de l'arxiprestat nullius de Sestino (1788) i de l'abadia nullius de Sant'Ellero di Galeata (1784), per a un total de 46 noves parròquies, tres dels quals estaven en el territori de la diòcesi de Montefeltro.
El 7 d'octubre de 1975 va cedir a les parròquies de la vall del Bidente a la diòcesi de Forlì i les de la vall del Savio a la diòcesi de Cesena.
Diòcesi d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro El 7 d'octubre de 1975 Telesforo Giovanni Cioli, ja bisbe d'Arezzo, també va ser nomenat bisbe de Sansepolcro. El mateix Cioli el 15 de febrer de 1978, també va ser nomenat bisbe de Cortona: d'aquesta manera els tres llocs es van trobar units in persona episcopi.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la unió plena de les tres diòcesis; el nou districte eclesiàstic va prendre el nom de diòcesi d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro i va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Florència.
El bisbe Giovanni D'Ascenzi s'ocupà d'aquesta delicada etapa institucional, inclòs el suport a la redefinició de la quantitat i el territori de les parròquies, rectories i les zones pasturals.
La diòcesi va ser visitada pels papes Joan Pau II el 1993 (Arezzo, Cortona, Camaldoli i La Verna) i Benet XVI el 2012 (Arezzo i Sansepolcro).
Actualment el territori diocesà, que per superfície està en la desena posició de la llista de les diòcesis italianes, http://www.catholic-hierarchy.org/country/scit4.html es caracteritza per una gran heterogeneïtat geogràfica i sociocultural. Les dades que figuren en la taula a continuació destaquen com els primers vint anys de la vida de la nova diòcesi es va caracteritzar per una reducció dràstica en el nombre de sacerdots diocesans, a conseqüència d'una disminució de les vocacions que s'ha convertit una altra vegada més evident que en altres llocs, i el tancament de diverses cases religioses, tant masculines com femenines. Això ha portat a un profund replantejament de les estructures pastorals i pastorals.
Episcopologi
Bisbes d'Arezzo Sant Satiro † (vers 336/340 - 353 mort) Sant Donato † (vers 346/352 - 7 d'agost de 362 mort) Gelasio † (vers 366 - 371 mort) Sant Domiziano † (citat el 371) Sant Severino † (citat el 372) Sant Fiorenzo † (citat el 375) Massimiano † (377 - ?) Eusebio † (380 - 380 mort) Sant Gaudenzio † (381 - 382 mort) Decenzio † (382 - 422 mort)