miniatura|En el seu hàbitat miniatura|Detall de les flors miniatura|Retama monosperma, Agave americana i Aloe Vera. Mezraya, Djerba La ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Retama de flors blanques. Espècie molt típica de les costes del sud-est ibèric i nord-est marroquí. De vegades se l'empra per fixar dunes i en ornamentació en altres regions de la península Ibèrica. Associada al margalló, altabaca (Dittrichia viscosa), tamariu i camarina.

Descripció Té tiges que arriben a una grandària de fins a 3,5 m d'alçada, abundants, ramificades. Les fulles són linears, caduques i pubescents. Les inflorescències es presenten en penjolls laxos. El calze de 4 mm, és campanulat, glabre; el llavi superior amb 2 dents ben marcades; l'inferior amb 3 grans mucronulats petits. La corol·la fa de 9-13 mm, blanca, pubescent. El llegum de 12-16 mm, té forma ovoide, amb un mucró uncinat. Floreix i fructifica de gener a abril.Retama monosperma a Flora Vascular

A més a més destaquen els seus fruits de color marró, i unes flors de color blanc que desprenen una olor característica. Malgrat presentar un tipus de fulla efímer, aquesta planta es considera afil·la, resistent al mar i tolerant a la calç, així com també resistent a la sequera. La seva tipologia com a planta és: Arbust

Un arbust desarmat, de fins a 1 metre d'alçada en aquest país, però més del doble d'alt en el seu estat nadiu; branques molt primes, penjants i semblants al jonc, acanalades, cobertes de pèls curts i sedosos quan són joves. Fulles escadusseres i discretes, de 0,5 a 2 cm de llarg, lineals. Raïms curts, sedosos, distribuïts al llarg de les branques, de 1⁄2 a 11⁄2 polzada de llarg, portant de cinc a quinze flors. Flors de color blanc lletós i deliciosament fragants, de mig centímetre de llarg; els pètals coberts de pèls sedosos, el calze fosc que contrasta amb els pètals; quilla de corol·la cuspidada a l'àpex. Beines arrugades, obovoides, mucronades a l'àpex, d'aproximadament mig centímetre de llarg, que contenen una (de vegades dues) llavors de color marró fosc.

Distribució i hàbitat Es troba en savinars, ginebredes i pinedes de dunes mòbils o semifixes costaneres; 0-300 m a la península Ibèrica i nord-oest de Marroc. Al sud-oest de la Península Ibèrica (des de Setúbal fins a Gibraltar); naturalitzada en diversos punts de la Península.

Natiu de S. Portugal, S.W. Espanya i el nord d'Àfrica, principalment a sorres costaneres. Sempre sorprèn per la seva tendresa. A les Illes Scilly prospera admirablement, en canvi prop de Londres necessita la protecció d'una paret assolellada, com la que es troba fora d'un hivernacle. El terra ha de ser lleuger i ben drenat. Al seu país natal, les branques primes i flexibles s'usen per lligar, de la mateixa manera que els salzes aquí.

Bé és cert que aquesta planta, és nativa de zones com: Algèria, Illes Canàries, Egipte, Grècia, Líban, Mauritània, Marroc, Palestina, Portugal, Aràbia Saudí, Sicília, Sinaí, Sudan, Tunísia, part del Sàhara, així com també d'Espanya. Introduïda en zones com Argentina, Xile, Equador, Uruguai i Austràlia

Propietats Les llavors contenen citisina, un alcaloide tòxic. De diferents parts de la planta també es poden aïllar quinze quinolizidínics i tres dipiperidina alcaloides. En particular, es pot detectar la presència de (+) - esparteïna, α-y β- isosparteïna, (+) -17 - oxosparteïna, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine, (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina.Alkaloids from Retama monosperma ssp. eumonosperma. Touati D, Allain P, Pellecuer J, Fkih-Tetouani S and Agoumi A, Fitoterapia, 1996, volume 67, number 1, pages 49-52, INIST-3027852 Resistència: -6 a -8 °C. Codi de sequera: 5. Fullatge: Tiges sedós, gris platejat, gairebé sense fulles, d'hàbit flexible.

Aquesta planta té una mida de 2-3 metres d'alçada, per tant es cataloga com arbust. És totalment resistent a la sequera i a la proximitat del mar. Té un origen exòtic, sent potencialment invasiva. Pot assolir una amplada de 2-4 metres

Taxonomia Retama monosperma va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat a Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840. Etimologia Retama: nom genèric que deriva de Retàma, -ae f. – de l'àrab andalusí ratama (àr. cult ratam).A Flora Vascular

monosperma: epítet llatí que significa "amb una sola llavor".A Epítets Botànics

Familia: Fabaceae

Sinònims: Genista monosperma

Lygos monospermum Sinonímia Citologia Els nombres cromosomàtics de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=48Algumas contagens de cromosomas nos género Genista L. e Cytisus L. Santos, A. Bol. Soc. Brot. ser. 2 19: 519-521 (1945).

Sinonímia Retama rhodorhizoides Webb i Berthel.Retama monosperma a EOL Lygos monosperma (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968) Genista monosperma (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788) Spartium monospermum L., Sp. Pl. 708 (1753) Spartium clusii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 290 tab. 16, fig. 3 (1843) Retama webbii (Spach) Webb, Otia Hispan. ed. 2 24 (1853) Spartium webbii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 291 tab. 16, fig. 4 (1843)

Referències

Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2:144. 1840 USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06].

Bibliografia Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published) Vicioso, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrid No. 72 Polunin, O. & Smythles, B.E. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.U.P. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press Chen, Te-chao & Wu, Te-lin (1986) Typed Script (MO) 14pp Enumeration Chinese Caesalpinioideae Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al. Pignatti, S. (1982) Flora Italica. Edagicole, Bologna. Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Las Leguminosas Argentinas Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et des regions desertiq. merid. 1 Negre, R. (1961) Petite flore des regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS. Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part. Dominguez, E. (1987) Pap. in Flora Vasc. de Andalucia Occ. Ketres, Barcelona Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Argentina de Agr. y Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires

Categoria:Plantes d'Algèria Categoria:Genisteae