Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Procés electoral Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià. Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.
L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.
Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14). El sistema electoral triat fou el mateix que regia per les Corts Espanyoles, conegut com a majoritari per districtes, amb reserva de minories, de tal manera que l'elector disposava d'un nombre múltiple de vots d'uns 3/4 dels diputats a elegir en la seva circumscripció. A la pràctica aquest sistema representava que la candidatura guanyadora s'enduia aquestes 3/4 parts dels escons (el que es coneixia com a "majories") i el segon partit la resta ("minories"). Els partits menors tenien molt poques possibilitats d'aconseguir representació. Al Parlament s'elegien 68 diputats de majoria i 17 de minoria.
Les eleccions van donar una aclaparadora victòria a la coalició republicano-socialista encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya i integrada a més per la Unió Socialista de Catalunya i per altres petits partits republicans. Liderada per Francesc Macià, va obtenir les majories a les 5 circumscripcions - 67 dels 85 escons de la càmera catalana - mentre que la coalició encapçalada per la Lliga Regionalista aconseguia 17 dels 18 reservats a la minoria i el Partit Catalanista Republicà aconseguia el restant. El Partit Republicà Radical - un 5% - la Dreta de Catalunya - un 3% - i el Bloc Obrer i Camperol - un 2% - no aconseguiren representació.
Història de la legislatura
El 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya amb 85 diputats. El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com a President del Parlament de Catalunya.
El 20 de desembre de 1932, el President Macià presentava el primer Govern de la Generalitat estatutària.
L'última sessió del Parlament, a la seu del palau, fou l'1 d'octubre de 1938, el mateix mes que el general Franco decretà la suspensió del règim autonòmic, en derogar-ne l'Estatut de Núria. La Generalitat començà aleshores els anys de l'exili.
Després de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.
Resultats + Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 → center|400px Partits i aliances Vots Escons # % Esquerra Catalana 224,800 47.10 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 56 Unió Socialista de Catalunya (USC) 5 Partit Radical Autònom (PRA) 4 Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) 1 Unió Catalanista (UC) 1 Concòrdia Ciutadana 138,500 29.00 Lliga Regionalista (LRC) 16 Unió Democràtica de Catalunya (UDC) 1 Coalició d'Esquerres 39,100 8.20 Partit Catalanista Republicà (PCR) 1 Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) 0 Partit Català d'Acció Republicana (PCAR) 0 Partit Republicà Radical (PRR) 25,900 5.40 Dreta de Catalunya 15,000 3.10 Comunió Tradicionalista (CT) 0 Renovación Española (RE) 0 Bloc Obrer i Camperol (BOC) 11,000 2.30 Esquerra Federal - Partit Social Revolucionari (EEF–PSR) 6,400 1.30 Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) 2,900 0.60 Partit Comunista de Catalunya (PCC) 1,700 0.40 Partit Nacionalista Català (PNC) 700 0.64 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 500 0.82 Concòrdia Espanyola (CE) 100 0.30 Estat Català - Partit Proletari (EC–PP) 100 0.17 Total 2,056,974 85 Vots emesos / Participació 466,700 Abstenció Cens Fonts
Diputats elegits per partits i circumscripcions ERC LR USC PRAT UC UDC PRDF PCRBarcelona Ciutat Martí Barrera i Maresma (52547) Nicolau Battestini i Galup (54786) Joan Casanellas i Ibars (55640) Amadeu Colldeforns i MargallóLetònia i Colldeforns (54966) Josep Dencàs i Puigdollers (55794) Miquel Guinart i Castellà (54262) Joan Lluhí Vallescà (57716) Francesc Macià i Llussà (62190) Pere Màrtir Rossell i Vilar (54004) Carles Pi i Sunyer (59019) Joan Puig i Ferreter (57990) Francesc Ribas i Soberano (54052) Jaume Serra i Húnter (58643) Joan Baptista Soler i Bru (54704) Josep Tarradellas i Joan (56894) Joan Tauler i Palomeras (54244) Barcelona Circumscripció Salvador Armendares i Torrent (77815) Joan Balart i Armengol (76363) Joaquim Bilbeny i Bosch (76887) Lluís Bru i Jardí (77371) Pere Comas i Calvet (78262) Lluís Companys i Jover (77401) Gaspar Armengol i Taló (78021) Josep Fontbernat Verdaguer (76961) Pere Mestres i Albet (77183) Francesc Riera i Claramunt (76851) Jaume Sallés i Figueras (76035) Joan Selves i CarnerBiografies de polítics manresans al web de l'ajuntament de Manresa (77221) Girona Joan Bancells i Xiberta Pere Blasi i Maranges Joan Casanovas i Maristany Pere Cerezo i Hernáez Laureà Dalmau i Pla Antoni Dot i Arxer Josep Fàbrega i PouUn libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939 #El País 14/04/2001Josep Fàbrega i Pou Josep Irla i Bosch Antoni Xirau i Palau Francesc Arnau i Cortina Xavier Casademunt i Arimany Lleida Enric Canturri i Ramonet Josep Companys i Jover (31550) Pere Corominas i Montanya (32289) Francesc Macià i Llussà (32404) Jaume Magre i Ubach Josep Maria Espanya i Sirat Pere Mias i Codina Ricard Palacin i Soldevila Joan Sauret Garcia Humbert Torres i Barberà (32785) Francesc Viadiu i VendrellLa memòria recuperada de Francesc Viadiu i Vendrell (32025) Tarragona Josep Andreu i Abelló Francesc Farreres i Duran Manuel Galès i Martínez Ventura Gassol i Rovira Martí Rouret i CallolMóra d'Ebre dedicarà dos carrers a polítics republicans a ebredigital.com Antoni Rovira i VirgiliBarcelona Ciutat Lluís Duran i Ventosa (32184) Josep Maria Tallada i Paulí (33078) Antoni Martínez i Domingo (33852) Ferran Valls i Taberner (33241) Joan Ventosa i Calvell (33146) Barcelona Circumscripció Josep Maria Trias de Bes i Giró (44775) Antoni Miracle i Mercader (43852) Miquel Vidal i Guardiola (44780) Girona Ramon d'Abadal i Calderó Tomàs Carreras i Artau Joan Vallès i Pujals Lleida Joan Rovira i Roure Antoni Secanell Aparicio Romà Sol i Mestre Tarragona Josep Maria Casabò i Torras Josep Maria Tallada i PaulíBarcelona Ciutat Joan Fronjosà i Salomó (54243) Estanislau Ruiz i Ponsetí (54415) Barcelona Circumscripció Joan Comorera i Soler (77615) Manuel Serra i Moret (78814) Tarragona Carles Gerhard OttenwälderTarragona Miquel Cunillera Rius Josep Folch i Folch Gonçal Ibars Meseguer Jaume Simó i BofarullBarcelona Ciutat Joan Soler i PlaBarcelona Circumscripció Pau Romeva FerrerBarcelona Circumscripció Joan Mora i Adserà (76731)Tarragona Pere Lloret Ordeix
Llista alfabètica dels diputats Diputats per ordre alfabètic de cognoms:
Raimon d'Abadal i Calderó Josep Andreu i Abelló Salvador Armendares i Torrent Gaspar Armengol i Taló Francesc Arnau i Cortina Joan Balart i Armengol Joan Bancells i Xiberta Martí Barrera i Maresma Nicolau Battestini i Galup Joaquim Bilbeny i Bosch Pere Blasi i Maranges Lluís Bru i Jardí Enric Canturri i Ramonet Tomàs Carreras i Artau Josep Maria Casabò i Torras Xavier Casademunt i Arimany Joan Casanelles i Ibars Joan Casanovas i Maristany Pere Cerezo i Hernáez Amadeu Colldeforns i Margalló Pere Comas i Calvet Joan Comorera i Soler Josep Companys i Jover Lluís Companys i Jover Pere Coromines i Montanya Miquel dels Sants Cunillera i Rius Laureà Dalmau i Pla Josep Dencàs i Puigdollers Antoni Dot i Arxer Lluís Duran i Ventosa Josep Maria Espanya i Sirat Josep Fàbrega i Pou Francesc Farreres i Duran Josep Folch i Folch Josep Fontbernat i Verdaguer Joan Fronjosà i Salomó Manuel Galés i Martínez Ventura Gassol i Rovira Carles Gerhard Ottenwälder Miquel Guinart i Castellà Gonçal Ibars Meseguer Josep Irla i Bosch Pere Lloret i Ordeix Joan Lluhí i Vallescà Francesc Macià i Llussà Jaume Magre i Ubach Antoni Martínez i Domingo Pere Mestres i Albet Pere Mias i Codina Antoni Miracle i Mercader Joan Mora i Adserà Ricard Palacín i Soldevila Carles Pi i Sunyer Joan Puig i Ferreter Francesc Ribas i Soberano Francesc Riera i Claramunt Pau Romeva i Ferrer Pere Màrtir Rossell i Vilar Martí Rouret i Callol Joan Rovira i Roure Antoni Rovira i Virgili Estanislau Ruiz i Ponsetí Jaume Sallés i Figueras Joan Sauret i Garcia Antoni Secanell Aparicio Joan Selves i Carner Jaume Serra i Húnter Manuel Serra i Moret Jaume Simó i Bofarull Romà Sol i Mestre Joan Baptista Soler i Bru Joan Soler i Pla Josep Maria Tallada i Paulí Josep Tarradellas i Joan Joan Tauler i Palomares Humbert Torres i Barberà Josep Maria Trias de Bes i Giró Joan Vallès i Pujals Ferran Valls i Taberner Joan Ventosa i Calvell Francesc Viadiu i Vendrell Miquel Vidal i Guardiola Antoni Xirau i Palau
Bibliografia Llibre del cinquantenari: 1932-1982. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1984. Pàgines 47-103 La Vanguardia. Suplemento (6 de desembre de 1932) Morales, Mercè. El Parlament de Catalunya: República, Guerra Civil i exili. Barcelona: Base, 2012 Relació de diputats 1932-1938 (Recuperem la memòria històrica: Els documents de l'Arxiu del Parlament 1932-1939)
Notes
Referències
Enllaços externs Eleccions al Parlament de Catalunya 1932 a la pàgina web historiaelectoral.com Diputats del Parlament de Catalunya 1932 - 2015 a la pàgina web historiaelectoral.com
Categoria:Generalitat republicana 1932 Categoria:Eleccions del 1932