Josep Salvany i Oller (Sabadell, 18 d'octubre de 1780 - Seva, 18 de juliol de 1849) fou un jurista i historiador català, alcalde de Sabadell (1828 i 1837-1840).
Biografia Estudià Filosofia al Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. És autor del llibre Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell.
El 1808, Josep Salvany, síndic personer, fou elegit per l'ajuntament presidit per Agustí Lluís, per organitzar la resistència armada contra l'exèrcit francès. Salvany disposava d'un sometent de 46 homes, majoritàriament pagesos, tot i que entre ells hi havia també un fabricant, en Josep Casalí.
El 1843, Sabadell fou una de les primeres ciutats a rebel·lar-se contra el govern del general Espartero. En aquell moment, Salvany exercia com a alcalde i presidí una comissió auxiliar que, juntament amb la de Barcelona, constituí la Junta Suprema de Govern, la qual s’instal·là temporalment a Sabadell. Salvany havia estat nomenat alcalde l’any 1828 i entre 1837 i 1840 fou diputat provincial.
L'últim quart del Sabadell li dedicà un carrer al barri de l'Eixample.
Referències
Categoria:Historiadors sabadellencs Categoria:Juristes catalans històrics Categoria:Alcaldes de Sabadell Categoria:Diputats provincials Categoria:Juristes sabadellencs Categoria:Historiadors catalans històrics Categoria:Polítics catalans històrics Categoria:Juristes catalans del sud contemporanis Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1780