El Castell d'Avinyó era una fortificació del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), que es creu que era situada a sobre d'un turonet proper a l'església de Sant Pere, al lloc de la masia de Can Porràfols, on hi havia basaments i restes d'antics murs.
Història Ja existia al com a dependent del castell d'Olèrdola, i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte de Barcelona. Entre 973 i 993, el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere. En la butlla del papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat del 1002 consta que el cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger.
Segurament la fortalesa fou enderrocada en la ràtzia dels almoràvits del 1108. Per aquesta raó, el 1156 Ramon Berenguer IV donà a Berenguer d'Avinyó el puig anomenat Avinyó per a què hi edifiques cases i un castell. Al 1194, Alfons el Cast concedí a Guillem de la Granada el domini sobre el castell, juntament amb la vila i la parròquia. Pel seu testament del 1198, el terme passà al monestir de Poblet, però no els delmes, que foren llegats a l'orde del Temple. El 1227, l'abat va vendre el castell al bisbe de Barcelona, que en el seu testament del 1241 el cedí a la Pia Almoina.
Al , el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins a l'abolició de les senyories al .
Descripció No en queda cap rastre físic, ni tan sols del turó on s'emplaçava, que va ser esplanat com a terreny agrícola en època recent. Sembla que hi havia un túnel que connectava la masia amb l'església.
Referències
Categoria:Edificis de Catalunya desapareguts Categoria:Monuments històrics de l'Alt Penedès Categoria:Patrimoni monumental d'Avinyonet del Penedès