fou un rellotger suís resident a Gràcia, on tenia el seu taller.
Biografia Va néixer el 1815 a Männedorf, prop de Zúric, i als 17 anys es va iniciar en l'art de la rellotgeria. Es diu que abans del 1850, Albert va estar establert a Itàlia, d'on no hi ha cap notícia de les seves activitats.
El 1841 es va casar amb Anna Dorothea Kappeler. D'aquest matrimoni van néixer sis fills, tres filles i tres fills, inclòs Friedrich, que també es convertiria en rellotger a Londres. A finals del 1849, es van establir a Milà, on Albert va perdre la seva fortuna i la de la seva dona ( ) i van tornar a Zúric el 1852.
El 1854 van deixar Suïssa definitivament i van arribar a Gràcia, i es van establir al número 83 del carrer de l'Àngel (actualment Montseny, 49) i l'Albert hi va establir la seva fàbrica de rellotges «per a esglésies, ferrocarrils, fàbriques i cases de camp. Rellotges de guàrdia, telègrafs elèctrics i instruments científics», segons un anunci de l'època. La seva dona Anna va morir el 1855 i l'any següent es va casar amb Louise Santoux, també suïssa i resident a Barcelona, amb qui va tenir 4 filles.
El 1870, en plena revolta de les Quintes, va deixar Gràcia i es va establir a París. La seva segona esposa ja havia mort, i va marxa amb la seva germana Maire, amb qui va tenir dos fills, tots dos dels quals van morir de petits. Allà va crear el seu rellotge més ambiciós, però també va intentar obrir un museu. També va proposar un pla per a un rellotge astronòmic per a la nova Basílica del Sacré Cœur,
Va morir el 19 de març del 1894 a l'hospital Tenon, al 20è districte.
Obres Rellotge astronòmic del Congrés dels Diputats de Madrid (1854-1857) Entre 1854 i 1857, Albert Billeter va construir al seu taller de Gràcia un excepcional rellotge astronòmic de caixa alta que mostra a la part superior la posició de la Terra i la Lluna al voltant del Sol, amb l'òrbita terrestre emmarcada i un cercle zodiacal graduat. A sota hi ha diverses esferes que indiquen l'hora local, les dades del calendari perpetu, els horaris de 20 meridians diferents, el temps mitjà, l'equació del temps i els horaris diaris de sortida i posta de sol. També hi ha un espai més gran que conté un planetari on es mostren les posicions dels principals planetes en les seves òrbites al voltant del Sol. A sota hi ha un termòmetre, un higròmetre i un baròmetre .
Rellotge astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1859-1869) L'èxit que va tenir el rellotge del Congrés als cercles polítics madrilenys va ser tan gran que poc temps després, el Senat li encarregà a Billeter la construcció d'un altre rellotge de característiques similars al primer però de majors dimensions. El 1859, Albert Billeter començà el segon dels seus grans rellotges astronòmics i, en compliment de l'encàrrec del Senat, el va projectar amb unes mides d'un tres metres d'alçada per dos d'amplada, molt més gran que l'anterior. Les característiques generals d'ambdós rellotges serien similars, però en aquest hi empraria una tecnologia més avançada i, sobretot, el faria molt més atractiu a la vista, car a través dels vidres del moble havien de ser visibles tots els mecanismes, el que en llenguatge tècnic s'anomena un rellotge esquelètic.
La màquina està situada dins d'un luxós moble rematat amb l'escut Isabelí i protegida per un vidre d'uns 2 x 2 m, a través del qual són visibles tots els mecanismes, estèticament disposats, amb una munió d'esferes indicadores. A l'esquerra hi ha l'esfera de l'hora local que funciona amb el seu propi pèndol. Simètricament, al costat oposat hi ha una esfera similar que indica les dades solars (l'equació del temps i les hores de sortida i posta del sol diàries) amb un segon pèndol que controla el moviment de tots els indicadors astronòmics. Entre les dues esferes hi ha un gran disc gravat amb els signes del Zodíac que emmarca el sistema Sol-Terra-Lluna, on es poden veure en tot moment, les posicions relatives dels tres astres entre ells i respecte del cercle zodiacal. També reprodueix la fase de la lluna i la inclinació de l'eix de la terra respecte del Sol que és la causa de les quatre estacions de l'any. A sota d'aquest sistema hi ha quatre petites esferes que constitueixen un calendari perpetu i on es pot llegir el dia del mes, el dia de la setmana, el mes i l'any en curs. El sistema mecànic té en compte el salt automàtic dels dies necessaris en els mesos de menys de 31 dies, fins i tot del febrer dels anys de traspàs.
Una mica més avall, i dintre d'un altre cercle zodiacal, hi ha el sistema planetari on es pot veure la posició relativa dels planetes i asteroides: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Vesta, Ceres, Juno, Pal·les, Júpiter, Saturn i Urà. La roda que impulsa l'indicador d'aquest darrer planeta és el mòbil més lent del rellotge, ja que només dona una volta cada 84 anys. Al voltant del planetari hi ha 24 esferes que senyalen l'hora de 24 meridians d'arreu del món: Antípodas, Londres, Constantinopla, Berlín, Lisboa, Cairo, Pekín, Montevideo, Mexico, Habana, Ceuta, S. C. de Tenerife, S. J. de Puerto Rico, Manila, Fernando Poo, Rio de Janeiro, Nueva York, Calcutta, Ispahan, Viena, Berna, S. Petersburg, Roma, Paris.
Billeter va trigar 10 anys a acabar aquest segon rellotge astronòmic, durant els quals el Senat es va desentendre del seu encàrrec. El rellotge ostenta en un lloc destacat, entremig de les diverses esferes indicadores, una placa amb aquesta inscripció: Inventado y construido por Alberto Billeter en Gracia de Barcelona 1869.
El 1877, el meravellós rellotge fou exposat a la Universitat de Barcelona, on seria admirat pel rei Alfons XII, en el marc de l'exposició titulada Manifestación de la Industria Catalana. Posteriorment va passar a mans de la família Moragas, ebenistes propietaris del valuós moble que conté el rellotge, i que també havien estat els autors del moble del rellotge del Congrés. El 1888, el rellotge fou exposat en el Pavelló de les Ciències de l'Exposició Universal de Barcelona, on li fou atorgada una medalla d'or. Finalitzada l'Exposició, la família Moragas diposità el rellotge a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, que el 1926 el va aquirir per 3.000 pessetes.
Degut a la seva extremada complicació mecànica, el rellotge va estar molts anys sense funcionar, malgrat que va ser objecte d'estudi per part de rellotgers i acadèmics. El 1985 va ser restaurat completament per un equip de professors i alumnes del Departament de Rellotgeria de l'IES-SEP La Mercè de Barcelona sota la direcció del degà del departament Ramon Beseran i Claret, , qui seguidament se'n feu càrrec del seu laboriós manteniment fins a la seva mort. Actualment encara pot ser admirat al vestíbul de la seu la RACAB.
Rellotge del Campanar de Gràcia (1862-1866) miniatura|Campanar de Gràcia amb el rellotge d'Albert Billeter Paral·lelament als entrebancs soferts amb el rellotge astronòmic encarregat pel Senat, Albert Billeter va seguir treballant en obres de menor importància artística però de no menys transcendència. El 1862 començà a construir la màquina d'un rellotge de campanar destinat a la torre que hauria d'ocupar el centre de la plaça de la Vila de Gràcia.
La màquina romandria en el seu emplaçament fins al 1929, quan havia de ser substituïda per una de nova procedent del País Basc. La substitució, però, no es pogué portar a terme immediatament, ja que amb les corredisses de l'Exposició Internacional d'aquell any, la màquina basca va ser instal·lada al cim de l'hotel situat a la plaça d'Espanya per donar l'hora al públic de l'Exposició. El rellotge d'en Billeter seguí funcionant dalt del campanar fins al 1943, quan es va poder recuperar la màquina de la plaça d'Espanya i posar-la per fi a Gràcia.
Passatge del Rellotge (1864) El Passatge del Rellotge, entre els carrer dels Escudellers i dels Còdols, deu el seu nom a un rellotge del que no queda cap vestigi i que marcava l'hora de les principals ciutats del món, els dies del mes i les fases de la lluna. Recentment, l'historiador Pere Beseran va descobrir-ne el plànol autògraf d'Albert Billeter a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les mides havien de ser d'1,98 m d'alçada per 1,10 m d'amplada i 34 cm de fondària mesurats des del vidre frontal. L'aspecte d'aquesta peça recorda el rellotge que ell mateix va construir abans de deixar la seva Suïssa natal i que es conserva al Museu d'Art i Història de Neuchâtel.
Rellotge de la Catedral de Barcelona (1865) Va ser construït el 1865 per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona i anava destinat al campanar de la Catedral. La nova màquina de Billeter havia de substituir el molt prestigiós rellotge dels flamencs Simó Nicolau i Climent Ossen, que havia estat funcionant sense interrupció durant gairebé tres segles. El 7 d'agost del 1863, l'Ajuntament aprovà el projecte per fer un nou rellotge i unes noves campanes; l'obra fou enllestida el 1865 i començà a funcionar ar el 4 de novembre del 1866. Va estar connectat experimental a un altre rellotge patró situat a la mateixa torre de la Seu, que posava en hora la màquina major i actuava de centraleta distribuïdora de senyals horaris a altres rellotges públics. Billeter, però, s'havia avançat massa al seu temps, ja que el baix desenvolupament de l'electricitat i la falta de comprensió de la necessitat d'unificar l'anarquia horària llavors existent, retardarien encara vint anys la implantació de la seva idea.
Ha estat sempre un dels rellotges més exactes de la ciutat, prestigi que encara conserva. Durant un temps se li va acoblar un regulador electrònic al pèndol per augmentar-ne la precisió, construït pel doctor Martí Vergés i Trias i el seu equip de la Facultat d'Informàtica de Barcelona
Rellotge de l'església de Sant Joan de Berga En aquest campanar hi havia hagut un rellotge del o anterior que, cap a finals del estava ja tan deteriorat que es va encarregar la seva substitució a Billeter. No sabem, però, la data exacta en què es portà a terme la construcció i instal·lació de la nova màquina que deuria ser entre 1865 i 1880 (Comellas, 1989).
La màquina de Billeter va estar funcionant amb tota correcció fins a finals del segle XX quan es va desmuntar i traslladar als magatzems municipals a l'espera de ser exposada en el museu de la ciutat. Està signada per «Alberto Billeter. Barcelona» i consta de tres trens d'engranatges per senyalar l'hora en una esfera exterior i tocar els quarts i les hores en sengles campanes.
Altres rellotges signats per Billeter miniatura|Rellotge domèstic del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Hi ha tres rellotges més que no són públics; es tracta d'un rellotge de caixa alta, un altre de viatge i un cronòmetre de marina.
El primer és un rellotge d'alta gamma que, a primera vista, sembla poc destacable en comparació amb altres rellotges similars. Una senzilla caixa de fusta amb vidre a tres costats tanca una caixa tipus esfera que mostra les hores, els minuts i els segons. El mecanisme del pèndol és clarament visible a través del vidre. L'únic rellotge Billeter que podríem qualificar, a primera vista, de poc destacable, però amb un lleuger examen intern, veiem que va ser dissenyat per allotjar mecanismes complexos que mai es van implementar. Està gravat amb el número 591, i no sabem si això indica realment el nombre de rellotges construïts o si aquesta numeració també incloïa els altres instruments que esmenta a la seva publicació. Està exposat al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.