alt=An image has been changed|miniatura|Escut del Gran Principat de Transilvania (). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Després de la invasió turca del Regne d'Hongria, Transsilvània va formar un Principat, independent a partir de 1570, amb prínceps de cultura i idioma hongaresos. En 1686 el Sacre Imperi Romanogermànic va recuperar els antics territoris hongaresos de l'Imperi Otomà i posteriorment va expulsar els turcs de la regió de Transsilvània. La independència de Transsilvània es va acabar en 1711, quan quedà sota control austríac.
Antecedents miniatura|esquerra|El Regne d'Hongria dividit: Hongria Reial, sota el control dels Habsburg, l'Hongria otomana (en verd) i el Principat de Transsilvània (en blau).
El Regne d'Hongria va ser fundat l'any 1000 pel rei Sant Esteve I, que és considerat el cristianitzador dels hongaresos i el fundador de l'Estat hongarès. Entre 1366 i 1367, el rei hongarès Lluís I el Gran va ser el primer que es va veure forçat a fer front a les invasions turc-otomanes en territori europeu, així com posteriorment els altres monarques hongaresos Segimon d'Hongria i Maties Corví. D'aquesta manera, l'amenaça otomana va continuar assetjant el regne europeu i en 1526 va tenir lloc la Batalla de Mohács, on fou mort el rei Lluís II d'Hongria.
En no deixar hereus que poguessin ocupar el tron, el príncep Ferran d'Habsburg, el germà de l'emperador germànic, i el comte hongarès Joan Szapolyai, voivoda de Transsilvània, van començar una disputa per la corona. El regne va ser dividit en dues meitats, una dels germans i una altra sota el control del rei-príncep Joan I de Transsilvània, que comptava amb suport turc, ja que a canvi de la corona havia ofert vassallatge a l'Imperi Otomà. Aviat després de la mort de Joan I Szapolyai el 1541, els exèrcits turcs van prendre la ciutat de Buda, seu reial hongaresa, es van apropiar del territori central del regne, i van crear el vilayat de Buda. D'altra banda, la regió de Transsilvània sota influència otomana es va independitzar després de signar-se el Tractat d'Espira a 1570 entre l'Emperador Maximilià d'Habsburg i Joan Segimon de Zápolya, fill de Joan I.
L'infant Joan Segimon de Zápolya estava sota la tutela de la seva mare la reina Isabela Jagelló d'Hongria i l'arquebisbe Jordi Martinuzzi, que van actuar com a regents de Transsilvània. Diverses dècades després, es va formar el Principat de Transsilvània el qual continuaria en situació de vassallatge davant l'Imperi Otomà, per tal de conservar la seva independència. Al llarg dels 129 anys d'existència del Principat de Transsilvània existiran 21 Prínceps, els quals serian vassalls del sultà turc i voldran recuperar els territoris hongaresos en mans dels Habsburg per reunificar el Regne d'Hongria. Així conduiran nombroses guerres contra els germànics, moltes vegades aliant-se amb els protestants suecs, francesos i txecs, per obtenir d'aquesta manera suport contra els Habsburg catòlics. A Transsilvània sobreviurà durant aquest període la cultura hongaresa, que es trobava en crisi en estar per una part en mans dels germànics i per una altra en la dels otomans.
Llista dels prínceps Abans del s'esmenten en la crònica Gesta Hungarorum els següents governants (en llatí: dux). Gelou/Gyalu/Gelu; ? - 904; Governant de les formacions estatals amb població dels valacs i eslava.
miniatura|Gelou. Líder dels romanesos Tuhutum/Töhötöm/Tétény; 904 - ?; Líder de la tribu magiar dels keszi.
Horca/Horka/Harka;?;Anonymus: Gesta Hungarorum fill de Tuhutum Zombor gyula;?;Kristó Gyula, Engel Pál, Makk Ferenc: Korai magyar történeti lexikon (9-14- század). Akadémiai Kiadó, Budapest. (1994) fill de Horka Iula (Gyula) Iula també es diu Jula, Geula, Gyla i GyulaIoan Aurel Pop, Romanii si maghiarii in secolele IX-XIV. Geneza statului medieval in Transilvania. Centrul de Studii Transilvane, Cluj Napoca, 1996, p. 142 i Prokuj Prokuj gyula abans de 953 - 1003; Després d'un enfrontament amb el rei hongarès Esteve I, Prokuj gyula és fet presoner i portat a Hongria.
Voivodat de Transsilvània miniatura|János Hunyadi|János Hunyadi (Ioan / Iancu de Hunedoara) miniatura|El rei d'Hongria Maties Corví (Matei Corvin) Zoltán Erdőelvi; c.1003 Mercurius, princeps Ultrasilvanus; 1103, 1111 - 1113 Leustachius Rátót (Eustachius), voivoda de Transsilvània; aprox. 1164 - 1176 Legforus (Szegfor); 1199 - 1200 Eth; 1200 Gyula Kán; 1201 - 1202; primer cop Nicolae I; 1201 - 1202 Benet, fill de Korlat; 1202 - 1206; primer cop Smaragdus Zsámboki; 1206 - 1208 Benedict; 1208 - 1209; primer cop Mihail Kacsics; 1209 - 1212 Berthold de Andechs-Meran, arquebisbe de Calocea; 1212 - 1213 Nicolae II; 1213 Gyula Kán; 1213 - 1214; segon cop Simion; 1215 Ipoth (Ipolit); 1216 - 1217 Rafail (Rafain/Rafaion); 1217 - 1218 Neuka (Nevke/Leuka); 1219 - 1221 Paul, fill de Petru; 1221 - 1222 Mihail Kacsics; 1222; segon cop Pósa Csáki, fill de Solum/Sólyom; 1226- 1231; primer cop Gyula Rátót; 1229 - 1233; fill de Leustachius Dionysius Tomaj (Denís el Nassut); 1233 - 1234 Serafin; 1235 Andrei; 1235; fill de Serafin Pósa Csáki, fill de Solum/Sólyom; 1235- 1241; segon cop Laurențiu Aba; 1242 - 1252 Esteve (Dux Transilvaniae); 1257 - 1258; fill del rei Bela IV, primer cop Ernye Ákos, ban a Transsilvània; 1258 - 1261 Esteve; 1260 - 1270; segon cop Ladislau I Kán; 1261 - 1265; primer cop Nicolae Geregye; 1265 - 1270; primer cop Matei Csáki; 1270 - 1272; primer cop Nicolae Geregye; 1272 - 1274; segon cop Ioan Kőszegi; 1273 Egidius Monoszló; 1274 Matei Csáki; 1274 - 1275; segon cop Ugrinus Csáki; 1275; primer cop Ladislau I Kán; 1275 - 1276; segon cop Ugrinus Csáki; 1276; segon cop Matei Csáki; 1276 - 1277; tercer cop Nicolae Meggyesi descendent de Pok; 1277; primer cop Finta Aba; 1278 - 1280 Ștefan Merai; 1280 Petru, fill de Dominic; 1280 Lóránd Borsa; 1282; primer cop Apor Péc; 1283 - 1284 Lóránd Borsa; 1284 - 1285; segon cop Moise/Moyus Ákos; 1287 - 1288 Lóránd Borsa; 1288 - 1294; tercer cop Ladislau Kán II; 1294 - 1315 Ladislau Kán III; 1315; rei sense confirmar Nicolae Meggyesi descendent de Pok; 1315 - 1316; segon cop Doja Debreceni (Dózsa Debreceni en hongarès); 1318 - 1321; fill d'Andrei Toma Szécsényi; 1321 - 1342 Nicolae Sirokai (hongarès Miklós Sirokay); 1342 - 1344 Ștefan Lackfi; 1344 - 1350 Toma Gönyűi; 1351; descendent de Csor Nicolae Raholcai Kont; 1351 - 1356 Andrei Lackfi; 1356 - 1359 Dionisie Lackfi; 1359 - 1367 Nicolae Lackfi; 1367 - 1368 Emeric Lackfi; 1369 - 1372 Ștefan Lackfi al II-lea; 1373 - 1376; germa d'Emeric Ladislau Losonczi; 1376 - 1391 Emeric Bebek I (Bubek); 1392 - 1393 Frank (de) Szécsényi; 1393 - 1395 Stibor de Stiboricz; 1395 - 1401; primer cop Nicolae Csáki i Nicolae Marcali; 1401 - 1403; primer cop Ioan Tamási i Iacob Lackfi; 1403 - 1409 Stibor de Stiboricz; 1410 - 1414; segon cop Nicolae Csáki; 1415 - 1426; segon cop Ladislau al IV-lea Csaki; 1426 - 1435; fill de Nicolea Csaki Ladislau al IV-lea Csaki i Petru Cseh (Cheeh); 1436 - 1437 Petru Cseh; 1437 - 1438; segon cop Desideriu (de) Losonczi; 1438 - 1440 Ladislau al V-lea Jakcs; des del gener de 1441 Ioan de Hunedoara; 1441 - 1446; fill del príncep Voicu (Vajk) Emeric Bebek al II-lea i Nicolae de Ujlak (hongarès Miklós Újlaki) 1446 - 1447 Emeric Bebek al II-lea i Ioan de Hunedoara; maig - octubre 1448 Ioan (de) Rozgonyi; 1449 - 1460 Nicolae de Ujlak (hongarès Miklós Újlaki); 1449 - 1458; segon cop Sebastian (de) Rozgonyi; 1458 - 1461 Nicolae de Ujlak (hongarès Miklós Újlaki); 1460; tercer cop Ladislau Kanizsai; 1460 Nicolae de Ujlak (hongarès Miklós Újlaki) i Ioan Pongracz de Dindeleag (Ioan Dindelegi Pongrácz); 1462 - 1465 Sigismund (de) Szentgyörgyi i Ioan Szentgyörgyi (de Sancto Giorgia); 1465 - 1467 Ioan Dindelegi Pongrácz i Nicolae Csupor; 1468 - 1472 Blasius Magyar (hongarès Balázs Magyar); 1472 - 1475 Ioan Dindelegi Pongrácz; 1475 - 1476; segon cop Petru Vingárti Geréb; 1478 - 1479 Ștefan Bathory I d'Ecsed; 1479 - 1493 Bartolomeu Dragfi; 1493 - 1499; descendent de Drag de Maramureș Ladislau de Losoncz al II-lea (Ladislau Losonczi al II-lea); 1493 - 1495 Petru Szentgyörgyi și de Bozin; 1499 - 1510 Ioan Zápolya; 1510 - 1526; llavors rei d'Hongria Petru Perényi; 1526 - 1529 Ștefan Báthory de Șimleu; 1529 - 1530 Hieronymus Laski; 1531 - 1534 Ștefan Majláth; 1534 - 1538 Imre Balassa; 1538 - 1540 Gheorghe Martinuzzi; 1541 - 1552; governador Andrei Bathori de Ecsed; 1552 - 1553 István Dobó i Francisc Kendi; 1553 - 1556 Vacant; 1557 - 1571
Prínceps de Transsilvània miniatura|Joan I d'Hongria (Ioan I Zápolya) miniatura|Esteve Bathory I (Ștefan Báthory / Báthory István) miniatura|Miquel el Valent (Mihai Viteazul) miniatura|Francesc Rákóczi II (Francisc Rákóczi al II-lea / II.Rákóczi Ferenc) Joan I d'Hongria (Ioan I Zápolya); 1526 - 1540 Isabela Jagelló d'Hongria (Isabella Jagiello Zapolya); 1540 - 1551; dona de Joan Zápolya, regent Jordi Martinuzzi (Gheorghe Martinuzzi / George Fráter); 1542 - 1551; regent Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic; 1551 - 1556; fill de Felip I (Espanya) Isabela Jagelló d'Hongria; 1556 - 1559; segon cop Joan Segimon Záploya (Ioan Sigismund Zápolya / Ioan al II-lea Sigismund Zápolya); 1570 - 1571 Esteve Bathory I (Ștefan Báthory); 1571 - 1575 Cristòfol Báthory (Cristofor Báthory); 1575 - 1581; germà de Ștefan Báthory Segimon Bathory (Sigismund Báthory); 1581 - 1594; fill de Cristofor Báthory, primer cop Boldizsár Báthory; 1594 Segimon Bathory (Sigismund Báthory); 1594 - 1598; segon cop (va estendre la seva autoritat sobre Moldàvia i Valàquia, creant l'anomenat "pla daci" Maria Cristina d'Habsburg; 1597; primer cop Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic; 1598 Maria Cristina d'Habsburg; 1598; segon cop Segimon Bathory (Sigismund Báthory); 1598 - 1599; tercer cop Andreu Báthory (Andrei Báthory); 1599; cosí de Segimon Bathory Miquel el Valent (Mihai Viteazul); 1599 - 1601; primera a unir Valàquia, Transsilvània i Moldàvia Giorgio Basta; 1601 - 1603; en nom de l'emperador Rodolf II Moisès Székely (Moise Székely) (Secuiul); 1603 - 1604 Esteve Bocskai (Ștefan Bocskai); 1604 - 1606 Segimon II Rákóczi (Sigismund Rákóczi); 1607 - 1608 Gabriel Báthory; 1608 - 1613; germà de Ștefan Báthory Gabriel Bethlen; 1613 - 1629 Caterina de Brandenburg; 1629 - 1630; esposa de Gabriel Bethlen Esteve Bethlen (Ștefan Bethlen); 1630; fill de Gabriel Bethlen Jordi Rákóczi I (Gheorghe Rákóczi I); 1630 - 1648; fill de Sigismund Rakoczi Jordi Rákóczi II (Gheorghe Rákóczi al II-lea); 1648 - 1657; fill de Gheorghe I Francesc Rhédei (Francisc Rhédei); 1657 - 1658; Ákos Barcsay (Achatius Barcsai); 1658 - 1660 Jordi Rákóczi II (Gheorghe Rákóczi al II-lea); 1659 - 1660; segon cop Joan Kemény (Ioan Kemény); 1661 - 1662 Miquel Apafi I (Mihai Apafi I); 1662 - 1690 Emeric Thököly (Imre Thököly); 1690 - 1691 Miquel Apafi I (Mihai Apafi al II-lea); 1690 - 1696; fill de Mihai Apafi I Leopold I; 1691 - 1705 Francesc Rákóczi II (Francisc Rákóczi al II-lea); 1704 - 1711. El 7 juliol de 1704 la Dieta de Transsilvània reunida a Alba Iulia va proclamar Francesc II Rákóczi com a Príncep de Transsilvània. La revolta contra els Habsburg que liderava no va reeixir. L'autoritat de la Casa d'Habsburg a Transsilvània i Hongria van ser realment restaurada el 1711 per la Pau de Satu Mare. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic; 1711 - 1740; fill de Leopold I Maria Teresa I d'Àustria; 1740 - 1765; filla de Carles VI
Bibliografia
Wertner Moritz, Die Wojewoden Siebenbürgens im Zeitalter der Árpáden. Urkundliche Richtigstellungen und Bestimmungen., în Archiv des Vereins für siebenbürgische Landeskunde, NF. Vol. 28, 1, Hermannstadt 1898.