La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227. Al marge d'algunes referències que apareixen a la Crònica Primària compilada pel Rus de Kíev durant el , és el compendi històric més antic sobre la història d'aquests països. Sobre molts episodis en la primera fase de cristianització dels pobles bàltics orientals, la Crònica d'Enric és la major i més important evidència que ha sobreviscut fins als nostres dies a part de la Crònica rimada de Livònia i la Crònica de Nóvgorod.

Base històrica Les invocacions papals per a les croades a la fi del no sols van inspirar a la devastadora Quarta Croada que va saquejar Constantinoble el 1204, també les croades bàltiques que estan menys representades en la cultura popular històrica occidental, però que van tenir més èxit a llarg termini. Abans de les croades, la regió de Livònia era un enclavament avançat, una societat pagana en què comerciants de la lliga Hanseàtica trobaven d'altres de Nóvgorod, i en què es barrejaven comerciants germànics, escandinaus i russos, compartint les seves cultures i les seves religions en un mateix espai. Els governants dels ordes militars cavallerescs liderats pels prínceps bisbes alemanys conquerien i assentaven el món bàltic per orientar-lo cap a l'òrbita occidental.

Contingut La Crònica d'Enric de Livònia proporciona testimonis d'uns fets de profund i incalculable valor històric i una perspicàcia, no sols en operacions militars a l'est durant un període prou convulsiu, sinó també en actituds en conflicte des del punt de vista d'un testimoni ocular; ens revela la complexitat de motius religiosos embullats en una xarxa d'objectius polítics. En un altre text contemporani, en la Crònica rimada de Livònia, el valor històric és menor, i és intencionat i essencialment creat per entretenir sota paràmetres patriòtics i cristians.

La crònica es compon de quatre llibres:

El primer llibre, "Livònia", descriu fets entre 1186 i 1196: l'arribada del primer bisbe d'Ikšķile Meinard i el baptisme de livonians. El segon llibre, "Bisbe Berthold", descriu fets entre 1196 i 1198: l'arribada del segon bisbe d'Ikšķile Berthold de Hanover i la seva mort en la batalla contra els livonians prop del que més tard seria la ciutat de Riga. El tercer llibre, "Bisbe Alberto", descriu fets entre 1198 i 1208: l'arribada del tercer bisbe d'Ikšķile, Albert de Riga, la fundació de l'orde militar cristià dels Germans Livonians de l'Espasa, la conquesta i divisió de territoris livonians entre el bisbat de Livònia i l'orde, les guerres amb els prínceps de Polotsk i lituans, conquesta del principat de Koknese i el país dels selonians. El quart llibre, "Estònia", descriu els fets entre 1208 i 1226: les campanyes contra els comtats estonians, la conquesta del principat de Jersika, les guerres contra els curonians, semigalians, lituans i els prínceps de Pskov i Nóvgorod.

El manuscrit original no s'ha conservat, però n'hi ha setze còpies diferents, datades entre els segles XIV i XIX, la més antiga es coneix com a Codex Zamoscianus, escrita sobre pergamí i datada a finals del ; és una còpia incompleta, ja que el text finalitza en el capítol 23. El Codex Zamoscianus es troba conservat a la Biblioteca Nacional Polonesa de Varsòvia, Polònia.

Vegeu també Guillem de Mòdena.

Referències

Enllaços externs Ruth Williamson, "Primary Source Analysis of the Chronicle of Henry of Livònia" . Indriķa hronika - Text complet en letó amb comentaris. Генрих фон Леттланд - Text complet en rus amb comentaris. Traducció al francès, amb introducció i anotacions en el mateix idioma, al / lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011). Bibliografia d'Enric de Letònia.

Categoria:Història d'Estònia Categoria:Història de Letònia Categoria:Història de Lituània Categoria:Obres literàries del segle XIII Enric de Livonia Categoria:Orde Teutònic Categoria:Croada Livoniana