El Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar és una entitat fundada el 1919 al barri de Sant Andreu de Palomar del districte de Sant Andreu de Barcelona. S'estructura en les seccions següents: la d'escacs, la de tennis taula, l'Esbart Maragall, el Grup Taca de pintura i el Grup Benavinguts, dedicat a promoure iniciatives socials i culturals. També acull entitats, com ara la Lírica de Sant Andreu, i algunes representacions teatrals durant tot l'any.
Cada any per Nadal organitza la representació dels Pastorets. A la seu de l'entitat s'escenifica l'obra de Josep M. Folch i Torres des de l'any 1965. Anteriorment, s'hi representava L'estel de Natzaret, el drama líric compost el 1891 per Ramon Pàmies amb música de mossèn Miquel Ferrer, que fou estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia. Tot i no disposar d'un grup propi de teatre, els membres de les seccions del casal s'encarreguen de dur l'obra a l'escena.
Va ser gardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "en el centenari d'aquesta entitat cultural arrelada al barri de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona. Pel seu treball continuat i la seva reeixida tasca de dinamització cultural, cohesió social, i promoció i difusió de la cultura i les tradicions populars del país. Al llarg de la seva trajectòria, el Casal ha esdevingut un centre neuràlgic indiscutible de Sant Andreu, sempre obert a tot l'associacionisme i als moviments cívics del barri".
Edifici
El Casal Catòlic de Sant Andreu està situat en una de les zones més cèntriques de Sant Andreu. És un antic i reformat edifici que compta amb diversos espais dins del seu recinte, cosa que permet la realització simultània de diverses activitats per part de les seccions que el componen. A banda, el Casal també compta amb un servei de cafè disponible per a tots els socis i obert a tothom, i de manera molt destacable, compta amb un teatre amb una capacitat de 280 places, on sovint s'hi celebren espectacles i representacions teatrals de tot tipus, essent un dels més grans, més vistosos i amb més renom de Sant Andreu.
Pel que fa a l'aspecte arquitectònic, el Casal és un edifici singular, d'arquitecte desconegut construïts pels volts de 1890, i forma part del conjunt urbà protegit amb una qualificació urbanística de clau 12 (p), com a nucli antic de substitució de l'edificació antiga. Amb 2.056 m2 distribuïts en tres plantes, està ubicat a la cruïlla dels carrers de Pons i Gallarza, Jorba, i Cabrera i com molts edificis de finals del , és d'estil eclèctic. Així, doncs, la façana principal del Casal, de factura academicista, té una composició simètrica amb un ritme d'obertures verticals que reforça la seva centralitat amb el canvi d'emmarcament de la balconada central i el frontó de punt rodó que corona l'edifici. Té inscrita la data de 1919, de quan el Casal hi va començar la seva activitat. Les balconeres contenen guardapols de línies classicistes i els paraments es tracten amb estucs llisos filetejats. Les façanes dels carrers Jorba i Cabrera, no tenen cap interès especial en el tractament.
Història
Inicis En els darrers mesos de 1918, un grup de catòlics amb grans inquietuds culturals, van començar a parlar de la necessitat de Sant Andreu, en vista del creixement que experimentava, de comptar amb un nou centre que fos d'esbargiment i de formació, conservant, però, un caire familiar i casolà.
Tot això va ser objecte de moltes tertúlies, i a poc a poc es va anar refermant la idea fins a aconseguir ser inscrita en el Govern Civil de Barcelona el 21 de febrer de 1919 amb el nom de Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. Era la voluntat tenir un edifici propi perquè l'experiència havia demostrat que totes les entitats que anaven de lloguer acabaven desapareixent.
En un primer moment es van instal·lar en el Centre dels Pagesos. Més tard, es va saber que la propietària de l'immoble, ocupat pel Casino El Progrés del carrer Pons i Gallarza, 58, el posava en venda i sense pèrdua de temps van començar les negociacions per adquirir-lo. El preu total per la compra va ser de noranta-cinc mil pessetes i l'escriptura de la compra es va firmar el 20 d'abril de 1920.
En tenir local propi, totes les activitats del Casal van agafar un nou impuls i es va incrementar el nombre de seccions i activitats. L'agost de 1922, va aparèixer el primer número d’Obra Cristiana, el butlletí del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. A partir d'octubre de 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera, tots els números de la publicació eren revisats per la censura governativa, i així constava en els seus butlletins. L'any 1927 les seccions eren: Grup Excursionista Bon Camí, Nostre Elenc, Esperantista Amikeco (classes d'esperanto), Biblioteca i Cor Angèlica (ensenyament de catecisme).
La Borsa de Treball i Beneficència del Casal va arribar a tenir molt importància a Sant Andreu. És prou conegut que la persona que trobava feina mitjançant aquesta borsa, donava al Casal el 10% de la primera setmanada. L'any 1931, peròm es van traspassar aquests serveis a la Borsa de Treball a la Generalitat de Catalunya.
Hi ha documentat que en finalitzar l'any 1928, el Casal tenia ja 1.052 socis.
El Casal va anar creixent dia a dia i cada vegada va ser més popular i més concorregut per la gent de Sant Andreu. Era un lloc de trobada per a petits i grans i idoni per passar el temps lliure, per exemple, en el seu famós cafè que ocupava tota la planta baixa. També es podia assistir al seu gran teatre i gaudir dels seus espectacles. Durant aquells anys, i fins l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el Casal es va convertir en un dels centres lúdics més importants ..
L'any 1936 amb el començament de la Guerra Civil, tota l'activitat del Casal va quedar anul·lada. L'edifici va ser ocupat pel sindicat UGT i a mitjans de l'any 1937, les circumstàncies van obligar a convertir el cafè del Casal en un menjador social, on la gent del barri, i especialment els nens podien anar-hi a menjar.
No va ser fins al 22 de gener de 1942, que va poder tornar a inscriure’s en el Registre d'Entitats del Govern Civil de Barcelona amb el número 96689, reformant els estatuts i amb el nom de Centro Católico Parroquial de San Andrés. No cal dir que el canvi va ser obligat i que només es va poder tornar a obrir sota el paraigües de l'Església catòlica. Els estatuts es van haver d'adaptar al model social i polític que la dictadura imposava. Així mateix, també la llei obligava tots els membres de la Junta a afiliar-se a la Falange Española Tradicionalista.
En aquells temps, el Rector de Parròquia de Sant Andreu era el Director Consiliari del centre. Aquesta figura tenia molta importància, ja que nomenava el President del Casal, que després havia de ser ratificat per l'assemblea. No va ser fins a l'any 1969 que l'assemblea de socis va poder escollir lliurement el seu president, però la figura del Consiliari, cada vegada amb menys pes, va existir fins als estatuts de 2005, que són els actuals.
Les seccions de l'any 1945 eren: L'Artística, Grup Excursionista Bon Camí, Esbart Maragall, Escacs, Tennis Taula, Joves d'Acció Catòlica i Lliga Parroquial de Perseverança (exercicis espirituals) i Bàsquet.
El 1945 es va produir un fet remarcable: Es va representar l'obra Madre Alegria de Luis Fernández de Sevilla i Javier Sepúlveda, i per primer cop a l'escenari del Casal van actuar conjuntament homes i dones.
El 8 de desembre de 1951, es va fer la inauguració del camp de bàsquet del JACE (Juventud Acción Católica Española) on abans hi havia l'Hort del Rector, al costat de la Parròquia de Sant Andreu. El JACE era una secció del Casal que fins aleshores havia jugat a les pistes dels terrenys d'esports de les Filatures Fabra i Coats, i posteriorment a les pistes del recinte dels “Josefins”. Per a aquesta inauguració, la Delegació Nacional d'Educació Física i Esports va fer una donació de material esportiu per valor de 75.000 pessetes i hi van assistir, el que llavors era Bisbe Auxiliar de Barcelona, Dr. Jubany i el Sr. Samarach en representació de la Diputació de Barcelona. La secció estava formada per més de 80 jugadors, que competienen diferents equips, a la Federació Catalana de Bàsquet i a la OAR (Obra Atlético Recreativa) del Bisbat de Barcelona. El canvi de rector de la Parròquia va representar, al cap d'uns temps, el final del JACE. Anys més tard, es va tornar formar una secció de bàsquet amb el nom de C.C. Sant Andreu.
L'any 1959,es van iniciar unes reformes per reestructurar tot l'edifici, gràcies a la venda de dues cases del carrer Pons i Gallarza, i amb aquest diners es van fer altres importants obres com passar el gran pati porxat i el cafè de la planta baixa al primer pis, es va aixecar el sostre de l'escenari per fer el telar més alt i es van remodelar els vells vestuaris.
L'any 1960, en recuperar de l'Auxilio Social el local de la planta baixa, va poder llogar a un taller de fabricació d'accessoris per a maquinària de gènere de punt i això va permetre obtenir uns ingressos necessaris per posteriors millores del local.
En entrar en vigor la nova Llei Reguladora de les Associacions de 24 de desembre de 1964 (l'anomenada Llei Fraga), i segons la Disposició Transitòria Primera, el Casal va adaptar-ne el estatuts amb la documentació que va entrar al Govern Civil el 28 de desembre de 1965, després de l'aprovació de l'assemblea General Extraordinària en sessió celebrada el 20 de desembre de 1965
Recuperació del nom L'any 1967, i a petició d'una majoria de socis superior als dos terços de la totalitat, es va convocar una Assemblea General Extraordinària el 19 de juny, on es va acordar la modificació del nom de Centro Católico Parroquial de San Andrés per l'originari de Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. El document es va confegir el 23 de juny de 1967 i es va presentar el 26 del mateix mes. El 20 de setembre, el Govern Civil de la Província de Barcelona va autoritzar el canvi de nom. El mes de desembre el bisbat també va manifestar el seu acord.
Així mateix, degut el perill que suposava el balcó que donava al carrer de Pons i Gallarza, la Junta es va veure en la necessitat de fer unes reformes, així com una reparació de diferents goteres que posaven en perill la mateixa seguretat de l'edifici. També es van construir unes secretaries que eren totalment necessàries per al normal desenvolupament de les activitats de les diverses seccions.
Les seccions d'aquell tems eren: Agrupament Escolta Jaume I, Esbart Maragall, Escacs, Basquet, Fútbol, Grup d'Esplai, Patronat de Pastorets, Teatre, Cinema, Cine Fòrum i Vitolfílica (col·lecció d'anelles de cigars). El grup de Teatre era molt important i cada 15 dies es posava en escena una obra. L'alternança d'un diumenge cine i un diumenge teatre, durant molts anys, van ser les activitats habituals del Casal per als cap de setmana.
Crisi i reactivació Amb el pas dels anys els costums socials van anar canviant i el centre va patir una profunda crisi. Van ser uns temps difícils perquè la concurrència era cada vegada més petita i la presència del Casal a Sant Andreu va quedar bastant minvada. Per tant, les seccions tenien manca d'efectius per dur a terme amb normalitat les activitats i aquestes anaven perdent vigor. Els escacs van quedar sota mínims, l'esbart només tenia un grup infantil, i només es feia teatre per a infants. Tot i així l'any 1971, del Grup de Cultura del Casal va sorgir l'embrió del que més tard seria l'Associació de Veïns de Sant Andreu.
A mitjans dels anys 70, la l'activitat del Casal es va reactivar. Es van començar a fer moltes xerrades i conferències que van atraure gent nova. De fet, va ser l'entitat de Sant Andreu que més va entendre els nous temps que arribaven i la que més va treballar per conquerir espais de llibertat.
Sota el nom de Casal l'octubre de 1973, es va començar a editar un butlletí informatiu de les seccions, que s'enviava a tots els socis. Malauradament només en van sortir quatre números.