Antirrhinum siculum, coneguda popularment, com totes les espècies del gènere Antirrhinum, com a conillets o gatets, és una planta amb flors que pertany a la família de les plantaginàcies, encara que tradicionalment se l'havia situat dins de les escrofulariàcies. Sembla que originàriament viuria a Itàlia i algunes illes del Mediterrani. Com que moltes espècies d'aquest gènere s'han fet servit com a planta de jardineria, hauria estat introduïda a altres països al voltant del Mediterrani, on es troba de forma asilvestrada.
Descripció És una petita mata planta perenne, la seva forma vital és camèfit, és a dir, les seves gemmes de recanvi es troben per sobre de la superfície del sòl però a una alçada inferior a 0,5m. És majoritàriament glabre però les parts superiors són glanduloses. amb tiges més aviat erectes i arrel més o menys lignificada. Els segments del Calze són iguals o subiguals entre ells, netament més curts que el tub de la corol·la.Antirrhinum siculum té les fulles molt més llargues que amples (linear-lanceolades) i s'assembla força a Antirrhinum barrelieri, però és més densament foliosa i les fulles s'inserten obliqüament (no reflexes). Les flors es troben en raïms terminals, són menys nombroses (2-15), normalment d'un color groc pàl·lid i són molt vistoses i ornamentals.
Distribució i hàbitat A.siculum seria originari del sud d'Itàlia, Malta i Sicília. Des d'aquí, s'hauria introduït a diferents països de la regió del Mediterrani, com Marroc, Israel, França (on s'ha trobat al Rosselló, a la Catalunya Nord). Creix en parets i roquissers sobre pedra calcària. sobretot calcaris.
Etimologia Antirrhinum: nom genèric que deriva de les paraules gregues anti = "com" i rhinon = "nas", pel fet que les flors semblen apèndix nasals.Antirrhinum a Nombres Botánicos siculum: epítet específic adjectiu que fa referència a pertànyer a Sicilia, sicilià. El nom comú francès és Muflier de sicile: cultivat per les seves flors, boca de drac de Sicília.
Taxonomia Aquesta planta, fou descrita per primera vegada per Philip Miller el 1768.
Dintre del gènere Antirrhinum hi ha varies espècies de mates perennes més o menys robustes, amb la base més o menys llenyosa, amb fulles oposades més llargues que amples i les flors agrupades en raïms terminals, que en algun moment de la història han estat definides com una subespècie d'Antirrhinum majus. Charles Isidore Douin (1858-1944) i Gaston Bonnier (1853–1922), autors d'una coneguda flora de França va proposar aquesta combinació:
Antirrhinum majus subsp. siculum (Mill.) R.C.V.Douin in G.E.M.Bonnier
Sinonímia Antirrhinum angustifolium Poir. Antirrhinum assurgens Bianca ex Caruel Antirrhinum barrelieri var. ruscinonense (Debeaux) Nyman Antirrhinum dielsianum Rothm. Antirrhinum gebelicum Brullo & Furnari Antirrhinum jamaicense Fisch. ex Steud. Antirrhinum majus f. luteum (Bég.) Bég.«Antirrhinum siculum» a The Plant List. Data consulta: 23 de gener de 2015.
Referències
Enllaços externs
Imatges de l'espècie a Flora silvestre del Mediterráneo
siculum