Marshall Bruce Mathers III (Saint Joseph, Missouri, 17 d'octubre de 1972), conegut pel seu nom artístic Eminem (sovint estilitzat EMINƎM), és un raper, productor discogràfic i actor estatunidenc. Eminem és considerat un dels millors cantants de rap de la història. També se'l coneix pel seu alter ego Slim Shady, el costat malvat i violent de l'artista. De fet, el seu primer àlbum d'estudi, amb el qual es va fer popular l'any 1999 als Estats Units, porta el títol The Slim Shady LP. El disc, produït pel prestigiós productor i cantant de rap Dr.Dre, fou guardonat amb el premi Grammy al Best Rap Album i Best Rap Solo performance per 'My name is'", durant la cerimònia quaranta-dosena dels Grammy Awards l'any 2000. El seu àlbum següent, The Marshall Mathers LP, va vendre 1,9 milions de còpies la primera setmana, convertint-se en el primer cantant de rap en assolir aquesta xifra. Eminem va guanyar una major popularitat, on destaca el seu propi segell discogràfic Shady Records, i va portar el seu grup D12 a un reconeixement general.
Joventut És fill de Deborah Mathers-Briggs i Marshall Bruce Mathers, Jr., descendeix d'escocesos, anglesos i, llunyanament, de suïssos i alemanys.
Poc després del seu naixement, el seu pare va abandonar la família. Fins als dotze anys, Mathers i la seva mare es mudaren a diversos pobles i ciutats de Missouri (inclosos St. Joseph, Savannah i Kansas City) abans d'anar a Warren, Michigan, un suburbi de Detroit. Sent adolescent va adquirir una còpia de l'àlbum de Beastie Boys, Licensed to III. Mathers es va afeccionar a interpretar hip-hop. A catorze anys, amb el pseudònim de M&M, va entrar en un grup anomenat Bassmint Productions i va publicar el seu primer EP anomenat Steppin' Onto The Scene. Més tard van canviar el nom a Soul Intent i als voltants de 1995 van publicar un senzill anomenat «Fuckin' Backstabber» amb el segell discogràfic Mashin' Duck Records.
Tot i ser inscrit a l'escola Lincoln High School a Warren, sovint participava en batalles de freestyle a l'Osborn High School, obtenint l'aprovació del públic d'underground hip-hop. Va repetir novè curs tres vegades a causa d'absències injustificades i finalment va abandonar l'escola a disset anys.
Carrera 1998-2001: Inicis Eminem, després d'unir-se a Interscope, publicà The Slim Shady LP i en un any va aconseguir tres discs de platí. El contingut de les lletres de les seves cançons provocaren moltes controvèrsies. En la cançó «97 Bonnie and Clyde», Eminem descriu un viatge fet amb la seva filla petita en el qual porten els cadàvers de la seva dona, el de la seva amant i el del seu fill. A la cançó «Guilty Conscience» Eminem encoratja un home a assassinar la seva dona i la seva amant mentre Dr. Dre intenta evitar-ho.
Eminem participà en el segon àlbum pòstum de The Notorious B.I.G., Born Again amb el tema «Dead Wrong», que va ser publicat com un segon senzill. miniatura|Eminem el 1999 The Marshall Mathers LP, publicat el maig del 2000, va vendre 2 milions i mig de còpies en molt poc temps. Al primer senzill de l'àlbum, «The Real Slim Shady», la lletra explica, entre altres coses, que Christina Aguilera va tenir sexe oral amb Fred Durst (Limp Bizkit) i Carson Daly (de MTV TRL). En el tercer senzill, «Stan» (on fa servir la cançó original de Dido, «Thank you»), conta la història d'un fan tan obsessionat amb ell que acaba suïcidant-se perquè no rebia resposta a les seves cartes.
El gran èxit del segon àlbum va fer que la controvèrsia que envolta Eminem cresqués encara més, especialment quan van nominar The Marshall Mathers LP al Grammy com millor disc de l'any.
Encara que sempre havia dit que les seves lletres havien de prendre's seriosament, i que ell no tenia res en contra dels homosexuals o les dones, el grup de drets dels homosexuals GLAAD va organitzar un boicot contra ell, al qual va respondre cantant la cançó «Stan» amb el cantant Elton John. En acabar l'actuació va abraçar a John per demostrar-li que no tenia res en contra dels homosexuals.
Eminem, en tant com un dels sis membres del grup de rap D12, va participar en l'àlbum Devil's Night, publicat l'any 2001. L'àlbum va ocupar l'espai dels multiplatinum. Contenia el senzill «Purple Pills» que també va esdevenir polèmic. A «Blow My Buzz», cançó que forma part de la banda sonora de The Wash de 2001, Eminem hi va fer un cameo (aparició breu).
2002-2003: The Eminem Show El tercer àlbum d'Eminem, The Eminem Show va sortir a la venda l'estiu de 2002. Incloïa el senzill «Without Me», aparentment una seqüela de The Real Slim Shady en la que fa comentaris despectius sobre grups com (boy bands), Moby i Lynne Cheney, entre d'altres. Aquell any Eminem va descobrir el raper 50 Cent. També incloïa la cançó «Till I collapse» (Fins que m'ensorri) on fa referència a Reggie, Jay-Z, 2 Pac, Biggie, Andre 3000 d'Outkast, Jadakiss, Kurupt, Nas i on esmenta Bobby, Whitney i Nate i es refereix a Somni Humit.
El 19 de novembre de 2003, durant la conferència de premsa de The Source Magazine, es reproduí una cinta de casset que va gravar quan Eminem tenia uns 15 anys. A la lletra Eminem menysprea una noia negra perquè l'havia rebutjat i deia que les dones negres eren estúpides. Aquest fet l'envoltà d'una nova polèmica.
2004-2005: Encore Al final del 2004, Eminem publicà el seu cinquè àlbum d'estudi Encore i el segon que protagonitza després de D12 World. Les vendes als Estats Units van assolir 1.632.000 còpies durant les dues primeres setmanes. En total va vendre 7,8 milions als Estats Units i més de 7 milions a la resta del món. Malgrat això, és un dels àlbums més criticats tant per la lletra com pel context, potser per haver rebaixat el nivell d'agressivitat mostrat en els treballs anteriors i per haver augmentat el sentit d'humor (especialment a «My 1st Single», «Rain Man», «Big Weenie», «Just Lose It» i «Ass Like That»). A causa d'aquest contingut es va especular si aquesta seria la seva última producció, també perquè a la portada apareixia Eminem acomiadant-se del públic i abaixant el teló. Una altra especulació provenia del fet que el final dEncore diu «See you in hell, fuckers» (Us veuré a l'infern, fills de puta). Això fou desmentit a finals de 2005, quan publicà el seu àlbum de grans èxits, Curtain Call: The Hits, dient que tan sols volia agafar-se un descans i dedicar-se a fer de productor.
El vídeo musical de «Mosh» és una crítica a les eleccions presidencials de George W. Bush, per això Eminem va reunir un grup de gent contrària a Bush, la cançó acabava amb la frase «Vote on november 2nd» i Eminem votant. Bush va guanyar les eleccions i Eminen va editar un segon vídeo de «Mosh», on ell i la seva gent atacaven la Casa Blanca.
2005-2008: Rumors de retirada Després de la mort de Proof (el millor amic d'Eminem) es generaren rumors sobre la seva retirada basats en diverses referències trobades a l'àlbum Encore, per exemple, a la portada (on surt Eminem acomiadant-se); a la cançó «Encore/Curatains Down», on Eminem mata el públic present i al final se suïcida, dient See you in hell, fuckers (Ens veiem a l'infern, fills de puta). El 2005, alguns membres de la indústria musical especularen que considerava la possibilitat de retirar-se. L'especulació, iniciada a principis del 2005, partia de la idea d'un suposat àlbum doble que s'havia de publicar a finals d'any. Els rumors afirmaven que el títol seria The Funeral. Mesos després, el 5 de desembre de 2005, va sortir a la venda l'àlbum, publicat sota el segell d'Aftermath Entertainment. El primer dels grans èxits va ser Curtain Call: The Hits. El senzill «When I'm gone» és una de les seves cançons més emotives on parla de la relació entre el pare de família i l'artista que porta dins. També s'inclou «Shake That» juntament amb Nate Dogg, que va arribar a ser nominat en la categoria «Millor col·laboració de Rap» dels premis Grammy de 2007. Eminem va declarar que únicament s'agafaria un descans per dedicar-se a fer de productor, però que no es retiraria.
Durant l'estiu de 2005, Eminem es va embarcar en la seva primera gira de tres anys pels Estats Units: l'Anger Management 3 Tour, acompanyat de 50 cent, G-Unit, Lil' Jon, D12, Obie Trice, The Alchemist, entre d'altres. L'agost del 2005, Eminem va cancel·lar la gira europea. Posteriorment, va anunciar que aniria a un centre de rehabilitació de drogues, de "medicaments per dormir".
Durant tot el 2006 els seus fans van continuar escampant el rumor que Eminem es retiraria, encara que ell ho hagués negat. A finals d'any Eminem va publicar l'àlbum Eminem Presents: The Re-Up. La finalitat era promocionar els nous membres del grup de Shady Records, els quals són Ca$his, Bobby Creekwater i Stat Quo. Tots tres pensaven treure un àlbum el 2007. El primer senzill de l'àlbum va ser «You Don't Know» en el qual Eminem està acompanyat de 50 Cent, Loyd Banks i Ca$his i el segon senzill, «Jimmy Crack Corn».
2009-2011: Relapse i Recovery El 2 de febrer del 2009 va sortir el primer senzill promocional de Relapse, «Crack a Bottle», juntament amb 50 Cent i Dr. Dre, que va ser un èxit total, arribant al primer lloc a la llista Billboard Hot 100. El 7 d'abril del 2009 va estrenar juntament amb un vídeo musical el segon senzill «We Made You», sent el primer que protagonitzava des de You Don't Know. Relapse va sortir a la venda el 15 de maig del 2009 a països europeus com Itàlia, Holanda i d'altres, i als Estats Units va sortir el 19 de maig. L'àlbum ha estat extret de dos senzills promocionals i tres oficials, «Crack a Bottle», «We Made You», «3 a.m.», «Old Time's Sake» i «Beautiful». Quan estava a punt de sortir al mercat el disc Relapse (Recaiguda), Eminem va reconèixer a un rotatiu que la llarga pausa sense gravar s'havia degut al fet que patia una forta dependència de drogues (pastilles com Vicodin, Ambien i Valium) de la qual havia de recuperar-se físicament i mentalment perquè fos possible el retorn. També destacava que va tenir sort de trobar un bon hospital i un bon metge que el desintoxiqués. "Llavors vaig prendre la decisió que el món de la droga s'havia acabat per sempre. Part de la meva curació, va ser, ser sincer amb mi mateix i davant la meva família i els meus amics en el que remarca que no creia que la gent se sorprengués que fos drogoaddicte. Però ningú sabia com de malament estava. Ja no vull amagar res. Soc un addicte, ho he acceptat i superat" va afirmar el raper, qui també va comentar que recuperava la capacitat creativa quan va dir que "el passat any al juny portava un parell de mesos net".
El 21 de desembre de 2009 va publicar de nou l'àlbum Relapse, Relapse: Refill (Recaiguda: Reencarrec), que inclou dos discs, un amb set cançons noves, amb les cançons «Forever», «Elevator» i «Hell Breaks Loose». Va guanyar dos premis Grammy 2010, un per a la Millor interpretació de rap per duo o grup amb «Crack a Bottle» i per al Millor Disc de Rap amb Relapse. Va interpretar aclamades versions de rap "metaleres" de «Drop the World» i «Forever», juntament amb Travis Barker, Lil Wayne i Drake.