alt= Pèl·lets de biomassa forestal|miniatura|Pèl·lets de biomassa forestal La biomassa forestal o biomassa llenyosa, entesa com a font d'energia per a ús humà, està formada pels materials llenyosos generats en el sector forestal o agrícola. És un dels tipus de biomassa utilitzats com a font energètica, i pot tenir orígens diversos: Restes forestals (o biomassa forestal primària): procedents de treballs silvícoles de millora, desbrossament de matoll, obertura de franges tallafoc, perímetres de protecció prioritària, aprofitaments comercials i bosc menut. Subproductes derivats d'indústries de la fusta: primàries (arbre o tronc processat directament) o secundàries (processen la fusta ja elaborada en les indústries de primera transformació, podent produir residus com additius i coles) Residus de fusta recuperada: derivats de totes les activitats econòmiques i socials alienes al sector forestal, tals com residus de la construcció, demolició d'edificis, palets, etc. Cultius llenyosos: plantacions d'arbres de creixement ràpid per al seu aprofitament com a biomassa llenyosa.

La biomassa presenta l'avantatge que es tracta d'una energia autòctona que redueix la dependència dels combustibles fòssils i la seva consegüent importació de països tercers. El seu repartiment és força homogeni per tots els territoris, amb una elevada disponibilitat, el seu aprofitament millora les masses forestals amb densitat excessiva i, per tant, ajuda a les operacions de prevenció d'incendis forestals. A més té un impacte econòmic sobre les zones productores i les indústries que elaboren els derivats de la biomassa forestal.

són tots els productes i restes que provenen dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals i de les tallades de peus fusters per a ús comercial i els subproductes generats per les indústries de transformació de la fusta (serradures, escorces, estelles, encenalls, etc.).

+Principals presentacions de la biomassa forestal Descripció Densitat Poder calorífic Llenya Fàcil de trobar. Humitat variable 350 - 700 kg/m³ 3 - 3,5 kWh/kg Estelles Provenen del fraccionament de la llenya 250 - 400 kg/m³ 1,5 - 4 kWh/kg Briquetes Serradures comprimides de forma cilíndrica (5-13 cm de diàmetre i 5-30 cm de llargada). 10% humitat 1.000 - 1.300 kg/m³ 4,7 - 5 kWh/kg Pèl·lets Serradures comprimides de forma cilíndrica (6-20 mm i 25-60 mm de llargada). 10% humitat 1.200 kg/m³ 4 - 5 kWhEstud

Evolució històrica de l'ús de la biomassa La llenya va ser, des dels orígens de la humanitat per l'home, la primera font utilitzada per a cobrir les necessitats de calor i il·luminació. Amb l'arribada de la revolució industrial (segona meitat del ), es va anar substituint progressivament l'aprofitament de la llenya i del carbó vegetal per l'ús dels combustibles fòssils, sobretot al segle XX amb l'expansió de la industrialització i l'aparició del gas butà i del gas natural. Això va fer que disminuís la utilització de biomassa forestal com a combustible, afavorint el creixement dels boscos i l'acumulació creixent de biomassa, també promoguda per l'abandonament de terres de conreu. Amb les primeres crisis del petroli (anys 1973, 1979 i primera meitat dels anys 1980), es van començar a promoure iniciatives privades per a l'ús de la biomassa forestal, que van quedar aturades amb una nova davallada forta dels preus del petroli. Malgrat això, majoritàriament als països del nord d'Europa, s'hi va continuar treballant i avui en són experts i pioners, liderant aquest mercat a nivell de negoci, logístic, tecnològic de calderes i processos de combustió, fins al punt que s'estudia en l'àmbit formatiu amb estudis superiors d'enginyeria.

Amb la nova escalada dels preus del petroli des de l'any 2001 fins al 2008, i amb l'afegit dels compromisos de reducció d'emissions de CO2 establerts al Protocol de Kyoto, on cal recordar que la biomassa forestal té balanç neutre, es va tornar a reprendre l'interès per l'aprofitament de la biomassa com a energia alternativa.

Avantatges de l'ús de la fusta com a energia renovable És una font d'energia renovable: el seu ús suposa un estalvi de combustibles fòssils i permet lluitar contra el canvi climàtic. És un combustible local: el seu aprofitament redueix la dependència d'importacions energètiques. Afavoreix la gestió silvícola dels boscos, impulsant la realització d'actuacions de millora, reduint el risc d'incendi forestal. La cadena d'aprofitament crea llocs de treball, sobretot en zones rurals. És un combustible a hores d'ara abundant al territori, que de moment no cal acotar gaire.

Productes alt= Llenya de bedoll apilada|miniatura|Llenya de bedoll apilada

Llenya La llenya constitueix el combustible més tradicional i es pot obtenir a partir de qualsevol espècie llenyosa. La seva forma és cilíndrica o cònica, molt heterogènia quant a mides i segons l'espècie de la qual es treu i de la part que es talla. Acabada de tallar, la humitat de la llenya pot assolir valors del 40%bh (alzines o roures) o del 50%bh (pins). Després d'una temporada, la humitat se situa al voltant del 20%bh. Per cremar, idòniament ha de ser inferior al 15%bh. La llenya amb un elevat contingut en humitat alenteix i dificulta la combustió, produeix condensació i quitrà en els conductes de fum i redueix el seu poder calorífic. El seu cost de producció és molt baix, i potencia la gestió forestal sostenible.

Pèl·lets

Els pèl·lets són petits cilindres que s'obtenen de triturar i assecar la fusta o altres elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment.« La biomassa com a font d'energia: Productes: estella, pèl·let, briqueta», Observatori de la biomassa, Consorci Forestal de Catalunya [Consulta 3 de setembre de 2013] La pròpia lignina fa d'aglomerant. No cal ni cola ni cap altra substància més que la mateixa fibra vegetal. Aquest procés els dona una aparença brillant com si estiguessin envernissats i els fa més densos. El pèl·lets, que es comporten quasi com un líquid formen un combustible que tingués les mateixes característiques d'ús i d'automatització que els combustibles líquids o gasosos, i que a més són respectuosos amb el medi ambient.«Pel·lets: pastilles de combustible: què són?» , Can Forns (societat comercial) L'ús de residus forestals és menys econòmic, com que cal una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i que les residus frescs tenen una humitat de 50%bh que requereix un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte.«Masies sostenibles: aprofitaments energètics forestals» , Centre tecnològic forestal de Catalunya, 2010, pàgina 7

Els pèl·lets tenen diversos avantatges respecte a la llenya: S'utilitzen deixalles de poda o de fusteria o arbres de cultura sostenible Es poden dosificar. Una estufa de llenya normal només pot regular en ofegar el foc. El que disminueix molt el rendiment tèrmic. En les estufes de pèl·lets és la pròpia estufa la que afegeix pèl·lets segons la demanda d'energia. miniatura|Llenya i pèl·letsCom que no es regulen ofegant-les es produeix molt menys monòxid de carboni. Com que no cal ficar troncs grans, la grandària de l'estufa es redueix, i pot en alguns casos ser portàtil. És més fàcil fer les estufes programables perquè s'encenguin o apaguin automàticament. El valor energètic per unitat de volum és molt millor que els troncs o branques i caben en qualsevol recipient de qualsevol forma. Com per tota combustió de sòlids es crea un residu, aquestes cendres d'origen vegetal i no tòxiques es poden aprofitar com a adob o suplement mineral d'animals, ja que són riques en calci i potassi. Produeixen menys contaminants (diòxid de sofre -SO- i dioxines) que els combustibles fòssils.

Per a un mateix valor energètic, ocupen més volum que el gasoil: cal un dipòsit més gran o un subministrament més freqüent.

Respecte a altres formes de biomassa com la llenya o les estelles tenen alguns desavantatges: Les estelles no estan premsades ni tenen un granulat uniforme. Les estelles són més fàcils de produir a partir de residus fusters. A més, s'estalvia l'energia i el cost necessàries per a premsar i assecar els pèl·lets. Reuneixen gairebé tots els avantatges dels pèl·lets, tret del fet que la densitat energètica d'un m³ de pèl·lets és considerablement superior i que la seva forma irregular imposa exigències superiors a la caldera. La combustió de pèl·lets demana més oxigen, per la qual cosa es fa necessària una major ventilació de la sala de calderes de biomassa que per altres equips.

La pel·letització és un procés de compactació de material lignocel·lulòsic d'unes determinades condicions (granulometria petita i humitat inferior al 12%bh) per a obtenir uns cilindres entre 6 i 30 mm de diàmetre i entre 10 i 70 mm de longitud. La compactació facilita la manipulació, disminueix els costos de transport i augmenta el seu valor energètic per unitat de volum. Per a la fabricació dels pèl·lets cal una matèria primera amb una humitat molt reduïda (<12%bh) i absència d'impureses. Així, si s'utilitza restes forestals (les quals acabades de tallar tenen una humitat al voltant del 50%bh) cal un assecat forçat previ, la qual cosa encareix el producte. És per això que generalment s'utilitza subproducte d'indústries de la fusta. Els seus avantatges són el seu elevat poder calorífic, i que presenta unes característiques d'humitat, densitat i granulometria constants i homogènies, facilitant una millor manipulació i transport. A més, per la seva alta densitat, necessita menys espai per al seu emmagatzematge que l'estella. No obstant això, a causa del seu procés de compactació, té un preu més elevat en comparació amb altres tipus de biomasses.

Estella

Les estelles són fragments de fusta de petita dimensió obtinguts per tall mecànic, donant lloc a trossos petits de forma irregular que presenten un gruix de vora 2 cm i mides variables que no acostumen a superar els 10 cm de longitud. L'estella procedent de fusta de bosc (o biomassa forestal primària) s'obté de la retirada del bosc de les restes dels aprofitaments forestals, del producte de tallades de millora, així com d'aquells procedents de treballs de prevenció d'incendis. En canvi, l'estella industrial és aquella que prové de subproductes derivats d'indústries primàries de la fusta (les quals processen directament l'arbre o tronc que arriba del bosc) i secundàries (que processen la fusta ja elaborada en les indústries de primera transformació). La humitat de les estelles és variable entre el 20 i el 40%bh. Idealment per a consum domèstic és inferior al 30%bh. El seu cost de producció és inferior al dels pèl·lets, pel menor procés d'elaboració necessari. Potencia la gestió forestal sostenible, ja que permet valorar la fusta que actualment té una sortida limitada en el mercat. Per contra, es tracta d'un material heterogeni quant a humitat, densitat i granulometria, cosa que en dificulta la manipulació i el transport. Necessiten un assecat abans del seu consum en calderes domèstiques, i un important control de qualitat. Són menys denses que els pèl·lets i necessiten un major espai d'emmagatzematge i, alhora, el seu transport es recomana en distàncies inferiors a 50 km.

Briquetes