Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia. La seva activitat filològica i els seus treballs d'edicions de texts grecs antics el convertiren en el pioner de la filologia grega moderna. La potència de la seva reflexió política li conferí un gran prestigi, tant a París, on visqué gran part de la seva vida, com a Grècia.
Biografia Joventut a Esmirna (1748-1771) Una família culta Adamàndios Koraís nasqué al si d'una família culta.Autobiografia de Koraís traduïda en francès: , pàg. XXII i següents El seu pare, Ioannis Koraís, fou un negociant de seda originari de Quios, sense ésser un savi, tenia una gran consideració envers el coneixement., Pàg. 194. La seva intel·ligència, la seva eloqüència i la seva posició social li concediren una notorietat a Esmirna, i desenvolupà funcions polítiques de «demogeront»,En grec modern δημογέρων, mena de conseller municipal, savi elegit per les seves capacitats per administrar una comunitat grega autònoma sota l'administració de l'Imperi Otomà. de president de l'hospital, de majordom de l'església grega local, i de president de la federació de negociants de Quios.Biografia de Koraís de la Universitat Nacional i Capodistriana d'Atenes (en grec) . Vegeu també , Pàg. XXII. La mare d'Adamàndios Koraís, anomenada Thomaís, fou una dona instruïda. Tota la família comptà amb un gran nombre d'intel·lectuals i de savis. L'avil patern, Antoine Koraís, originari de Quios, era un metge interessat també en les lletres i en la filosofia. Havia compost el 1702 una oda a Henri François d'Aguesseau en vers antic;, Pàg. XXV, nota 1. però fou l'avi matern, Adamàndios Petirdoglu, qui jugà el paper més decisiu en el destí de Koraís. Fou professor a Constantinoble i a Quios, després un notable respectat a Esmirna., tom 1, 91-93. Quan morí l'agost de 1746, suscità per testament una noble emulació envers els nets per heretar la seva rica biblioteca., Pàg. 70 à 73. Finalment, un cosí, que també fou mestre d'escola, era conegut per les seves idees progressistes, i un oncle, Sofrónios de Belgrad, era un bisbe molt proper a les lletres i al coneixement.
Adamàndios Koraís tingué un germà, Andreas, tres anys més jove que ell.
La passió pel coneixement En aquest ambient familiar on la cultura religiosa i el coneixement literari eren quotidians, Adamàndios Koraís mostrà bones disposicions per l'estudi. El nen aprengué al començament la instrucció materna, una dona que sabia llegir i escriure en una època on la majoria de les dones eren illetrades., Pàg. XXII. A l'escola evangèlica d'Esmirna rebé per part d'un mestre d'escola la pedagogia reaccionària, «un ensenyament pobre en coneixement, però ric en cops de bastó», segons les seves pròpies paraules., Pàg. 193. El Pare Iertheos Dendrinos fou conegut per la seva severitat en els mètodes, però l'aprenentatge del grec antic sota la seva direcció era excel·lent, així com el contacte directe amb els autors de l'antiguitat clàssica, per la qual cosa Koraís aconseguí un domini prou fluid d'aquesta llengua.
En la biblioteca heretada del seu avi hi descobrí de seguida l'obra d'Estrabó en una edició d'erudit datada del 1707, enriquida amb notes en llatí d'Isaac Casaubon; aquella obra li feu prendre una passió pel coneixement. Comprengué que per aprofundir en la ciència li calia aprendre llatí, i s'apropà indirectament a l'estudi de l'italià i del francès., Pàg. XXVI. Més endavant aprengué altres llengües estrangeres, com l'alemany o l'hebreu el 1764.
Però fou gràcies al pastor protestant resident a Esmirna, l'holandès Bernhard Keun, que trobà finalment el pedagog i el savi que li feia tanta falta en el seu ensenyament: a canvi d'ensenyar grec al pastor, ell li ensenyava llatí. Autoritzat a consultar lliurement la biblioteca de Bernhard Keun, el jove Koraís començà també a interessar-se en l'erudició clàssica occidental. Desitjós de continuar estudis superiors a Europa, i el seu pare desitjant fer d'ell un negociant encarregat de desenvolupar el negoci familiar, decidí finalment que el jove s'instal·lés a Amsterdam, on pogué seguir estudis superiors i continuar amb les activitats comercials del seu pare.
Amsterdam (1771-1777) miniatura|Un carrer d'Amsterdam cap al 1771. Embarcat en un navili danès, Koraís arribà a Liorna després de vint-i-sis dies de navegació, i des d'allà arribà a Amsterdam. El 1771 la capital dels Països Baixos era un dels centres intel·lectuals més importants d'Europa. Amb el seu règim liberal i tolerant, el país esdevingué el refugi de la llibertat de pensament. La petita comunitat grega d'aquesta vila adoptà l'esperit de les Llums i donà lloc a l'esperança en un renaixement de Grècia mitjançant l'educació i els llibres.
Koraís arribà a Amsterdam amb cartes de recomanació del seu mestre Bernhard Keun per a una parella de savis, Andrien Buurt i Carolina van Lynden., Pàg. 9. Amb Andrien Buurt estudià la lògica i els Elements d'Euclides, bo i interessant-se també pel teatre. Passar d'una petita vila oriental com Esmirna al gran centre cosmopolita d'Amsterdam transformà profundament l'esperit de Koraís: sedegós de conèixer qui era ara bregà amb un desig foll de viure: aprengué a tocar la guitarra i s'inicià en esgrima; fins i tot tingué un idil·li amorós amb la filla del mestre que l'acollia., Pàg. 24. En una carta datada del 1774 Stamatis Petros, l'auxiliar experimentat que el pare envià amb el fill per ajudar-lo en les tasques del negoci familiar, descrigué Koraís com un jove mundà «vestit com un occidental, amb un barret de moda francesa, que va ara a l'òpera, adés a casa de la seva estimada, i lliurat a les vanitats i als plaers». La conclusió fou incontestable: «No està fet per als negocis»., 195.
Durant sis anys a Amsterdam, Koraís precipità la ruïna financera de la família, i s'abandonà als plaers i a les mundanitats, reconeixent ell mateix que «la seva joventut havia trontollat sota una tempesta de passions». Però també es cultivà molt: després de quatre professors, aprengué el neerlandès, l'hebreu, el castellà i el francès; la geometria, s'inicià en la música i en l'esport;, Pàg. 20. d'ara endavant sentí un amor profund per la llibertat que determinaria el seu destí. Els turcs, ja responsables als seus ulls de mantenir Esmirna sota la ignorància i l'obscurantisme, són ara l'objecte de la seva aversió furiosa,, Pàg. XXV, XXVIII i XXXI. car, digué «havia assaborit la llibertat d'un Estat ben governat». És amb aquesta llibertat amb la qual no cessà de somniar per alliberar Grècia de la dominació turca.
Retorn a Esmirna (1777-1782) El 1777, forçat a abandonar Amsterdam, la perspectiva de tornar a l'Esmirna ocupada pels turcs li suposà un suplici insuportable. Aleshores intentà allargar el trajecte de retorn, amb l'esperança d'obtenir l'autorització dels seus pares d'anar a estudiar a França: passà per Leipzig, on entrà en contacte amb el savi i escriptor Thomàs Mandakasis, que li feu descobrir el pensament d'Evguénios Vúlgaris; s'aturà quaranta dies a Viena on el seu oncle, l'arquebisbe Sofrónios, tenia la protecció de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria;, Pàg. XXXI. després arribà a Trieste i finalment a Venècia, on passà l'hivern del 1778.
El retorn a Esmirna no fou sinó una font d'afliccions: la vila fou en gran part destruïda per un terratrèmol i per un incendi, i la casa familiar quedà cremada. Koraís se submergí en una profunda melangia que li feia «perdre la raó»., P. XXXII. Durant quatre anys, i el que el salvà de la desesperació, fou el reconfort quotidià que li aportà el seu amic el pastor Bernhard Keun, i els passeigs fora de la vila «per no trobar-se amb els turcs». Perquè es quedés a Esmirna, els seus pares el feren casar amb una jove filla molt rica i bella, però el seu «amor per la llibertat» fou més fort. Koraís estava encara decidit a estudiar medicina a França. Escrigué el 1782 una carta al gran hel·lenista Jean-Baptiste-Gaspard d'Ansse de Villoison, Pàg. 196. que reconegué en ell un bon coneixement del grec, i en dona testimoni de l'humanista neerlandès Wyttenbach.Charles Joret, D'Ansse de Villoison et l'hellénisme en France pendant le dernier tiers du , Honoré Champion, 1910, Pàg. 345. Per no agreujar l'estat de salut que ja començava a degradar-se,Koraís en aquella època estava profundament deprimit, i patia d'hemoptisia: «Dels tretze als vint anys, he escopit sang contínuament. Després, i fins als 60 anys aproximadament, no he deixat d'escopir sang, però a llargs intervals» (Autobiografia, , P. XXV.) els seus pares cediren al seu desig. Abandonà Esmirna, arribà a Liorna, on quedà retingut en quarantena al llatzeret durant un mes,Esmirna era presa de les epidèmies de pesta, mencionades en diverses cartes de Koraís. Carta del 9 de setembre de 1782 , Pàg. 1. després per Marsella arribà a Montpeller el 9 d'octubre de 1782.
Montpeller: estudis de medicina (1782-1788) miniatura|esquerra|L'hel·lenista Jean-Baptiste-Gaspard d'Ansse de Villoison, amic de Koraís. Koraís s'inscrigué a la Facultat de Medicina a Montpeller, i durant aquesta etapa augmentà la seva aversió envers la dominació otomana, atès que encara tenia aquell esperit amorós de llibertat i de coneixement corcat pel temor d'haver de tornar a Esmirna i patir-hi el jou dels turcs; i expressava «només amb els metges aquesta raça de salvatges és forçada a fingir alguna dolçor». La Universitat de Montpeller era aleshores una de les millors universitats franceses; els savis que hi ensenyaven, entre d'altres Pierre Marie Auguste Broussonet, Jean-Antoine Chaptal i sobretot Grimaud; eren ardus defensors de la medicina hipocràtica, i no trigaren pas a reconèixer els mèrits de Koraís., Pàg. 125-127.
Bo i estudiant-hi medicina, cultivà el seu amor envers les lletres gregues i llatines, i llegí amb gran interès els filòsofs europeus del seu temps: David Hume, Nicolas de Condorcet, Helvétius i Voltaire;, Pàg. 69. però el 21 de juliol de 1783 el seu pare morí, i un any més tard, la seva mare: privat de recursos, Koraís patí aleshores diverses dificultats. La pobresa marcà tota la seva vida d'aleshores ençà, però sense afectar-lo moralment., Pàg. 11. Aconseguí continuar els seus estudis de medicina gràcies a l'ajuda financera dels seus amics propers i dels beneficis de la venda de la casa familiar., P. XXXIII. Per augmentar la seva renda, treballà en diverses traduccions de l'alemany o de l'anglès al francès: traduí diverses obres de medicina, i les qüestions religioses també foren del seu interès, atès que traduí, entre d'altres, un Catecisme en què s'entreveu el seu esperit progressista i la influència de Ióssipos Missiódax.